A partir d’avui, les persones foranes podran demanar la targeta sanitària a qualsevol centre de salut, però hauran d’acreditar que han estat empadronades durant almenys tres mesos al territori administrat per la Generalitat.
Quan el govern de l’Estat espanyol va posar en marxa el Reial Decret 16/2012, prop de 100.000 migrants sense permís de residència van perdre el dret a l’assistència sanitària regular al País Valencià. A partir d’avui, moltes d’elles podran tornar al sistema de sanitat pública si compleixen els requisits establerts per la Conselleria de Sanitat valenciana. Les persones que vulguen acollir-se a aquesta mesura han d’haver estat empadronades –almenys– tres mesos a qualsevol municipi del País Valencià, no poden tindre cap assegurança pública ni privada i no ha d’existir cap conveni internacional en matèria de sanitat amb el seu país d’origen.
La targeta sanitària, similar al SIP regular, es podrà demanar a qualsevol centre sanitari del territori. Aquesta targeta donarà dret a un metge de capçalera, tractaments especialitzats i medicaments amb recepta.
Segons dades de la Conselleria de Sanitat, prop de 30.000 persones són potencials beneficiàries d’aquesta mesura. La consellera de sanitat justifica la davallada pel fet que moltes de les afectades pel Reial Decret 16/2012 se n’han anat del territori o han aconseguit el permís de residència. El col·lectiu Jo Sí Sanitat Universal, pensa que la xifra proporcionada per la conselleria “és baixa” i que hi podria haver moltes més persones beneficiades per aquesta mesura, sobretot “si es du a terme una bona comunicació i promoció per part de les institucions públiques”.
Una mesura no pressupostada i transitòria
Jo Sí Sanitat Universal –col·lectiu que ha treballat assessorant les afectades pel Reial Decret estatal– ha rebut l’anunci amb alegria, però també amb prudència i afirma que volen observar com es va desenvolupant l’aplicació de la mesura. Els preocupa especialment el requisit dels tres mesos d’empadronament. Asseguren que moltes persones nouvingudes no s’empadronen perquè no tenen un habitatge habitual o per simple desinformació. La conselleria ha determinat que existeixen “situacions excepcionals” per a aquest requisit, però no ha concretat quines.
Davant les preguntes de les periodistes durant la presentació del pla, la nova consellera de sanitat, Carmen Montón, afirmava que la mesura no s’ha pressupostat perquè es gasten menys recursos quan s’atén una malaltia incipient que no pas quan es converteix en una urgència. A més, va declarar que no es planteja ampliar la plantilla de personal sanitari per atendre l’augment de persones adscrites al servei perquè considera que “l’augment serà progressiu”.
Tant la Conselleria de Sanitat com Jo Sí Sanitat Universal coincideixen que la universalització de la sanitat hauria de ser una tasca del govern central i no dels governs autonòmics. Asseguren que aquesta és una mesura transitòria i que, en tot cas, l’objectiu final hauria de ser la derogació del Reial Decret 16/2012.
Font Directa: Ainhoa Alberol