L’atur, les prestacions socials, l’ocupació i la gran farsa de la recuperació econòmica

4 novembre 2014: les dades dels Serveis Públics d’Ocupació ofereixen les següents xifres:

L’atur augmenta en 80.000 persones més en el mes d’octubre.
La seguretat social només ha augmentat en 28.000 persones afiliades més, quan a l’octubre de 2013 van augmentar en 50.000.
El 91% de tots els contractes realitzats en el mes d’octubre són temporals i precaris.
La diferència entre l’afiliació neta de 28.000 afiliats més es deu al que ja és una constant des de fa més de dos anys i mig: la gent s’esborra de la població activa, bé perquè emigra, bé perquè senzillament s’esborra (ni treballa, ni busca feina, ni vol saber res de l’enquesta). En baixar substancialment la «població activa», disminueix la població aturada i creix la població ocupada, però no hi ha més ocupació, sinó menys.
Les prestacions socials per atur, siguin contributives, o assistencials, han caigut més de 12 punts, trobant-nos, segons el SSPPEE (antic INEM), amb què només el 52% de les 4,5 milions de persones aturades estan cobertes. Segons l’EPA, l’absència de cobertura total (ni contributiva ni assistencial) arriba a 4 milions de persones aturades de les 5,6 milions de l’enquesta.
La quantia de la prestació mitjana segueix caient, i es va situar en 801 euros.

5 novembre 2014: la Comissió Europea «aboca una galleda d’aigua freda sobre les expectatives de la classe política i l’oligarquia financera-empresarial»: «el tan esbombat increment macroeconòmic del Govern per al 14, 15 i 16 es rebaixa substancialment» , «l’atur no baixarà del 24% de la població activa ni tan sols d’aquí a 2017», «el deute arribarà al 102% en el 2016» … I els del CEC venent 2,5 milions de llocs de treball, reformes laborals encobertes, flexibilitat al màxim, rebaixa fiscal als empresaris de fins a 30.000 milions d’euros, més milions i milions per a les «polítiques actives d’ocupacions …», és a dir, contractes no només subvencionats als empresaris per contractar treballadors / es a «saldo», sinó a més, rebaixes encara més substancials en els seus impostos directes (cotitzacions empresarials) …

La farsa, l’engany, la corrupció, el robatori, l’espoli, la burla … no són sinó diferents epítets per a qualificar la «política dels polítics i la política dels poderosos i les oligarquies del sistema», però només serveixen per a l’alleujament … la realitat ha de superar la fase del «alleujament» i passar a tirar-los a tots i amb ells al sistema capitalista, l’autèntic problema dels milions de persones que habitem el món i que cada dia ens enfonsa més en la tragèdia de l’empobriment generalitzat . Cada dia les nostres vides són empitjorades conscientment, alhora que el seu sistema i les seves mesures polítiques, laborals, socials i energètiques, amenacen més l’equilibri dels ecosistemes del planeta.

Per a CGT, l’única solució és acabar amb el capitalisme i amb els seus representants.