L’atur ha passat de 2 milions en 2008 a 4.1 milions en 2015 (el 22.8%), mentre els contrates indefinits, amb prou dificultats, suposen ja el 8.6%
Davant les dades oficials sobre ocupació facilitades pel Govern, que registren un increment de l’atur a l’octubre de 82.327 aturats més, per a situar a Espanya, amb una taxa del 22,8%, un mes més com el país de la UE amb major desocupació, seguit per Grècia, amb un 18,3%, la CGT considera que l’atur, la pobresa i la precarietat en l’ocupació són una foto fixa de la nostra societat en els últims anys, per molt que des de les administracions i alguns mitjans es vulga presentar la lleugera millora que en les estadístiques que llancen els mesos d’estiu o els de desembre i gener (temporada turística, festes nadalenques o rebaixes) com a prova que s’ix, per fi, de la crisi estructural que patim les classes populars del país des de 2008. La realitat és molt més crua del que ens volen transmetre des del poder; de fet, hem passat a Espanya d’un poc més de dos milions d’aturats en 2008 als 4.176.369 d’octubre de 2015.
Per a CGT, per molt que s’argumente que segueix pujant el nombre de persones afiliades a la Seguretat Social, la veritat és que es continua destruint ocupació de qualitat i es dispara la contractació en precari (treball temporal, a temps parcial, en subcontractació, etc.) S’han destruït 438.900 ocupacions fixes i a jornada completa i el 92% de les ocupacions creades són ocupacions temporals. De fet, els 151.000 contractes indefinits signats suposen només el 8,6% del total. La pujada de l’afiliació a l’octubre deu molt al començament del curs escolar. En aquest sector el nombre de cotitzadors en el règim general va créixer en més de 110.000 cotitzadors. No obstant açò la Seguretat Social també va notar el final de la temporada turística i vacacional: l’hostaleria i la sanitat van perdre treballadors donats d’alta.
La situació de l’anomenat mercat de treball no pot ser més alarmant en el nostre país, i posa de manifest el fracàs de totes les reformes laborals aplicades pels successius governs del PSOE i el PP, amb la signatura inapreciable de la CEOE, CCOO i UGT en la gran majoria dels casos. Reformes que, precisament, són les que han facilitat l’eixida dels treballadors amb treballs estables i sous dignes, per a ser substituïts per joves sense quasi drets i amb sous tan baixos que, en la pràctica, suposen no eixir de la pobresa encara que es tinga les “sort” d’aconseguir signar un contracte.
Front a aquesta funesta política de governs, patrons i sindicalisme majoritari, la CGT segueix apostant per mesures de repartiment i solidaritat, tals com la reducció de la jornada laboral, l’avançament de l’edat de jubilació, la reducció dràstica dels contractes temporals o la prohibició de les hores extres.
Gabinet de Premsa CGT
Secretariat Permanent de CGT