Les Euro Marxes estan recorrent Espanya sencera i no pararan fins a arribar a Brussel·les i transmetre el seu missatge davant les institucions europees els propers dies 15, 16 i 17 d’octubre. «Apuntem directament a Europa perquè la crisi ha estat una excusa per retallar al poble els seus drets», assenyala l’organització durant la reunió aquest diumenge davant del Museu Reina Sofia.
Les seves exigències es resumeixen en l’aposta pels serveis públics ia recuperar l’Europa per als ciutadans, sobretot per a aquells que s’han vist especialment afectats en aquesta crisi.
1. La pobresa, la manca d’accés a la dignitat
Tal com apunten des de l’Associació Espanyola Contra la Pobresa, la crisi econòmica ha provocat un gran creixement de la pobresa i la distància entre ells i aquells que viuen en la riquesa ha augmentat enormement. «Això cal solucionar-ho i fer que els ciutadans entenguin que la pobresa està íntimament relacionada amb el model polític i econòmic», assenyala un dels seus portaveus.
A més, l’associació assenyala que cal tenir en compte als que viuen en la pobresa abans de prendre les decisions a nivell europeu, perquè sempre són els que més perden.
2. «El TTIP no és un tractat, és un assalt»
«Diversos tractats com són el TISA, el CETA i el TTIP van més enllà d’afavorir el capital, volen deixar a la democràcia sense sentit i que les empreses puguin treure legitimitat a una decisió presa de forma democràtica», critica Cuca Hernández de la Campanya Contra el TTIP.
Per a aquesta representant, no podem permetre que les grans companyies tinguin potestat per demanar una mesura social i transformadora només perquè no afavoreixi a la seva previsió de beneficis. «El TTIP no és un tractat, és un assalt», apunta.
Si els lobbys, segons indica Hernández, s’asseuen a la taula de la comissió reguladora tant a nivell nacional com internacional, no és d’estranyar que es produeixi la privatització de l’aigua o l’ús dels transgènics.
El proper dia 6 d’octubre aquesta plataforma presentarà 3 milions de signatures a Brussel·les contra aquests tractats.
3. No més tecnòcrates ni polítiques d’austeritat
Irene de la Cuerda, de CGT, presenta les polítiques d’austeritat en quatre blocs: salaris, reformes laborals, pensions i dèficit. Per a aquesta portaveu, els «tecnòcrates que no han estat elegits per ningú són els que determinen aquestes polítiques que ens afecten a tots», cosa que considera injust i poc democràtic.
4. «No devem, no paguem»
Respecte al deute, la postura de les plataformes que formen les EuroMarchas és clara: és il·legítima, il·legal i impagable. «No devem, no paguem», protesta Berta Iglesias d’Ecologistes en Acció.
Per a aquesta organització, la UE està dissenyada per afavorir als bancs i no als Estats. «Per què els bancs reben diners d’Europa al 0,25% d’interès i el posen a crèdit per als ciutadans aquí al 5% d’interès?», Es pregunta Iglesias.
Atenent als problemes relacionats amb el medi ambient, aquesta portaveu diu que la crisi ambiental i social és massa gran com per no fer-la cas i dedicar-nos a salvar els bancs. «El deute és una forma de submissió i no van a sotmetre’ns», destaca.
5. La importància dels serveis públics
La permanència dels serveis públics són l’objectiu principal d’aquestes marxes, per aquest motiu el paper de les diferents marees nacionals en aquestes convocatòries sigui tan rellevant.
Carmen Esbrí, de la Marea Blanca, considera que l’Europa actual no mira pels interessos dels ciutadans i que, per desgràcia, vivim en la dictadura dels mercats i no en una veritable democràcia.
«Es moren 12 persoas cada dia amb Hepatitis C perquè no els donen els medicaments; això és solament un exemple que hem de redistribuir la riquesa a través dels serveis públics a Europa, és l’única manera de fer-ho», remarca.
6. Construir una altra Europa
L’últim dels punts està relacionat amb la manera de posar en funcionament les propostes que portaran a Brussel·les, idees que també comparteixen i que ja estan promovent els eurodiputats de Podem i IU al Parlament Europeu.
«Les marxes s’estan celebrant a tot Europa perquè hi ha una necessitat de canvi», diu Lourdes Lucia d’ATTAC, qui es nega al seu torn a viure en una UE amb paradisos fiscals i on l’aigua i l’energia s’estan convertint en una cosa privada .
«No vull una Europa hipòcrita que permet el pas de capitals i posa murs als quals demanen ajuda i fugen de la guerra», conclou.