- Un 37% de les persones treballadores declara patir estrès, depressió o ansietat causats pel treball.
Segons les dades més recents de l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), les baixes relacionades amb trastorns psicològics com l’ansietat, l’estrès i la depressió han crescut significativament, un 66% des del 2018, ja que representen una de les principals causes d’absentisme laboral. Aquest fenomen no només té implicacions individuals, sinó també col·lectives, ja que afecta el clima laboral i la dignitat de les persones treballadores per l’estigma associat a aquest tipus de malalties.
En els darrers anys, les baixes laborals per salut mental han experimentat un preocupant augment a Espanya. El seu origen es troba, moltes vegades, en les condicions laborals i en la gestió del benestar emocional a l’entorn de treball.
Aquesta circumstància no ha passat desapercebuda ni a la patronal ni a les Mútues que, com ens tenen acostumats, utilitzen aquesta informació per carregar contra les persones treballadores pels milers d’euros de pèrdues que, segons ells, suposen per a les empreses i el teixit econòmic del país en general.
Un model laboral que necessita una transformació profunda. L’increment de les baixes per salut mental no es pot entendre sense analitzar els factors laborals que contribueixen al deteriorament del benestar emocional dels treballadors. Entre ells destaquen:
- Precarietat laboral. La temporalitat, els salaris baixos i la incertesa respecte al futur professional generen una sensació d’inseguretat que mina l’estabilitat psicològica.
- Sobrecàrrega laboral i horaris extensius. La intensificació del treball, agreujada per la implementació de tecnologies que dificulten la desconnexió digital, ha incrementat la síndrome de burnout a molts sectors.
- Deficiències en la prevenció de riscos psicosocials Tot i els marcs normatius que obliguen les empreses a avaluar i prevenir riscos psicosocials, la seva implementació és limitada. Moltes empreses no tenen polítiques efectives que promoguin el benestar emocional dels seus empleats.
- Infradeclaració de malalties d’origen laboral. Una de les primeres conseqüències de no tenir en compte els riscos psicosocials és la gran dificultat, per no dir impossibilitat, de declarar les patologies mentals originades per la feina com a malaltia professional. el “calaix de sastre” de la contingència comuna. Una reformulació del quadre de Malalties Professionals que inclogués aquesta patologia contribuiria a poder ser tractades. com el que són. D’altra banda, també aconseguiríem que, els riscos que les provoquen (riscos psicosocials) fossin tractats, per fi, com un risc més a l’entorn de treball i s’avaluessin i s’implementessin mesures per a la seva eliminació o control tal. com es fa amb els riscos higiènics, biològics, físics, etc.
- Entorns laborals tòxics. La manca de suport organitzacional, les dinàmiques d’assetjament laboral i les relacions laborals conflictives contribueixen a l’aparició de trastorns mentals.
Des de CGT considerem que aquesta problemàtica s’ha d’analitzar com un símptoma d’un model laboral que necessita una transformació profunda. A través del nostre treball com a sindicat, disposem d’eines que ens permeten contribuir a la gestió adequada d’aquest problema de salut laboral i posar en marxa mecanismes enfocats a la salut i la seguretat laboral de totes les persones treballadores.
L’augment de les baixes per salut mental no és només un problema mèdic o individual, sinó una qüestió estructural que requereix accions col·lectives i polítiques públiques adequades:
- Visibilització: traient a la llum la magnitud del problema, organitzant campanyes de conscienciació sobre salut mental a la feina. La salut emocional ja no es pot considerar un tema tabú, ha de ser una prioritat a les agendes laborals.
- Negociació col·lectiva. A través dels convenis col·lectius, podem exigir la implementació de mesures específiques per prevenir riscos psicosocials –reducció de la jornada laboral, desconnexió digital, accés a serveis de suport psicològic–.
- Supervisió de la legislació. Tot i que hi ha un marc normatiu que regula la PRL, el seu compliment és desigual. Els sindicats actuem com a vigilants per garantir que les empreses compleixin aquestes normatives i es pugui sancionar aquelles que no ho fan. Et recordem que els teus delegats i delegades hi són per poder denunciar qualsevol situació que posi en risc la seguretat i salut laboral. I això abasta, és clar, la salut mental.
- Promoció de model laboral més sostenible. Com? Impulsant propostes per transitar cap a un model laboral més humà i sostenible, que prioritzi la qualitat del treball sobre la quantitat. Això inclou fomentar l estabilitat laboral, garantir salaris dignes i protegir els drets de conciliació familiar.
Considerem que l‟augment de les baixes per salut mental a Espanya ha de ser una crida d‟atenció sobre els efectes nocius d‟un model laboral que prioritza la rendibilitat econòmica sobre la qualitat de vida. Des de CGT reafirmem el nostre compromís amb la defensa de salaris dignes que permetin als treballadors i les seves famílies viure amb seguretat i justícia. També rebutgem un model on l’ocupació no garanteixi sortir de la pobresa.