Des de fa diversos dies ens venim
concentrant en diferents punts de l’estat per a exigir la llibertat de tots els detinguts arran de la vaga del 29 de març i
per a protestar per la política repressiva engegada pels governants. També hem rebut la solidaritat i suport de companys en
altres països destacant les concentracions celebrades a França i Mèxic.
El dia 4 de maig vam tenir la bona
notícia que els tres companys empresonats des del 29 de març han sigut posats en llibertat sense fiança per ordre de
l’Audiència Provincial de Barcelona, rectificant a la jutgessa de primera instància i evidenciant que la mesura presa va
ser desproporcionada.
Evidentment ningú els retornarà el mes de la seua vida perdut, ni hi haurà compensació
per haver estat segrestats i privats d’estar amb els seus, els estudis perduts o els treballs abandonats.
Ismael,
Daniel i Javier van ser detinguts el matí del 29 i responsabilitzats dels altercats d’aquell mateix dia a la vesprada.
Igualment Laura, amb desenes de companys, a la vista de tots, envoltats de la premsa i de nombrosos membres de la
forces d’ordre públic, escenifiquen una protesta davant de la borsa de Barcelona cremant simbòlicament bitllets dins d’una
caixa de cartó. Aquesta “terrible acció”, per la qual no van intervenir els mossos d’esquadra, ha comportat que 27 dies més
tard la nostra companya Laura fóra detinguda com si es tractara d’un perillós delinqüent, portada davant de la jutgessa de
Barcelona Carmen García Martínez i empresonada sense fiança a causa de la “gravetat dels fets” i la “possible reincidència”.
Laura amb treball i domicili fix, amb família, mare d’una filla menor, i quasi 30 dies després dels successos descrits és
pràcticament segrestada en una maniobra juridicopolítica per la qual el propi ministre d’interior Jorge Fernández Díaz es
va veure obligat a declarar que “va caldre forçar l’ordenament jurídic…” D’aquesta forma assistim a l’espantall de la
justícia que, obviant qualsevol raó, priva de llibertat a persones simplement per exercir el seu dret de protesta davant
les injustes i brutals retallades laborals i socials que estem patint la major part de la població d’aquest país.
La jutgessa com a màxima responsable des del seu poder suposadament independent, el fiscal sol•licitant absurdes penes i
el govern del senyor Mas amb el conseller Felip Puig com a executor de les feixistes polítiques de repressió contra el
poble, han traspassat els límits de les seues pròpies regles de joc, i han demostrat la seua absoluta servitud als
interessos dels poderosos, de la banca, de les grans empreses, fins al punt d’enviar-nos un clar missatge en forma d’amenaça
al més pur estil mafiós; si no acatem l’ordre establit ens poden privar d’allò que tenim més valuós els éssers humans, la
llibertat.
Ni els matas, els camps, crespos, fabras, urdangarines, per posar solament alguns exemples, alguns
d’ells amb sentències condemnatòries de diversos anys, han tocat ni tocaran ni tan sols el calabós, nefast allotjament que
sí han patit per desgràcia, nombrosos estudiants valencians que protestaven per les retallades i últimament desenes de
treballadors de tot el país que havien participat en l’última vaga general i què també han patit a més vergonyosos episodis
en les seues detencions. Com no pot ser d’una altra forma, ens alegrem per la posada en llibertat dels tres companys de
Barcelona, però encara tenim a Laura empresonada, tancada, segrestada per Felip Puig i els seus sequaços. És clar que volen
fer escarn, donar exemple, i mostrar la seua fermesa davant els qui creuen més febles, mentre no tenen cap tipus de vergonya
a baixar el cap davant els seus amos.
Però s’estan equivocant, justament perquè ells no coneixen ni la
dignitat ni l’honradesa, ni estimen la llibertat. Justament perquè ells tenen a qui servir es creuen que nosaltres, les
treballadores i els treballadors, els devem obediència, es creuen que ciutadanes i ciutadans covardament callarem i patirem
les seues injustes imposicions, el latrocini i espoli de la sanitat, de l’educació, del públic en general. Es creuen que
poden aconseguir els seus propòsits amb la repressió i la por, i ara més que mai hem de tenir clar que açò és el que estan
cercant. Perquè solament d’aquesta manera, amb un pobles atemorits davant la possibilitat de perdre el seu habitatge, el seu
treball, la salut, la llibertat, etc., poden aconseguir el seu resignat silenci quan li estan arrabassant tot allò que ha
costat tants anys i esforços alçar, els nostres hospitals, les nostres escoles, les universitats, els transports públics i
fins i tot els nostres drets, i tot açò en nom i benefici dels nomenats mercats, finalment pels interessos del gran
capital, dels especuladors financers, de la banca… Abans de res açò hem de despertar d’una vegada i hem de dir ja prou, i
tirar-los, perquè som més i tenim raó, i perquè volem un món diferent, més just, més igualitari, més humà…
Però
no ens ho posaran fàcil, i per tant hem d’utilitzar el millor de nosaltres, ens hem d’organitzar, ens hem d’unir
generosament totes i tots, i demostrar que el món és nostre i no de qui més té.
Diuen que protestar no serveix
de res, que les manifestacions són inútils, i jo us dic que s’equivoquen, que cap govern resisteix que cada dia les
ciutadanes i ciutadans prenguen el carrer, ni tan sols governs dels quals acusen de dictatorials (com si ells foren
demòcrates), tal com hem vist no fa tant temps.
Organitzeu-vos, rebel•leu-vos, preneu els carrers.
Avui
exigim la llibertat de Laura i no pararem fins que així siga. S’han equivocat els nostres enemics amb nosaltres, la CGT és
una organització valenta i madura, i sap com respondre adequadament. Amb fermesa però també amb intel•ligència, i sobretot
han obviat la nostra absoluta obstinació en defensa de la llibertat, de la igualtat i de la justícia.
“Quan
toquen a una ens toquen a totes”
Laura Llibertat immediata N’hi ha prou de repressió.
Enric Tarrida
Secretari General CGT-València