«L’acord UE-Turquia és gairebé tràfic de persones»
Es tracta d’un atac contra els “valors europeus”. En els últims dies, els dirigents de mitja Europa han utilitzat aquesta frase per referir-se als atemptats terroristes a Brussel·les del 22 de març, que van acabar amb la vida de 35 persones. I és que la Unió Europea, segons la seva Carta de Drets Fonamentals, “es funda en els valors indivisibles i universals de dignitat humana, de llibertat, d’igualtat i de solidaritat; s’assenta en el principi de democràcia i en el d’Estat de dret”.
No obstant això, només tres dies abans dels atemptats, el 19 de març, Europa signava amb Turquia el major acord antirrefugiades de les últimes dècades, un acord que no només viola els “valors europeus” i la Carta de Drets Fonamentals, sinó també la Convenció Europea de Drets Humans, la Declaració Universal de Drets Humans, la Convenció de Ginebra sobre els Refugiats i la Convenció sobre els Drets del Nen.
L’acord s’emmarca en una Europa fortalesa, que funciona a cop de política neoliberal i que recorda al que l’escriptor camerunès Achille Mbembe descriu en el seu assaig Necropolítica, on exposa com l’expressió última de la sobirania “resideix àmpliament en el poder i la capacitat de decidir qui pot viure i ha de morir”, i sota el paradigma del qual es promouen polítiques per les quals es deixa morir a aquelles persones que no estan en la línia del desenvolupament o no són útils a les lògiques neoliberals.
Abans fins i tot de la signatura d’aquest tractat, la xifra de morts provocada per aquesta violació dels “valors europeus” per part de la UE, al no crear passatges segurs per a persones que sovint fugen de la mort, ascendia el 2015 almenys a 3.770 persones, que van perdre la vida ofegades en el Mediterrani.
L’acord del 19 de març, que va entrar en vigor un dia després, es converteix en l’últim pas d’una sèrie de mesures antirrefugiats aplicades pels països europeus en els últims mesos, mesures destinades oficialment a dissuadir a la població siriana de creuar el mar Egeu i a “tallar l’aixeta” del negoci del transport de refugiats per mar. El text incloïa una polèmica referència als atemptats d’Ankara el 13 de març, que va ser interpretada com una associació més entre persones sol·licitants d’asil i terrorisme.
Un text difícil de complir
El document signat entre la UE i Turquia preveu l’expulsió cap a aquest país dels refugiats que trepitgin terra europeu a través de Grècia. S’uniran als 2,7 milions de persones procedents de Síria que actualment estan en sòl turc, la gran majoria en camps de refugiats.
A més, Europa promet que per cada refugiat sirià que enviï des de Grècia cap a Turquia acollirà a un refugiat sirià que estigui dins de les fronteres turques, fins a un màxim de 72.000. L’acordat “és gairebé tràfic de persones: ens emportem a aquestes persones però vosaltres accepteu a aquestes altres”, diu Ronja Lange, treballadora social que atén a refugiats a Berlín. Però els precedents posen fins i tot en qüestió aquest punt de l’acord: de les 160.000 persones que els països europeus es van comprometre a resituar el 2015, només s’han resolt 272 casos. I Espanya només ha acollit a 18 dels 16.000 que havia d’haver rebut.
A canvi que rebi a milers de persones expulsades, la UE concedeix a Turquia diversos beneficis: 6.000 milions d’euros fins a 2018, la supressió progressiva de visats per a les persones de nacionalitat turca que vulguin viatjar a Europa i la reobertura de les negociacions per a l’entrada de Turquia en la Unió Europea, el conegut com a “capítol 33” sobre pressupostos i provisions financeres en el qual es van encallar les negociacions en 2007.
Fins a finals d’abril està obert el període més decisiu de l’acord amb Turquia i es comprovarà si és una mesura efectiva per als propòsits de la UE o només un acte fallit més en la crisi oberta a Europa. L’acord inclou la promesa per part de la UE de permetre la lliure circulació de ciutadans turcs a l’espai europeu, una cosa fàcil de dir però que requereix una sèrie de requisits difícils de complir per a Ankara, com la posada en funcionament de passaports biomètrics. Si no es compleix aquesta mesura abans de juny, l’acord signat el dia 21 corre perill. Tampoc serà fàcil convèncer a Xipre que permeti un avanç en el procés d’integració de Turquia en la UE.
Grècia, un dipòsit d’ànimes
Els dubtes s’estenen de Turquia a Grècia, des d’on s’organitza el major contingent de refugiats per a la seva reubicació en el Bòsfor. Si el 26 de febrer el ministre grec de Migracions, Ioannis Mouzalas, advertia que Grècia no es convertiria en un “dipòsit d’ànimes”, en referència als refugiats, avui les coses semblen ben diferents. Després del tancament de la frontera amb Macedònia, en el camp fronterer de Idomeni, en unes condicions de vida deplorables, quedaven 12.000 refugiats que ja no podran creuar, i que han començat a ser traslladats a altres camps habilitats a l’interior del país, com les instal·lacions en desús de l’antic Estadi Olímpic d’Atenes, on ara es concentren milers de persones. A Grècia, convertida tota ella en camp de refugiats, es troben ja uns 45.000 sol·licitants d’asil. I aviat aconseguiran els 100.000, segons Mouzalas. Al març es calcula que cada dia han arribat a les costes de Grècia 1.100 persones, moltes d’elles fugint de la guerra de Síria.
“La meitat dels refugiats atrapats a Grècia estan abandonats en condicions com les de Idomeni, i en el port d’Atenes, en camps no oficials, sense les coses més bàsiques: menjar suficient, aigua neta, condícies, dutxes, abric i cures mèdiques”, explica Nasim Lomani, que participa al Centre Social Refugiats de Exarchia, a Atenes. Lomani considera que “les autoritats gregues no són capaces o no volen facilitar ni les condicions de vida més bàsiques ni un tractament humà als refugiats”.
El control del Frontex
Al mateix temps, indica, “bona part de la gestió dels refugiats no està ja en mans de les autoritats gregues, o no totalment”. El control ha passat a les mans de la Comissió Europea, amb el Frontex (agència europea per al control de fronteres) i la Oficina Europea de Suport a l’Asil com a punta de llança. El passat 23 de març, el Frontex demanava als governs europeus que enviïn més experts i policies per ajudar a la deportació dels refugiats cap a Turquia. Fins a aquest moment, “només” li havien ofert 396 policies dels 1.500 sol·licitats. En total, segons l’acord signat, seran uns 4.000 “experts” els que participaran a Grècia en el procés de registre, de revisió de sol·licitud d’asil i d’expulsió. D’ells, més de 2.800 seran personal d’exèrcits i forces de seguretat. Només 600 estaran encarregats de revisar les desenes de milers de sol·licituds d’asil, i 60 revisaran les apel·lacions.
A més, la Comissió Europea disposa en l’acord que les expulsions massives es realitzaran a través de vuit bucs del Frontex amb una capacitat d’entre 300 i 400 persones per vaixell, a més de 28 autobusos. D’altra banda, també “l’OTAN està aquí per intentar parar als refugiats, i l’Exèrcit grec està embolicat en la gestió de la crisi de refugiats, i especialment dels camps, el control de fronteres i també d’alguns recursos destinats a persones refugiades”, diu Lomani.
Des que se signés l’acord, “el moviment de solidaritat amb els refugiats ja ha estat objectiu de les autoritats gregues o el Frontex”, i centenars de voluntaris que participaven en les labors d’acolliment han estat pressionats per abandonar els camps i tots els espais d’acolliment, indica aquest activista, que afegeix que alguns voluntaris han estat detinguts i diversos grups europeus han estat obligats a abandonar el país.
D’altra banda, els hotspots, centres de registre engegats a Grècia per exigència de la UE, “s’estan convertint en centres de detenció tancats, on no estaran presents les organitzacions no governamentals”.
I encara que les desenes de milers de persones que ja es trobaven a Grècia abans de l’entrada en vigor de l’acord no es veuen afectades, teòricament, per ell, pocs són els qui creuen en el seu acolliment i reubicació en diferents països. Segons indica Lomani, ja que la UE no serà capaç de tancar completament les seves fronteres, ni tampoc Turquia complirà al 100%, “la Unió Europea està planejant usar Grècia com un tercer país ple de centres de detenció per mantenir als refugiats lluny d’Europa central i occidental”.
El periple europeu
Per als centenars de milers que sí van aconseguir creuar abans del tancament de totes les fronteres amb Grècia, el camí ha variat depenent dels obstacles oposats. Molts d’ells, no obstant això, s’han dirigit cap a Alemanya, que fins ara tenia unes polítiques d’acolliment més flexibles. Tan sols el 2015, aquest país va rebre a 1,1 milions de sol·licitants d’asil, el 40% d’ells sirians, seguits d’afganesos i iraquians.
No obstant això, les lleis d’asil a Alemanya “s’incompleixen per norma, i per això han reformat la llei diverses vegades en uns pocs mesos”, indica Ronja Lange, treballadora social a Berlín i membre de l’ONG Moabit Hilft. L’última d’elles, al febrer, endureix els requisits d’asil, restringeix els drets dels refugiats i amplia la llista de països considerats “segurs”, la qual cosa augmentarà el nombre de deportats.
Lange considera que la nova reforma que s’està preparant per a maig “anirà clarament en contra dels drets humans, ja que volen subordinar el dret a l’asil a la ‘integració comprovada’ de la persona; és a dir, que hauran d’acceptar treballs obligatoris i assistir a cursos d’integració i mostrar a les autoritats que s’han integrat, sota pena de ser deportats”. Una línia que confirmaven les declaracions del ministre de l’Interior, Thomas de Maizière, en una entrevista concedida a la televisió pública ARD: “No pot ser que aquells que es neguen a aprendre alemany, que impedeixen la integració dels seus familiars (dones o nens, per exemple) o que rebutgen ofertes de treball obtinguin el permís després de passar tres anys a Alemanya, tal com ocorre ara”.
Ciutats com Berlín han rebut aquest any un flux d’unes 75.000 persones buscant asil, inclosos 10.000 menors no acompanyats, la qual cosa ha obligat a l’establiment d’albergs improvisats en col·legis, instal·lacions esportives, i el més gran d’ells en els hangars de l’antic aeroport de Tempelhof, que acull a unes 2.000 persones, encara que en males condicions. “Encara no hi ha dutxes, per exemple, i es trasllada als refugiats una vegada a la setmana a la piscina perquè puguin dutxar-se allí. Tampoc poden usar els vàters de l’aeroport, sinó uns de mòbils instal·lats en l’exterior. A l’hivern era un horror per a aquestes persones haver de sortir al fred a fer les seves necessitats”, diu Lange. A la ciutat, afegeix, “ja no tenim com al principi tants refugiats sense sostre, però l’allotjament es realitza d’una forma desastrosa”.
Aquesta treballadora social indica que la situació seria insostenible sense el treball voluntari. “Sentim una vegada i una altra com a crítica que el sistema funciona només perquè nosaltres fem el treball, però és que, si no ho fem, estem parlant de vides humanes, no podem deixar-los pel camí”. Com a Berlín, a Lesbos, a Atenes o a Calais, són les xarxes de solidaritat les que estan duent a terme el treball principal d’acolliment de refugiats. “No hi ha una crisi de refugiats amb la qual bregar, hi ha una crisi de la Unió Europea i dels seus països membres per afrontar el tema dels refugiats”, indica Nasim Lomani des de Grècia. “La solidaritat de les persones organitzades o no organitzades ha fet molt més per donar solucions a les persones refugiades”, indica aquest activista, que conclou: “Desenes de milers de persones de tota Europa s’han organitzat per ajudar als refugiats mentre els governs i les autoritats només han estat presents a les fronteres”.
Censura, una constant a Turquia
El recurs a Turquia per part de la UE ha reforçat la posició del Govern d’Erdogan, que ha incrementat la seva pressió sobre els elements incòmodes al règim. En les últimes setmanes, les autoritats turques han detingut a tres acadèmics que havien demanat el cessament de les operacions militars en el Kurdistan turc sota càrrecs de “propaganda terrorista”. L’Executiu ha embargat també la publicació Zaman, després d’entrar en les seves oficines amb gasos lacrimogens. Els editorials de Zaman, fins a ara crítics amb Erdogan, han passat a ser escrits per periodistes afins al Govern. El segrest d’aquest diari arribava només dies després de l’alliberament de dos periodistes de Cumhuriyet. Aquests van ser empresonats el novembre després de publicar un reportatge que destapava operacions de trasllat d’armes a Síria per part d’oficials d’intel·ligència del Govern. Des de 2014, s’han comptabilitzat 203 casos de va vulneració del dret a la informació al país.
* Article de Pablo Elorduy i Gladys Martínez López publicat a la revista Diagonal
https://www.diagonalperiodico.net/panorama/29853-la-europa-valores-pisotea-refugiados.html
>>> Més informació sobre el tema:
Les polítiques antirefugiats envaeixen Europa
https://www.diagonalperiodico.net/global/29241-politicas-antirrefugiados-invaden-europa.html
La UE deportarà a tots els refugiats que arribin a Grècia
https://www.diagonalperiodico.net/global/29647-la-ue-deportara-turquia-todos-refugiados-lleguen-grecia.html
La Comissió Europea presenta una nova força per controlar les fronteres europees
https://www.diagonalperiodico.net/global/28717-la-comision-europea-presenta-nueva-fuerza-para-controlar-fronteras-europeas.html