Espanya és el país de la UE amb més
acomiadaments per reestructuracions de grans empreses anunciats durant els últims mesos, segons l’informe trimestral sobre
ocupació publicat avui per la Comissió.
En concret, Brussel · les xifra en 15.486 els acomiadaments a Espanya per reestructuracions entre
desembre de 2012 i febrer de 2013. Per darrere se situen França (12.618 llocs de treball destruïts), Alemanya (12.264),
Regne Unit (8907), Itàlia (7779) i Bèlgica (6810).
La indústria (36.964 acomiadaments a tota la UE), els bancs (19.585), el transport (8819) i les
empreses de comunicació i informació (6951) són els sectors més afectats. Espanya és el segon país de la UE amb major taxa
d’atur (26,2%) i d’atur juvenil (55,5%), només superada per Grècia (27% i 59,4%, respectivament).
L’Executiu comunitari pronostica que l’atur
seguirà creixent aquest any fins a fregar el 27%. «La crisi social que travessa Europa continua agreujant-se. En alguns
estats membres no es veu cap signe tangible de millora», ha alertat el comissari d’Ocupació, László Andor.
L’atur afecta ja a 26,2 milions de persones
a tota la UE (19 milions a l’eurozona), xifra que equival al 10,8% de la població activa (11,9% a l’eurozona). A més, la
diferència en matèria d’atur entre els països del sud i del nord de l’eurozona ha arribat als 10 punts percentuals, un
«nivell sense precedents».
Pèrdua de poder adquisitiu Espanya és un dels països de la UE on les retallades aprovats per la
crisi s’han traduït en una major reducció de la renda de les llars. En concret, aquesta ha caigut un 4,3% entre 2008-2012, a
causa sobretot per les pujades d’impostos, la disminució del sou dels funcionaris i la reducció de beneficis
socials.
La classificació
l’encapçalen Grècia (amb una caiguda del 11,3% de la renda de les llars), Letònia (-9,1), Portugal (-6,3%) i Romania
(-5,7%). Tanmateix, l’Executiu comunitari ressalta que «a Espanya, Letònia i Romania, els més afavorits perden una major
proporció dels seus ingressos que els pobres» perquè els seus plans de consolidació fiscal tenen un «efecte progressiu» .
En contrast, a Portugal i Grècia, «la càrrega de la consolidació fiscal recau més sobre els pobres i els rics que sobre les
rendes mitjanes».