- Inaer, el gegant espanyol de les operacions, acumula irregularitats i acomiada a un pilot per assenyalar errors a l’Agència Espanyola de Seguretat Aèria
El negoci del foc ha estat molt rendible fins al moment a Espanya. Ja són 22 els detinguts per la manipulació de contractes públics en l’extinció d’incendis i les responsabilitats en cas d’irregularitats són inexistents. «Si bé el risc zero d’accidents és impossible, és intolerable que una companyia com Inaer -la més gran del país- acumuli 67 víctimes mortals des de l’any 2000″, denuncien fonts vinculades a l’empresa a Economia Digital.
No obstant això, té una basa al seu favor: Els informes elaborats per la Comissió d’Investigació d’Accidents i Incidents d’Aviació Civil (CIAIAC), dependent del Ministeri de Foment, no poden ser utilitzats als jutjats. «Moltes vegades es detecten irregularitats, però el jutge no pot imputar a ningú», abunden.Tres morts i cap responsable
Un exemple és l’accident de l’helicòpter AW-139 a Almeria, al gener de 2010. Tres membres de la tripulació morts i cap responsable. L’estudi elaborat pel CIAIAC va detectar fins a 7 errors de responsabilitat de la companyia. Des d’una mala instrucció a la falta del llistat d’Equips Mínims i a un Comandament d’Operacions Especialitzades desactualitzat.
Mentre, l’accident de Mariano Rajoy al 2005 va significar una multa de 90.000 euros per al pilot malgrat demostrar-se que mancava dels coneixements necessaris per pilotar l’aeronau en qüestió.
Multitud d’exemples
«Les companyies han fet el que han volgut», lamenten. El número d’exemples és molt ampli. Un: No existeix un protocol per al transport de persones amb malalties infeccioses, com va quedar clar durant la crisi de l’ebola a Espanya. «Es van traslladar possibles afectats sense vestits protectors», il·lustren.
El risc no és només per al personal. «En l’incendi de la Serra de Gata aquest estiu, a un helicòpter li va caure fins a tres vegades el bambi bucket -el recipient en el qual carreguen l’aigua-«, lamenten treballadors d’Inaer. «Pesa vuitanta quilos, podria haver matat a algú», expliquen. O quan a Castella-la Manxa un aparell es va presentar fora de límits -inestable per volar- i sense l’autorització d’extinció d’incendis.
No només han portat esglais. «A Galícia va morir una persona perquè l’aparell no va arribar a temps a realitzar l’operació de salvament marítim», il·lustren. L’empresa valenciana tenia al personal de guàrdia imaginària, per la qual cosa podien trigar una hora a arribar en lloc dels 10 minuts que estipula la guàrdia. «Una maniobra per estalviar costos», denuncien.
Un protocol disfuncional
Segons la normativa europea els professionals estan obligats a reportar les irregularitats en matèria de seguretat en un màxim de 72 hores a les companyies. Aquestes, al seu torn, tenen tres dies per notificar-les a l‘Agència Espanyola de Seguretat Aèria (AESA). «El protocol no funciona, els empleats tenen por a represàlies», expliquen.
Com va explicar 02B -publicació editada per Economia Digital al desembre, Inaer va acomiadar a una pilot per denunciar directament a AESA que la firma volava amb els mecànics a bord en les operacions d’extinció d’incendis amb la flota Kamov. Això està prohibit des de 2006 per l’European Aviation Safety Agency (EASA).
A més dels riscos, el personal ha d’assumir unes condicions laborals precàries. «Els mecànics, de nacionalitat, búlgara, ucraïnesa i russa són contractats per dia», expliquen fonts sindicals. «Gent amb molta experiència, formada, que de sofrir un accident realitzant una operació il·legal -com la descrita anteriorment- no tenen la protecció que cal», lamenten.Els salaris aixequen els mateixos dubtes. La companyia va incloure en el conveni col·lectiu que, de no arribar al 85% de la programació -ella imposa el percentatge- el sou d’un copilot es queda en 600 euros bruts i el dels comandants a 1.100. «Sense explicar els endarreriments, que poden assolir els 21.000 euros al 2015», il·lustren.
«El principal exponent d’aquesta situació és Inaer», expliquen representants del sector. «No obstant, ho és perquè és l’empresa més gran del sector», argumenten. No és un problema aïllat. «És un problema d’arrel, ara que estan perdent diversos contractes, si no s’actua, la companyia que li substitueix realitzarà les mateixes pràctiques», lamenten.
Economia Digital s’ha intentat posar en contacte amb Inaer però no ha obtingut resposta.
Font economiadigital.es