Londres, la importància de blackberry per a organitzar les revoltes anava en augment.
Els jóvens van usar el sistema
de missatge de blackberry per a coordinar esforços, un sistema encriptat que va fer difícil la tasca de seguir les
conversacions per part dels servicis de «intel·ligència».
No obstant això, l’aparició d’este
telèfon com un nou actor polític durant les revoltes dels jóvens enfurits dóna lloc a una sèrie d’observacions sobre els
motius tecnològics que ho van portar portar a complir este rol. Esta vegada, va ser el sistema de missatges de blackberry i
no twitter la manera en què es van organitzar els disturbis, amb cridats a la gent per a trobar-se en determinats punts de
les ciutats a determinades hores del dia o la nit. És que a vegades la tecnologia es reinterpreta sense demanar permís.
Vegem com va succeir: blackberry és la marca d’un telèfon cel·lular creat per una empresa canadenca crida RIM
(Research In Motion). Des del començament, blackberry va apostar fortament al sector corporatiu i va oferir dos servicis que
ho van fer marcar una gran diferència: les comunicacions generades des de i cap a blackberry viatgen encriptades, és a dir,
és pràcticament impossible saber de què s’està conversant en elles des de “fora”. El segon aspecte és que com es tracta
d’una xarxa pròpia muntada sobre Internet, blackberry pot comprimir eixa informació. Eixe és el motiu pel qual a Argentina
aquells que usen blackberry són els únics que poden gaudir en este moment d’una tarifa plana: este telèfon assegura que el
flux de dades serà molt menor que el de –Per exemple– Un iPhone o un Android.
L’expansió de l’ús de telèfons
blackberry entre els jóvens anglesos té a veure amb una forta política de baixos preus en eixe país i amb la possibilitat
dels que usen estos telèfons per a comunicar-se il·limitadament entre els seus amics. Açò és, bàsicament, la qual cosa fan
els jóvens amb els seus telèfons: chatear, comunicar-se, saber qui va amb qui a quin costat, etcètera. Segons un estudi de la
setmana passada publicat per la consultora ofCom, mentres que l’iPhone és a Anglaterra més popular entre els 25 i 34 anys,
blackberry és el triat pel 37 per cent dels jóvens de 12 a 24 anys, precisament pel servici de missatges gratuït que
oferix.
És a dir: l’estructura de comunicació juvenil a Anglaterra succeïx principalment a través del servici de
missatges de blackberry i després –En un segon nivell– A través de twitter o facebook. Però mentres twitter és oberta, les
seues comunicacions poden seguir-se lliurement i els seus emissors poden rastrejar-se amb prou facilitat, el sistema de
missatges de blackberry viatja encriptat: va ser pensat inicialment perquè el sector corporatiu poguera sentir-se segur a
l’hora de negociar a través del seu telèfon. Fa ja un temps, el govern dels Emirats Àrabs va decidir suspendre
momentàniament el servici de blackberry –En un ambient altament corporatiu–, pel fet que no podia monitorear les seues
comunicacions. El lobby internacional i la disposició de RIM a col·laborar amb les autoritats va fer que la mesura
s’alçara.
Abans de seguir, diguem que el problema fonamental que va assotar a Anglaterra era la massa enardida de
jóvens marginats i postergats, que poc té a veure amb els telèfons cel·lulars. La majoria de les accions van ser originades
inicialment entre grups de coneguts i alguns col·lectius, i els estímuls a aparéixer en llocs puntuals van arribar després a
través de blackberry amb un format semblant a una notícia. Quelcom com “pareix que s’estan ajuntant en tal lloc”, informació
que acabat de després va arribar a twitter i que va estimular que altres aparegueren.
En principi, el problema
fonamental que va trobar la policia lligat a blackberry era que la seua encriptació no permetia seguir les comunicacions en
temps real. I era més difícil saber qui les estava emetent. Així, blackberry es troba en una disjuntiva ètica interessant que
podria definir la seua imatge a futur: declamar la impossibilitat de trencar el seu sistema i defendre així la privacitat
dels seus usuaris o col·laborar amb la policia londinenca a identificar-los.
Primer, van intentar tancar el
servici de missatges afectant altres milers d’usuaris, i després van declarar que col·laborarien en la identificació de tots
aquells usuaris que havien estat en els llocs dels disturbis. Als hackers de TriCk-TeaMpOisoN no els va agradar la idea i ho
van fer saber hackeando la web oficial de blackberry. “Vostés no han de col·laborar amb la policia. Si ho fan, molta gent
innocent que estava en el lloc equivocat en el moment equivocat serà considerada culpable. Si pensen donar-li informació dels
xats, noms dels usuaris o localització de GPS, van a penedir-se: tenim la seua base de dades d’empleats”, van declarar.
No obstant això, el principal problema de seguretat de blackberry no està en la «vocació de servici» dels seus amos
(que van declarar col·laborar amb qualsevol organisme de control del país que ho necessite), sinó en el sistema en si mateix.
Segons un expert de seguretat consultat per este cronista, que té com a treball hackear sistemes informàtics, la major falla
de seguretat de blackberry està que el sistema d’encriptació és un programari propietari, i no es pot saber exactament el
que eixe programari està fent. El lloc Zdnet va publicar ahir un article on s’informa d’un forat de seguretat dels
servidors de blackberry: estos es poden hackear simplement enviant un arxiu amb format fotogràfic o un pdf a través de la
seua xarxa. Encara que eixa és una informació massa nova com perquè la policia britànica la pose en pràctica, l’interessant
del cas blackberry a Londres és la reutilització cultural d’un suport distribuït i encriptat pensat inicialment per a fer
negocis. Al cap i a la fi, també d’això es van tractar estes revoltes angleses.
Extret de:
http://www.lahaine.org/index.php?p=55566