xifres sobre economia submergida i la seva relació amb l’asimètrica distribució de tasques en la societat
capitalista.
per a la societat; i és cert. Es tracta d’una activitat econòmica que no aporta al col·lectiu i que condemna a situacions de
precarietat indigna a qui la realitzen. Aquest tipus d’activitats no paga impostos ni cotitzacions a la seguretat social.
Per altra banda, les persones que treballen en aquestes condicions solen rebre salaris per sota del mínim legalment
establert, sofriexen l’absència total de garanties sobre les seves condicions laborals (horaris, vacances, treball
infantil, normes de seguretat, etc.), manquen dels drets associats al contracte laboral (atur, baixes, indemnització per
acomiadament, pensions, etc.), i tenen serioses dificultats per a organitzar-se.
(FUNCAS) el 21,5% de l’activitat econòmica de l’Estat espanyol seria informal. L’Organització Internacional del Treball
(OIT) calcula que entorn del 69% dels llocs de treball a Amèrica Llatina (dos de cada tres) són informals. Podem dir per
tant que, per exemple en el nostre país, entorn d’un 20% dels treballadors i treballadores sofreixen aquesta situació de
desprotecció? No. Ni l’activitat econòmica no regulada es limita als percentatges que faciliten els estudis especialitzats,
ni la seva realització, amb tot el que comporta de salaris més baixos i absència de garanties i drets, afecta per igual a
dones i homes.
succeeix en totes les formes precaritzades d’ocupació, la presència femenina és aclaparant. Això es deu, d’una banda, a la
concentració de dones en activitats propícies a la informalitat: hostaleria i restauració, ocupació domèstica,
treballadores del sexe, serveis socials (especialment atenció a persones depenents), treball en el propi domicili, comerç
minorista, neteja per a locals, sanitat privada o educació infantil. Per exemple, a Amèrica Llatina es calcula que el 50,1%
de les treballadores no agrícoles pertanyen al sector informal, enfront del 44,1% de treballadors.
tots els sectors econòmics. Un cas paradigmàtic és el de “les falses jornades parcials”, que es corresponen en realitat amb
jornades completes que duen associades, això sí, salaris i drets parcials. La feminitzacin de la informalitat en el mercat
laboral no és més que un símptoma addicional de la posició subalterna que, en coherència amb la divisió sexual del treball
que vertebra les nostres societats, ocupen les dones. I la informalitat no fa més que aprofundir aquesta posició de
desavantatge: si el salari de les treballadores formals llatinoamericanes representa un 64% del masculí, en l’àmbit
informal aquesta proporció baixa fins al 52%.
reproductiu
reproductiu) no deixa de ser una borsa enorme de treball informal, en la seva pràctica totalitat femení, i no recollit per
les estadístiques. La consideració del treball reproductiu –domèstic i de cures– realitzat en l’àmbit privat és un tema
conflictiu.
qual aquestes tasques es repartissin de forma equitativa entre les persones adultes de la unitat de convivència –condicions
necessàries per a assolir-lo: jornades laborals més curtes i serveis públics complets i de qualitat–. En aquest cas, és
assenyat sostenir que la major part de les persones adultes seria capaç de sostenir el treball reproductiu que precisen
elles i el seu entorn personal més proper. És a dir, en la majoria dels casos no seria necessari, ni desitjable, recórrer a
la mercantilització d’aquests treballs. No obstant això, de moment, són les dones les que s’han especialitzat en el
desenvolupament d’aquestes tasques. Aquest treball especialitzat i que llastra les possibilitats d’inserció igualitària en
el mercat laboral de les dones no obté ni visibilitat ni cap tipus de contraprestació regulada (garantida).
la societat (les esposes, núvies, germanes, filles, mares i àvies) presta a la resta de la societat (masculina en la seva
majoria), que gaudeix dels béns i serveis corresponents sense que això generi ni ingressos, ni garanties, ni drets per a les
treballadores. Els estudis que tracten de mesurar l’impacte de l’economia i l’ocupació informal no hauríen d’ignorar
aquesta realitat. Hi ha dades que assenyalen que les xifres d’informalitat es dispararien si ho fessin. Per exemple, en el
nostre país es treballa un terme mitjà de 46,3 hores a la setmana: d’elles 25,6 es dediquen al treball no pagat i només
20,3 al treball pagat. A més, les dones treballen un 15% més en total que els homes, però tres quartes parts del seu treball
és gratuït i sense drets associats. La informalitat, un problema molt més greu del que reflecteixen les estadístiques
oficials, definitivament, és qüestió de sexe.
Medialdea, és professora d’Economia Aplicada de la Universitat de Valladolid. Article publicat a la revista
Diagonal