- Europa Laica proposa una bateria de mesures per avançar cap a un Estat laic que van més enllà de la ruptura dels acords amb la Santa Seu.
30 mesures en l’àmbit estatal i 14 propostes a nivell local conformen el programa
de màxims presentat per l’organització Europa Laica en defensa del laïcisme i la separació entre Església i Estat. L’objectiu és que els diferents partits amb representació parlamentària incloguin part d’aquestes propostes en els seus respectius programes electorals de cara a les pròximes eleccions autonòmiques i municipals. El document, que es presentarà oficialment el proper 28 d’octubre a Madrid, es basa en tres eixos fonamentals: garantir la independència de l’Estat respecte a qualsevol confessió religiosa; eliminar els privilegis fiscals i econòmics; i assegurar una educació laica com a dret fonamental.
«Els acords amb la Santa Seu són una part del problema, però aquí, a Espanya, és que s’ha anat més enllà», afirma Francisco Delgado, president d’Europa Laica en conversa amb Nuevatribuna. I és que, ni els concerts amb l’ensenyament catòlic, ni el tema de les immatriculacions, ni el finançament a través de la casella en la declaració de la renda estan en aquests acords signats el 1976 i el 1979 sobre la base del Concordat de 1953, assenyala. «Per què va a finançar la gent a l’Església a través de l’IRPF?», Es pregunta, «que la financi via Pressupostos», i no sempre, només en casos puntuals en què l’Estat consideri que l’entitat està realitzant una tasca social rellevant. Segons la seva opinió, la inclusió de la casella per a ONG tampoc hauria de figurar ja que no és més que la «coartada» per mantenir la de l’Església Catòlica: «Creu Roja o Càritas reben més diners fora de la casella que amb la casella», posa com a exemple.
L’anul·lació dels acords amb la Santa Seu i excloure el finançament de l’Església Catòlica a través de l’IRPF són algunes de les propostes fetes per Europa Laica, que també planteja la necessitat de treure la religió de l’escola pública i reformes legislatives com de la Llei Hipotecària i la Llei de Mecenatge que acabin amb els privilegis dels que gaudeix la Conferència Episcopal Espanyola. «L’Església Catòlica és la major propietària d’aquest país després de l’Estat i no sé si després l’Estat», assegura Delgado, que denuncia la dificultat de conèixer al detall el patrimoni de l’Església atès que no existeixen registres sobre això, sobretot a nivell local. «L’Església Catòlica està considerada com un ens públic i té potestat per a registrar béns en un registre de la propietat res més que amb la seva firma», explica. A això s’afegeix que l’Església està exempta de pagar una sèrie d’impostos com l’IBI, el de de Successions, etc, el que detreu ingressos públics a molts municipis que són els que més minvades tenen les seves arques.
Europa Laica calcula que l’Església es porta a l’any, entre exempcions i ingressos diversos, 11.000 milions d’euros, l’1% del PIB. Però fins i tot podria ser molt més: «hi ha un munt de patrimoni ocult, és una corporació tremenda, amb molt poder», assenyala. L’organització també planteja reformar la Constitució per garantir la independència efectiva de l’Estat respecte a qualsevol confessió religiosa, modificant els articles 16 i 27 de la Carta Magna. «El que pretenem ara és donar un passet més i si es decideix obrir un procés constituent pugui abordar la laïcitat i la llibertat de consciència», assenyala. Els referents assenyala Delgado- serien la llei francesa de 1905 i la Constitució espanyola de la II República. Ja el 2009, Europa Laica va preparar un projecte de llei que el llavors coordinador general d’IU, Gaspar Llamazares, va defensar al Congrés; i en les eleccions de 2011 aquesta mateixa formació, amb Cayo Lara al capdavant, va incloure part de les mesures de l’organització en el seu programa electoral.
«Només un de cada tres ciutadans es declara catòlic»
El president d’Europa Laica també aporta algunes dades importants que confirmen que la societat espanyola és cada vegada menys catòlica. Amb dades de la Conferència Episcopal, a Espanya cada any baixa el nombre de batejos, a dia d’avui es bateja al 62% dels nens, mentre que no ho fa un 38%. Respecte als casaments, només un 30% són religioses, mentre que el 70% restant són civils. Respecte als contribuents que marquen la casella de l’Església en la declaració de la renda està entorn del 32%, a la mitjana de la resta de països de la Unió Europea. «A Espanya només un de cada tres ciutadans es declara catòlic i si ens anem als joves de fins a 35 anys s’ha passat del 50- 55%», assenyala.
Europa Laica compta amb més de 1.200 associats i té oficines a quaranta ciutats europees i també a Amèrica Llatina. En el document de propostes han col · laborat 150 socis aportant prop de 600 suggeriments. També s’ha comptat amb la participació de destacats juristes com José Antonio Matín Pallín.
Font: nuevatribuna.es