La Comissió Europea ha concretat les condicions que imposarà al sector
bancari espanyol a canvi del desbloqueig del rescat del sistema financer, un rescat per valor de poc menys de 37.000 milions
d’euros, l’equivalent al 4% del PIB.
Aquest 28 de novembre la Comissió Europea ha concretat les condicions que
imposarà al sector bancari espanyol a canvi del desbloqueig del rescat del sistema financer. Un rescat per valor de poc
menys de 37.000 milions d’euros, l’equivalent al 4% del PIB, que després de les infructuoses negociacions del govern Rajoy
finalment no es dipositarà a les entitats nacionalitzades si no al FROB (Fons de Reestructuració Bancària Ordenada), el
vehicle inaugurat per Zapatero per dur a terme les reformes en el sector financer amb fons públics. Aquest nou deute
contret, junt amb els interessos que generarà, anirà a compte dels pressupostos generals de l’Estat dels propers anys,
afegint nous punts a un dèficit que només podran ser compensats amb noves retallades de la despesa pública en els mateixos
pressupostos.
D’aquests 37.000 milions d’euros prestats al FROB, gairebé la meitat es destinaran a Bankia, 9000 a
Catalunya Caixa, 5400 a NovaCaixaGalícia i, finalment, 4500 a Banc de València, filial de Bankia; les quatre entitats
intervingudes i nacionalitzades per l’estat durant els anys 2011 i 2012. Una vegada es facin efectius els pagaments per part
de la UE, amb data prevista de mitjans de desembre, aquestes entitats es veuran sotmeses a un seguit de condicions, que
afecten a l’àmbit geogràfic on podran treballar, a les “quites” en les participacions preferents que hagin emès, i també a
processos de reducció de tamany per ser absorbides o bé liquidades en un període no superior a 5 anys.
Destapen 137 milions
d’euros de forat dels antics directius
La primera de les operacions en aquesta direcció ha estat anunciada el mateix
dia en que el fons ha quedat desbloquejat. El FROB ha anunciat l’adjudicació del Banc de València a La Caixa pel simbòlic
valor d’un euro, valorant principalment el fet que l’estat no s’haurà de fer càrrec d’ara en davant de les pèrdues que
arrossega l’entitat, previstes en 700 milions d’euros pel 2012.
El BV va tornar a ser notícia, després de la seva intervenció el
2011, quan el passat mes de juliol el FROB, petits accionistes i la nova directiva sorgida de la nacionalització van acusar
als anteriors directius de fer un forat de 137 milions d’euros en inversions creuades mitjançant empreses tapadera i
extreure’n beneficis personals per valor de més de 20 milions d’euros. Un d’ells, Aurelio Izquierdo, antic directiu de
Bankia i Bancaja, es va prejubilar amb una indemnització de 14 milions.
La negociació entre La Caixa i el FROB sobre
les condicions en les que es faria l’adjudicació són indicatiu de la posició que tenen les entitats financeres respecte a
l’estat. La Caixa exigeix que el FROB garanteixi que s’injectaran els 4500 milions a l’entitat, a sumar als 1000 milions
que el Fons ja ha injectat al BV i que tots els actius immobiliàris (inversions) del banc que considerin tòxics es venguin
al banc dolent que es posarà en marxa el desembre. Aquest banc serà el dipositari dels actius tòxics dels bancs més
exposats al totxo i absorbirà, amb fons públics altre vegada, pèrdues derivades de la desvalorització d’aquests actius. En
el cas del BV, es valoren aquests actius per uns 6000 milions.
Però no només això, si no que La Caixa ha exigit que una part
significativa de les pèrdues que està generant l’entitat siguin assumides per aquells clients que van adquirir
participacions preferents o deute subordinat, sense que aquests s’hi pugin negar. I encara més, exigeix a l’Estat que es
comprometi a assegurar el 72.5% dels préstecs morosos del BV per part de pimes, autònoms o avalistes pels propers 10
anys.
La Caixa gestionarà 20.000 milions d’euros en actius
A canvi d’aquestes condicions i amb el
pagament d’un euro, La Caixa passarà a gestionar l’entitat i la resta dels seus actius, que es calculen sobre uns 20.000
milions una vegada descomptats els valors tòxics que haurà adquirit el banc dolent. Entre ells, totes les oficines de
l’entitat, que passaran a formar part de la xarxa d’oficines de CaixaBank en un territori on la seva presència és
minoritària i en la que el Banc Sabadell, després de tancar una operació també per un euro per la compra del 100% de la
CAM, ja està posicionat.
La Caixa s’haurà d’encarregar de tancar les oficines que consideri oportunes i iniciar els
acomiadaments del personal i les corresponents indemnitzacions, passant a gestionar la totalitat de l’entitat, la seva
marca, i el seu futur. El BV ja va anunciar un primer ERO a finals del mes de setembre, que afectava a un 28% de la
plantilla i suposava el tancament d’un 20% de les seves oficines, a costa de les aportacions del FROB a l’entitat. El nou
ajust que farà La Caixa tindrà un volum previsiblement inferior, pel que el cost que haurà d’assumir tampoc no serà molt
elevat.
L’entitat catalana, amnistiada de facto de les acusacions de mala praxis per la venda de preferents
als seus clients, passarà a ser el primer banc en actius de l’estat espanyol amb aquesta operació. Una operació que, si bé
suposa un risc relatiu a futurs per La Caixa, li ha costat un euro, mentre que al conjunt dels contribuents ens costa 5500
milions del FROB i els interessos associats, la part de pèrdua de valors que es venguin al banc dolent i la part provinent
de l’assegurança sobre els futurs impagats. Simplement, un negoci rodó a costa de les presents i futures
retallades.
Mentretant, l’alcaldessa de València, Rita Barberà, i el president de la Comunitat, Alberto Fabra,
es declaren preocupats per la conservació de la marca del BV i de la seva imatge, i en concret per com afectarà aquesta
operació a Aigües de València, empresa participada pel BV i el president de la qual també fou acusat el mes de juliol com un
dels artífex del forat de 137 milions de l’entitat i un dels seus principals beneficiats.
http://www.directa.cat/noticia/ladjudicacio-del-banc-valencia-costa-1-euro-caixa-uns-10000-milions-als-contrib
uents