Entrevista a Pedro Luis Viguer, Jutge degà dels jutjats de València, amb
107 jutjats al seu càrrec.
Pedro Luis Viguer és un home que té 107 jutjats al seu càrrec. El drama social del desnonament li resulta molt
proper. Dia rere dia, s’observa casos com el d’aquesta parella d’avis que són desnonats i es queden al carrer per haver
avalat el préstec hipotecari dels seus fills amb el seu habitatge. Dues persones més al carrer.
Poder Judicial (CGPJ) va constituir un grup de treball per agilitzar la Justícia . Durant vuit mesos, sis magistrats
de diferents punts de la península, coordinats pel vocal del CGPJ Manuel Almenar, van produir un document de 85 folis amb 40
propostes (Propostes per a la reforma i agilització dels processos
civils) i un annex dedicat en exclusiva a la qüestió dels desnonaments.
redactar l’annex Propostes en matèria d’endeutament familiar i conseqüències de l’execució
hipotecària , un document, ratificat pels seus col · legues, segons explica, en el qual es denuncien els abusos del
sistema de desnonaments espanyol i es proposen reformes
. Es parla de mala praxi dels bancs, de «comercialitzacióirresponsable, quan no injusta, de productes financers complexos», de la necessitat de flexibilitzar una legislació de 1909
que deixa en situació d’indefensió als deutors enfront dels bancs.
tombava aquest treball elaborat al llarg de vuit mesos. Des del òrgan rector dels jutges s’adduïa que l’annex no havia estat
formalment aprovat i que el Consell del Poder Judicial no havia estat informat de l’existència d’aquest treball, per tant, no
ho assumia com a propi.
la dació en pagament, la qual cosa suposa un reconeixement a l’informe que vostès van redactar. ¿Què va pensar en escoltar la
notícia?
important hagi arribat a una conclusió en la línia que nosaltres propugnàvem en l’informe. Nosaltres som jutges, i no som
legisladors, però estem en els jutjats i som uns espectadors privilegiats del que succeeix. Crec que nosaltres podem, i hem,
explicar allò que veiem i assenyalar en quin podríem millorar la regulació de procediments hipotecaris.
drama diari del desnonament oferia la seva pitjor cara. A Granada, José Miguel Domingo, de 53 anys, es penjava al seu
domicili quan estava a punt de ser desnonat. I a Burjassot, València, Manuel G. es llançava al buit -està fora de
perill-moments abans que la procuradora arribés al seu habitatge amb l’ordre de desnonament.
un contacte directe amb el drama social de què parla l’informe?
jutges em transmeten coses, veig altres com a ciutadà, al carrer, als mitjans de comunicació … El nostre marge d’actuació
és mínim, és nul, no podem fer res amb l’actual legislació. Només podem fer suggeriments perquè es modifiqui: considerem que
és un procediment molt contundent, molt agressiu, en què el deutor no té cap possibilitat de defensa i que està causant una
autèntica sagnia social dels que en definitiva constitueixen l’última baula de la cadena .
el treball. Els jutges es van repartir les matèries, intercanviar documents per correu electrònic, aportar idees, debatre,
corregir. Es van celebrar cinc reunions a Madrid. En l’última, al setembre, es va debatre «durant uns 30 o 45 minuts», el
document sobre el desnonament. «Tots ho assumim en el Consell del grup de treball». El CGPJ va adduir dimecres que l’annex no
havia estat formalment aprovat. «Un grup de treball no funciona votant les propostes», addueix el jutge degà dels Jutjats de
València.
irresponsable, quan no injusta, de productes financers complexos».
les càrregues socials de les conseqüències de la crisi econòmica. I no cal oblidar que les entitats bancàries disposen
d’aquest procediment absolutament privilegiat i contundent davant del deutor, que res pot al · legar. A més, determinades
entitats bancàries estan rebent ajudes econòmiques. Però bé, aquest és un tema de política econòmica en què no hem
d’entrar.
Viguer assenyala que si un s’endeuta per comprar un electrodomèstic, no paga i la Justícia li reclama, el jutge té marge per
valorar les circumstàncies del deutor. En el cas d’un habitatge, no. Els bancs gaudeixen d’un procediment privilegiat per al
cobrament de crèdits hipotecaris que data de 1909. «El règim és duríssim. Pràcticament no es poden fer al · legacions excepte
dues o tres causes taxades que estan a la llei, però que no es donen en la pràctica. El que no té sentit és que siguin més
àmplies les possibilitats que un té de formular al · legacions i d’oposar-se a una sentència que les que té davant l’execució
d’una escriptura de préstec hipotecari «.
un 60% del seu valor. Proposa que s’atorgui al jutge la possibilitat de concedir moratòries en el pagament de quotes en el
cas de desgràcies familiars, atur, accidents de treball o llarga malaltia del deutor. Pretén protegir els més indefensos.
«Aquí no pretenem fer una revolució, no és el mateix que un vagi a quedar sense el seu habitatge habitual a què es vagi a
quedar sense el seu segon habitatge. No és el mateix un habitatge que s’adquireix per especular que una llar «. També proposa
que la dació en pagament, el lliurament de l’habitatge com a manera de cancel · lar el crèdit, es converteixi en una
regulació imperativa en determinades circumstàncies. «Hi ha alguns jutjats avantguardistes que han aplicat la dació en
pagament, però després aquestes resolucions normalment han estat revocades per les Audiències», explica
Viguer.
critica algunes de les mesures del Codi de Bones Pràctiques instaurat pel Partit Popular i aprofundeix en elles. «Ha
fracassat, ha estat escassament útil», diu Viguer. A la pràctica, manifesta, només s’aplica en situacions properes a la
indigència. I, a més, és voluntari per als bancs, de manera que no ha tingut gaire recorregut. La pròpia vicepresidenta del
govern, Soraya Sáenz de Santamaría, anunciava divendres després del Consell de Ministres que el Govern estudiarà la reforma
d’aquest codi. I el fiscal general de l’Estat, Eduardo Torres-Dulce, declarava que la qüestió dels desnonaments «mereix una
reflexió».
treball?
Desanimat. Vivim en un món molt estàtic i amb la limitació de recursos econòmics que hi ha ara, un dels pocs àmbits en què es
pot incidir és en l’àmbit legal i processal, canviar les lleis, que no costa diners. Que això no hagi estat avalat pel
Consell produeix certa de neguit, però ho assumeixo, com no podia ser d’una altra manera. En qualsevol cas, el nostre treball
hi és.
[slideshare id=14917359&style=border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid #CCC;
margin-bottom: 5px;&sc=no]
familiar feta per jutges al CGPJ
from CGT Catalunya[slideshare id=14917390&style=border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid
#CCC; margin-bottom: 5px;&sc=no]
from CGT Catalunya