L’empresonament sense dret a fiança de Laura Gómez, secretària
d’organització de la CGT a Barcelona, per participar activament en la mobilització social respon a una onada repressiva que
busca refermar el capitalisme agonitzant en tot el planeta.
Espanya. Milers de treballadors i desocupats van
eixir al carrer a expressar rebuig de la reforma laboral i als retalls socials que imposa la classe política, durant la vaga
general del passat 29 de març. Mils ho van fer secundant la convocatòria de la Confederació General del Treball (CGT) i
altres organitzacions anticapitalistes.
La resposta dels poderosos va ser clara i contundent: violència,
repressió, criminalización. Per a això no han dubtat a posar-se per gorra eixa fal·làcia a què criden estat de Dret. La
injusta detenció i posterior presó per als tres jóvens estudiants Xavi, Dani i Ismael (els que el 4 de maig per fi van
recuperar la seua llibertat) ha tingut continuïtat 25 dies després, amb l’arrest i empresonament de Laura. Esta és la
resposta del govern a la classe treballadora i a la joventut.
La pressió dels polítics sobre els jutges ratlla en
la més absoluta indecència i en la submissió d’alguns d’estos. A aquells provoca autèntics esperpents com, per exemple,
veure privats de llibertat als que alcen la seua veu contra les injustícies del sistema, mentres aquells que han espoliat
governs i fundacions culturals, passegen pels carrers lliurement.
L’anarcosindicalisme, les seues persones i,
sobretot, les seues idees, estan hui en la mira del terrorisme d’Estat. El seu objectiu últim no és emmudir-los, sinó
sotmetre’ls; no és desmobilitzar-los, sinó conduir-los a una espiral de desànim i por que els paralitze. El seu objectiu és
llevar-los del mig per a poder seguir amb el teatre de la pau social i repartir les molles del benestar amb els que, junt amb
ells, només sàpien de meses de negociació, pactes i barates…perquè res canvie. El seu objectiu és eliminar qualsevol forma de
resistència que, sense recórrer a la violència, qüestione de forma clara i contundent les misèries i les injustícies d’un
sistema que, ara sí, ja sense mastegara, només admet un qualificatiu: feixista.
La por no evitarà que seguim
enfrontant-nos a les sancions, als acomiadaments, als expedients de regulació d’ocupació; no aconseguirà que mirem per a un
altre costat davant dels retalls en drets socials fonamentals com la sanitat, l’educació, el treball o la vivenda. No
aconseguirà la por que ignorem la privatització dels servicis públics o l’espoliació del patrimoni cultural de tots; ni
aconseguirà que acatxem el cap davant del desmantellament de l’administració pública i dels seus empleats mentres la senyora
de Felip Puig disfruta d’un sou de la Generalitat sense haver passat en la seua vida una oposició. No serà la por el que ens
impedisca lluitar pel manteniment dels llocs de treball, ni serà la por qui ens torne indiferent davant de la destrucció de
l’ecosistema. No serà així perquè la por no és el nostre, sinó seu.
Sí, conseller o ministre d’interior. Sí,
president de la generalitat de Catalunya; sí, president del govern del regne d’Espanya: són vostés els que tenen un por
espantosa. Tenen por a pesar del seu arsenal d’armes de foc i de pilotes de goma. Davant els seus trages d’astronauta, els
seus lacais i esbirros tenen un por atroç. Les caputxes i mocadors amb què protegixen als seus infiltrats i provocadors no
poden ocultar el seu temor. La manipulació i les mentides que difonen en els seus mitjans de comunicació no són sinó
l’expressió de la seua inquietud i els murs de les seues presons i calabossos no són una altra cosa que por. Por al poble,
por de la veritat, por de la justícia, por de perdre els seus privilegis, por de classe burgesa.
S’han equivocat
senyors, nosaltres no tenim por. Ni a Barcelona, ni a València, ni a Màlaga o Madrid; en cap racó d’este país que hui veu
com la CGT és una sola demanant la llibertat de Laura junt amb multitud d’organitzacions solidàries d’ací i de fora de les
nostres fronteres. La història ens ha ensenyat que el patiment forma part de la lluita. Són persones com Laura Gómez els que
ens ho recorden cada dia. Són exemples com la resistència i fortalesa de Laura i de moltes altres persones que en el seu
moment van ser objecte de la violència del capital i de l’estat els que ens alimenten i ens renoven.
Seguisquen
vostés alçant murs de rajola per a empresonar-nos que nosaltres alçarem, enfront de la seua tirania, un mur de dignitat i
lluita, d’un només cor i milers de ràbies. Perquè estos són els vímens amb què pensem seguir plantant-los cara fins a
aconseguir la llibertat de la nostra companya Laura i la justícia per als oprimits. Nosaltres, el poble, els de baix a
l’esquerra, anem pels carrers i els centres de treball d’Espanya sense caretes ni caputxes, a cara descoberta, amb noms i
cognoms. I, sobretot, amb cor i amb ideals per a una nova societat sense amos ni esclaus.
RR.II. CGT –