La Seguretat Social facilitarà amb els seus propis mitjans la subscripció de plans privats de pensions

Privatitzar és modern, solucioni, sostenible. El públic és retrògrad, antic, un malbaratament

insofrible dintre d’aquesta societat globalitzada. Aquesta és la idea que repeteixen com un mantra els jerarques que han

posat a dirigir -cap a l’abisme- els serveis públics

La AISS (Associació Internacional de la

Seguretat Social) va celebrar un seminari a l’abril d’aquest any, en un centre de Formació de la Seguretat Social situat a

Pozuelo, al que van assistir 200 persones de diferents nacionalitats, algunes d’elles es van allotjar en l’Hotel Colón,

l’import de l’esdeveniment, que va durar tres dies, va ascendir a 70.408,90 euros. En les jornades per a Directors del INSS

celebrades en el mateix centre de Formació de Pozuelo, els dies 5 i 6 de novembre d’aquest any, es van passar en net els

acords de la AISS i així s’ha decidit que les empreses financeres i d’assegurances fiquin els nassos en el sistema públic,

clar que amb altres paraules, utilitzant el llenguatge eufemístic amb termes que dirien una cosa així com: «Amb la finalitat

de col·laborar responsablement en la sostenibilitat i adequació del sistema públic en un entorn de crisi

global……..».
El cas és que un dels grans acords d’aquella doble trobada, trobada personal i trobada en les finalitats,

va ser el compromís d’enviar a tota la població treballadora major de 50 anys un informe anual on se’ls informés de la

quantia de la seva futura pensió. La intenció és clara: convidar al personal, a la vista de la misèria en que es convertirà

la seva futura pensió, a subscriure, si pugues, un pla privat de pensions.
La Ministra Báñez va defensar aquesta mesura

*»innovadora*» com un «avanç històric» que facilitarà a la ciutadania la «presa de decisions» … «Un camí cap a sistemes més

solvents (llegeixi’s plans privats de pensions…) i també més sostenibles (llegeixi’s el mateix)». En aquestes jornades, es

va informar que aquest compromís es portaria a terme a partir de maig de l’any pròxim.
Tot això no és casual, la campanya

està iniciada i pactada per endavant. Comprovem com, des de fa uns mesos, i cada dia amb major freqüència, ens inunden les

entitats financeres amb anuncis multicolors protagonitzats per suposats jubilats sense arrugues, qui amb un somriure perlat

d’implants dentals perfectament alineats, amanyagats per una música suggeridora, en un paisatge de prats gallecs a ple sol o

en platges caribenyes on mulats i mulates miren el pla pensionista del BBVA, de Bankia, del Popular, de ING…, a subscriure

tan preuats plans, vaja, que donen ganes de sortir xiulant a enxampar tan atractius plans de pensions si no fora perquè la

nòmina no dóna per a més.
Tot encaixa perfectament, la responsabilitat corporativa amb imatge de «corporació

dermoestética», bisturí en mà, apanyen un precís tall al vell i passat sistema públic de pensions, la modernitat de la

caverna nia en els seus cors. L’estratègia és clara i una mostra més de com el fenomen anomenat de la «porta giratòria»

(«responsables» del públic que passen al sector privat i viceversa) s’ha simplificat, ja no fa falta donar la volta, estan

dintre i volen quedar-se’l tot.

http://fetap.cgt.es/seguridad-social