Les 10 amenaces a les llibertats d’expressió i informació del nou Codi Penal

El debat i posterior votació en el Congrés de la modificació del Codi Penal en matèria de terrorisme ha constituït una tramitació exprés difícilment justificable. Entre les reculades per als drets fonamentals que la reforma representa, com la cadena perpètua, la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI) ha volgut destacar les que afecten, de forma molt greu, a l’exercici del periodisme i de la llibertat d’expressió de moviments socials i activistes:FiltracionsInformacions com les de la “llista Falciani”, els correus de Blesa o el “cas Snowden” estarien en l’esfera del que ara passa a considerar-se “terrorisme”. L’article 573 del nou Codi Penal, malgrat les esmenes presentades, segueix considerant com a terrorisme els delictes informàtics. Aquests  inclouen a qui “per qualsevol mitjà o procediment i vulnerant les mesures de seguretat establides per a impedir-ho, accedisca sense autorització a dades o programes informàtics continguts en un sistema informàtic” (article 197 bis).

Informacions sobre seguretat informàtica

Considerar terrorisme els delictes informàtics, en la seua nova definició, també pot arribar a afectar a qui investiga i escriu en aquest camp. De fet, és el que ha ocorregut a Estats Units amb periodistes que cobreixen informacions sobre Anonymous, com Barret Brown (condemnat) o Quinn Norton.

L’article 575 considera que pot cometre delicte de terrorisme qui “accedisca de manera habitual” a pàgines webs de contingut terrorista. Les limitacions que conté l’article per a aquesta acusació són tan imprecises (que la “finalitat” siga “desestabilitzar greument el funcionament de les institucions polítiques o de les estructures econòmiques o socials de l’Estat, obligar els poders públics a realitzar un acte o a abstenir-se de fer-lo, o alterar greument la pau pública”), que res impedeix que qualsevol que llija aquests continguts, per exemple amb finalitat informativa o periodística, puga ser acusat.A més, que el que es penalitza és la consulta, i no la difusió, queda clar quan es diu que “Els fets s’entendran comesos a Espanya quan s’accedisca als continguts des del territori espanyol”.

Cobertura informativa d’accions de protestaL’article 579 també considera que pot ser acusat de terrorisme “qui difonga públicament missatges (…) que, (…) pel seu contingut, siguen idonis per a incitar altres a la comissió d’algun dels delictes d’aquest capítol”. Tenint en compte que accions de resistència com la paralització d’un desnonament o l’ocupació d’una entitat bancària poden ser considerats, amb aquesta reforma, terrorisme, qui cobrisca aquests fets, i els difonga, pot veure’s també acusat. Amb l’agreujant que, si com ocorre, aquesta cobertura es realitza a través de xarxes socials o Internet, la pena serà major.

Espionatge a periodistes i espionatge massiu

El fet que periodistes o qualsevol persona realitzant labors informatives puguen ser considerats terroristes, encara que finalment resultaren no condemnats, és molt greu: la simple possibilitat de ser acusats representa la suspensió de garanties democràtiques, com punxades telefòniques sense autorització judicial o detenció incomunicada durant cinc dies.

A més, alguns dels nous delictes que es contemplen, com la consulta de webs de contingut terrorista, obrin la porta a justificar pràctiques d’espionatge preventiu a la recerca de determinats perfils de navegació. Cosa absolutament aberrant, segons el parer de la PDLI.

Ciberprotestes

No solament la llibertat d’informació, també la llibertat d’expressió i el dret a la protesta es veuen amenaçats amb el pacte, suposadament, antiterrorista. Els articles 578 i 579 castiguen amb penes de terrorisme la difusió de missatges per Internet que puguen ser considerats “enaltiment o la justificació públics” dels nous delictes o “la difusió de consignes” que puguen incitar altres a cometre’ls. L’alteració de webs com a forma de protesta queda inclosa en els delictes informàtics que passen a considerar-se terrorisme. També els delictes “contra la Corona”, la qual cosa podria arribar a incloure caricatures o continguts satírics.

Prestació de serveis tecnològics

L’article 577 introdueix entre les formes de col·laboració amb organització terrorista la prestació de serveis tecnològics, la qual cosa inclou un ampli i imprecís ventall d’activitats.

A aquestes reformes en matèria de terrorisme, cal afegir les ja aprovades pel Congrés:

Pàgines d’enllaços

Poden ser acusades de delicte contra la propietat intel·lectual (articles 270 i 271). En els delictes contra la propietat intel·lectual, regulats en els articles 270 i 271, s’incorporen ara les webs d’enllaços a obres protegides per drets d’autor i la modificació de consoles de videojocs, “a pesar que es tracta d’activitats declarades legals reiteradament per la justícia espanyola”, com assenyala Carlos Sánchez Almeida, director legal de la PDLI.

El text aprovat pel Congrés estableix que: “La mateixa pena s’imposarà a qui, en la prestació de serveis de la societat de la informació, facilite l’accés o la localització d’obres o prestacions protegides oferides il·lícitament en Internet, sense l’autorització dels titulars dels corresponents drets de propietat intel·lectual o dels seus cessionaris”. A més, es dupliquen les penes en passar de dos a quatre anys de presó (article 270) i podran arribar fins als sis (article 271).

La manipulació de suports o dispositius electrònics queda recollida així: “Serà castigat també amb una pena de presó de sis mesos a tres anys qui, amb una finalitat comercial, fabrique, importe, pose en circulació o tinga qualsevol mitjà principalment concebut, produït, adaptat o realitzat per a facilitar la supressió no autoritzada o la neutralització de qualsevol dispositiu tècnic que s’haja utilitzat per a protegir programes d’ordinador o qualsevol de les altres obres”.

Difusió de protestes

L’article 559 converteix en delicte la difusió de missatges i consignes que puguen “pertorbar la pau social”. En la seua nova redacció queda així: “La distribució o difusió pública, a través de qualsevol mitjà, de missatges o consignes que inciten a la comissió d’algun dels delictes de pertorbació de l’ordre públic de l’article 557 bis del Codi Penal, o que servisquen per a reforçar la decisió de dur-los a terme, serà castigat amb una pena de multa de tres a dotze mesos o presó de tres mesos a un any”.

Ciberpederàstia

El rebuig social cap a l’intolerable abús de menors es trasllada a la penalització del mer accés a material de pornografia infantil, encara que aquesta siga simulada mitjançant dibuixos animats.

Cal assenyalar que la Plataforma en Defensa de la Llibertat d’Informació (PDLI) considera “inacceptable i gravíssim” que s’use el terrorisme gihadista com a coartada per a limitar drets i llibertats. I, més encara, que una reforma d’aquest abast es tramite per la via d’urgència, sense un debat adequat i la participació de les organitzacions de la societat civil afectades.

Segons el parer del director legal de la PDLI, Carlos Sánchez Almeida, aquest pacte representa, en última instància, “el triomf del terrorisme”: “Si alguna cosa fa superiors les lleis dels països democràtics és precisament el respecte als drets humans. Si permetem que un sol periodista puga ser perseguit com a terrorista per publicar els secrets del poder, tota la civilització occidental serà destruïda”, apunta.