Europea ha proposat un dur paquet sancionador per als estats que no s’atinguin a l’ortodòxia neoliberal plasmada en el Pacte
d’Estabilitat i Creixement. Ecologistes en Acció denuncia aquesta nova aposta per polítiques que aprofundeixen la crisi
jornada de vaga general, la Comissió Europea presentava la seva proposta de règim sancionador per a reforçar el govern
“econòmic” de l’eurozona. Aquestes mesures avancen les que es presentaran en breu per al conjunt de la Unió. L’objectiu
d’aquestes sancions és forçar àdhuc més el compliment del Pacte d’Estabilitat i Creixement, l’eix director de la política
comunitària, així com convertir a Brussel·les en un agent amb més capacitat d’imposar mesures econòmiques als estats
membre.
del PIB (uns 2.000 milions d’euros en el cas de l’Estat espanyol, un quart del Pla E) als països que no segueixin les
“recomanacions” de Brussel·les, encara que no hagin infringit el Pacte d’Estabilitat i Creixement.
ha generat la crisi actual. El Pacte d’Estabilitat i Creixement posa límits a la inflació, el dèficit pressupostari i el
deute públic. En aquest eix director de la UE, no només està totalment absenti qualsevol criteri social o ambiental, sinó que
els criteris són fins i tot criticats per economistes de tall keynesià.
estricte del pressupost encotilla necessàriament les despeses socials i ambientals. O, amb l’establiment del tipus de canvi
fix controlat pel BCE, ja no és possible apel·lar a la devaluació de la moneda com mecanisme per a guanyar competitivitat en
els mercats.
converteixen en elements claus que han de dotar a l’economia de major competitivitat. Però no només això, sinó que
l’explotació de la naturalesa també es força més per a aconseguir les divises imprescindibles.
reforma laboral i de les pensions, o les retallades en protecció ambiental del Govern de Zapatero són exemples clars de les
implicacions de les polítiques de la UE.
preveuen multes de la mateixa quantia (0’2% del PIB) a qui superin els límits de deute i dèficit. A més hi haurà sancions de
fins al’0 1% del PIB als estats que incorrin en desequilibris macroeconòmics, és a dir, que se surtin dels marcs
neoliberals.
mateixa contundència de la vaga general del 29-S, doncs són les que donen origen als motius d’aquesta aturada.