Ecologistes en Acció considera que les
línies de modificació de la Llei de Costes presentades pel ministeri d’Arias Cañete suposen l’avantsala de la privatització
del litoral. L’ampliació de la concessió a 75 anys i la possibilitat de compravenda dels immobles deixaran els béns
públics de la costa a mercè de l’especulació i d’interessos privats.
El Ministeri d’Agricultura, Alimentació i
Medi Ambient ha presentat al Consell de Ministres un Avantprojecte de reforma de la Llei de Costes. Es tracta d’un document
qualificat com una “primera lectura” de les intencions del departament en la modificació d’aquesta Llei D’aquesta manera es
posposa fins a algun Consell de Ministres de setembre l’aprovació del projecte de Llei. Cal destacar que aquest document es
presenta incomplint el compromís previ del ministeri amb les organitzacions ambientals, en el sentit de permetre’ls conèixer
prèviament el text i aportar el seu punt de vista.
La principal mesura que conté aquest document és la d’ampliar les
concessions a 75 anys i permetre la compra-venda, el que equival a tenir en propietat un espai públic pràcticament de per
vida. Això, segons el parer d’Ecologistes en Acció, suposa una privatització encoberta de la costa i el sacrifici del
domini públic maritimoterrestre (DPMT) a l’especulació urbanística i als interessos privats.
La bombolla
immobiliària no només ha degradat i especulat sobre tota la franja costanera, sinó que ara el ministre Arias Cañete i el
seu gabinet pretenen fer-ho també amb els béns públics existents al litoral. Tot això sota la buida excusa de fer
compatible la conservació del medi ambient amb el desenvolupament econòmic i donar més seguretat jurídica als propietaris
d’habitatges al litoral. També es parlava d’augmentar la seguretat jurídica.
No obstant això, aquesta reforma no
només no incrementarà aquesta seguretat jurídica, sinó que la gran quantitat d’excepcions, casuístiques infinites i
desigualtats de tractament que planteja, tindrà just l’efecte contrari. Per exemple, implicarà la delimitació completa de la
totalitat del DPMT de l’illa de Formentera.
En perllongar ara aquestes concessions en DPMT i en la seva servitud de
protecció, l’Estat espanyol haurà de fer front a una onada de reclamacions per indemnitzacions dels afectats que sí que van
complir la legislació. A més, l’Administració haurà de fer front a les despeses de restauració i contenció ambiental pels
danys que la pujada del nivell del mar i els temporals de ben segur provocaran en les concessions privades, a causa del
canvi climàtic.
D’altra banda, la pretensió de reduir la servitud de 100 a 20 metres en llocs com les ries és una
mesura totalment allunyada de la veritable dinàmica d’aquests ecosistemes. Lluny de prosseguir amb el Pla Nacional
d’Adaptació del Canvi Climàtic a la costa, veiem com el ministeri avança en direcció totalment oposada, el que ocasionarà
grans perjudicis socials i econòmics a les poblacions que redueixin els metres de la servitud. És més, les ries són
considerades pel Panell Intergovernamental de Canvi Climàtic (IPCC, per les sigles en anglès) com un dels principals llocs a
ser transformats i ocupats pel mar. Per tant el Ministeri camina en contra del perfil costaner que tindrem d’aquí a uns
anys.
Ecologistes en Acció considera, a més, que augmentar la “flexibilitat” a les platges urbanes no portarà
sinó nefastes conseqüències per a l’equilibri de la franja litoral així com un efecte negatiu sobre els usuaris de les
platges. La gestió del litoral no pot anar enfocada a si són platges urbanes o naturals, sinó que s’ha d’estudiar cas per
cas en funció de la singularitat de la zona i de les pressions a què estiguin sotmeses.
Per aquests motius,
Ecologistes en Acció exigeix que es descarti la modificació de la Llei de Costes de 1988, i més en aquests termes que van
encaminats a la seva privatització i degradació. Per contra, l’organització ecologista demana que s’aposti per una
Estratègia d’adaptació al canvi climàtic a la costa, que és el que realment es necessita.
Ecologistes en