Des de la secció sindical de CGT en Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana, tornem a dirigir-nos als mitjans de comunicació per a informar del nostre posicionament entorn de les batalles laborals que vénen lliurant-se en FGV des de fa mesos.
Creiem que els mitjans tenen la responsabilitat d’escoltar totes les parts d’un conflicte, el contrari seria caure en informacions esbiaixades.
Fa uns mesos va saltar la notícia de la imminent implantació del descans entre jornades de 10h, per a així avançar-se la direcció d’aquesta Empresa a la Llei de Seguretat Ferroviària. De la seua mà, el rebuig dels treballadors i l’anunci de mobilitzacions com a conseqüència.
Es va titllar d’egoista a la classe treballadora, sense fer una anàlisi seriosa del que estava esdevenint.
La nostra secció sindical vol fer un repàs de la situació en la qual ens trobem i del nostre punt de vista davant els conflictes que vivim.
Vam dir en el seu moment que el nou govern autonòmic ens havia decebut en seguir utilitzant una empresa pública com la nostra –igual que ja ho van fer anteriors governs– per a col·locació de polítics i repartiments de poder amb afins emparant-se en una legalitat heretada d’aquells als quals s’oposaven. Legalitat i legitimitat no sempre caminen agafades de la mà. L’organigrama d’aquesta Empresa no deixa de canviar, ni el nombre d’alts càrrecs de créixer. Trist, però cert.
El tan esmentat tarannà de diàleg és difícil de creure quan s’obrin temps de negociacions marcats per la legalitat, però a l’ombra de lleis d’imposició que pertanyen a governs als quals diuen oposar-se (llija’s l’art. 41 de la reforma laboral, pel qual el govern central pot fer pràcticament de tot) i que utilitzen sense que els tremole el pols.
Difícil és també dialogar quan, sobre la taula, la direcció posa estudis tècnics carents de rigor i que només van dirigits a corroborar el que el client que encarrega i paga (no poc, per cert) vol sentir.
Difícil creure que es defensa Allò Públic quan es veuen moviments encaminats a l’externatització; quan el discurs neoliberal dels qui han arribat i dels qui, des de dins, han sigut recol·locats a l’alça, és la tònica que vivim de portes endins, més enllà d’actes institucionals i fotos.
Quan la Consellera Mª José Salvador va parlar de la situació perversa en la qual la Generalitat es trobava per haver de defensar Allò Públic i no poder fer-ho a causa de les limitacions pressupostàries del govern central, ens va semblar que el discurs era molt correcte, però que la política requereix acció i compliment del compromís. I no trobem ni l’un ni l’altre.
Hem de dir, sí que és cert, que darrere d’aquest avançament a la Llei de Seguretat Ferroviària es troba el compromís polític que es va tenir amb l’Associació de Víctimes del 3 de Juliol. Davant la impossibilitat, la incompetència o la manca de valentia de solucionar problemes, doncs, almenys, el desig d’acontentar a alguns.
Els maquinistes del tramvia fa mesos que realitzen aturades per recuperar plantilla i millorar condicions de treball (la Seguretat entre elles). L’única eixida al conflicte que veu la direcció és oferir reduir la saturació (que repercuteix en la seguretat) eliminant circulacions. Han sigut els treballadors en assemblea els qui han dit no. No volem ni pensar quin pla tindran en ment quan diuen que volen ampliar serveis nocturns. Serà també a colp d’imposició i retallant més els nostres drets laborals i la nostra ja perjudicada vida social i familiar?
Vénen de llarg conflictes en Tallers, Vies i Obres, Senyalització. S’incompleixen sentències, es fan estudis per a Externalitzar, es juga també ací amb la seguretat davant la falta de personal. El perill no són únicament els trens circulant amb viatgers, sinó tot el que hi ha abans, entre i després: revisions, infraestructures, mesures tècniques. No obstant açò, sembla que tot s’arreglarà endurint el Reglament de Faltes i Sancions; que el culpable siga el treballador (com sempre). Aquest és el “nou tarannà”? Seguim sense entendre res d’aquest Govern.
Dels Agents d’Estacions, als qui la Consellera va dir que posaria per davant de les màquines, què dir? Doncs que el Director de Clients i Accessibilitat, número dos del PSPV, no ha tingut a bé, després de deu mesos des del seu nomenament, presentar-se. Ja no se li espera. Recuperar l’espai que els pertany i dignificar el lloc de treball dels qui són la cara més visible dels usuaris, no sembla estar entre les seues prioritats. Massa actes institucionals i projectes d’alta volada no li deixen temps per a escoltar als qui podrien donar solucions als problemes quotidians dels qui utilitzen aquest mitjà de transport.
Des de CGT volem manifestar que hi ha moltes raons per a la mobilització. En FGV hi ha suficients fronts oberts que vulneren els drets dels treballadors i que ataquen l’essència d’aquesta Empresa de Transport que pertany a la ciutadania, com perquè tots estiguem units en un front comú.
Creiem que cal mobilitzar-se en defensa dels nostres drets, però també en defensa d’Allò Públic. Per a açò som molt conscients de la importància que els i les usuàries coneguen les nostres reivindicacions, entre les quals es troba el nostre desig de millorar el servei públic que prestem.
Secció Sindical CGT FGV València
5 octubre 2017