A finals de 2016, una sentència del Jutjat d’Allò Social nº 7 de València dictaminava la nul·litat de l’acomiadament d’una delegada de CGT per part de Marktel Teleservicios SL.
El motiu de fons de la sentència judicial, la vulneració del dret fonamental a la llibertat sindical, va posar nom al que l’empresa ha sistematitzat com a política des que l’organització anarcosindicalista a la qual pertany Pepa Vañó, protagonista involuntària d’aquesta història, es convertira en una eficaç eina de lluita pels drets dels treballadors.
Quan Pepa Vañó va trepitjar per primera vegada l’empresa de telemarketing Marktel l’any 2004, ni se li va passar pel cap augurar que li dedicaria més d’una dècada de la seua vida. Havia aconseguit graduar-se com a Graduada Social, i el que en teoria no era més que una feina temporal a temps parcial mentre trobava quelcom millor va passar a convertir-se en un treball que semblava definitiu.
Fins que en 2014 prenguera la determinació de formar part de la candidatura de CGT al Comitè d’empresa, impel·lida per la precarietat que dia a dia imposava amb cada vegada menys traves l’empresa del Marquès de Vivanco, Pepa era considerada per la direcció com una empleada exemplar.
Ocupava la categoria de teleoperadora especialista, 30 hores de jornada setmanal, 700 euros nets mensuals. La falta de respecte a la normativa laboral i els abusos eren la tònica general.
Es feia molt difícil la conciliació per exemple, Pepa va ser mare per primera vegada en 2005, i la reforma laboral de 2012 va aconseguir aprofundir en la indefensió de la plantilla. Enfront d’açò els sindicats presents en el Comitè d’empresa a penes si aconseguien fer poc més que asseure’s a negociar i signar retallades.
Va ser precisament un nou pacte regressiu entre UGT, CSIF i dos delegats de CGT en forma de conveni d’empresa la fita que va engegar als treballadors més combatius. L’acord va ser denunciat per imposar condicions per sota del conveni del sector, ja de per si mateix molt millorable, i els representants de CGT que ho van rubricar van dimitir.
En l’estiu de 2014 es van celebrar unes noves eleccions sindicals el resultat de les quals va apuntalar la labor de la Confederació: 5 delegats de CGT en un Comitè d’empresa de 9 membres.
L’experiència, la voluntat de fer valdre els drets, el bon assessorament i l’organització efectiva no van poder ser tolerats per Grupo Marktel: no en va, la seua trajectòria evidencia que ha aconseguit imposar a la plantilla salaris i condicions sociolaborals inferiors a la mitjana en el sector.
Tal com arreplega el text de la sentència favorable a Pepa Vañó, la persecució sense pal·liatius a l’acció sindical de CGT va començar amb la limitació als delegats de CGT per a l’exercici de les hores sindicals. El marcatge a Pepa en particular es va traduir en una sanció per falta lleu al maig 2015, als dos dies de sol·licitar la sindicalista una excedència per a la cura de familiars, per no haver retornat signada en el mateix dia la normativa interna de l’empresa. Aquesta sanció, que va ser denunciada, segueix pendent de resolució. I al mes següent, després d’interposar la CGT una demanda sol·licitant a l’empresa l’aplicació del conveni col·lectiu del sector del Contact Center en lloc del conveni col·lectiu d’empresa, Marktel, una vegada finalitzat l’acte de conciliació, va comunicar la incoació d’un expedient disciplinari a Pepa imputant-li una falta molt greu de “transgressió de la bona fe contractual”.
Què va al·legar la direcció per a justificar l’acomiadament disciplinari fulminant de la delegada? Ni més ni menys que un seguiment realitzat per un detectiu privat que pretenia demostrar l’ús per part de la sindicalista de les hores sindicals per a qüestions personals. I davant açò, els delegats d’UGT i CSIF membres del Comitè d’empresa van recolzar la decisió de lla direcció presentant un escrit en el qual manifestaven el seu “dret de no realitzar al·legació alguna (contra la sanció a Pepa) en entendre que l’actuació de la representant atempta contra els nostres interessos en el Comitè”.
A continuació, va entrar en escena la “Associació de Treballadors de Marktel”, una organització fantasma que va complir amb l’objectiu de remoure, esperonar i intoxicar els ànims de la plantilla. Per a açò, es van dedicar a elaborar pamflets que distribuïen en els llocs de treball, en els taulons sindicals, titllant de “lamentable la situació sindical de la CGT”, acusant també als representants anarcosindicalistas de “improductius”, repetint l’argumentari empresarial de l’ús indegut de les hores sindicals per part de Pepa.
I l’escenari es va fer propici perquè la direcció i els seus agents mogueren fitxa i feren escac i mat a la representativitat de la CGT en Marktel Teleservicios. Al juliol de 2015 van convocar una “assemblea de revocació de la totalitat dels membres del comitè d’empresa del sindicat CGT així com dels suplents de la candidatura”. Es van muntar dues meses per a la votació, una presidida per CGT, una altra per la resta de membres del Comitè… I la plantilla va votar.
Van eixir dos resultats contraposats sobre la revocació, i el que finalment va ser validat després de diverses demandes judicials, va resultar ser el corresponent al defensat per UGT i CSIF, a tenor del cens electoral que es va utilitzar en una i altra mesa.
Malgrat les enormes dificultats i de la derrota tàctica que va patir la CGT en tot aquest procés, Pepa Vañó, va recórrer el seu acomiadament.
Açò va ser el que es va trobar Pepa Vañó en tornar a Marktel després de ser declarat nul el seu acomiadament.
La sentència és clara i, no solament és favorable a la treballadora, sinó que considera fets provats una realitat que empresa i empleats sense consciència de classe van tractar de negar, maquillar i pervertir. I és que, no solament el seu acomiadament disciplinari era injustificat i Pepa va fer un ús correcte del seu crèdit horari com a delegada sindical, sinó que eren absolutament falses i tendencioses les acusacions que es van llançar contra ella. Amb el que la conducta de l’empresa va constituir una vulneració als seus drets fonamentals.
L’anul·lació de l’acomiadament va implicar que Pepa fóra readmesa en Marktel. Però, finalment, va tornar a ser acomiadada.
Eixa segona vegada, Pepa Vañó va decidir emprendre un nou caní en la seua vida. Si en Grupo Marktel eren incapaços d’assumir les normes de democràcia més bàsiques, ella les faria valdre d’una altra manera, com a assessora externa a treballadors i treballadores que es trobaren en situacions complicades i necessitaren de suport i coneixements sindicals.
Perquè la guerra de classes no ha acabat, la lluita segueix.