15 de maig.
El Maig Global desborda les xarxes. «Convertim els carrers en l’altaveu més gran del món el 12 de
maig».
Amb aquesta intenció, les xarxes sorgides arran del 15M i de Occupy Wall Street (OWS) preparen una nova cita
per a sortir als carrers a manifestar el seu descontentament amb la gestió de la crisi financera. I, sobretot, a expressar
que “compartim un desig de reapropiar-nos de les nostres vides i dels béns comuns per mitjà d’una democràcia real al servei
de totes les persones”, com diu una de els crides. Un any després de la manifestació de Democràcia Real Ja (DRY), el #12M15M
és una aposta per superar les mobilitzacions simultànies del passat 15 d’octubre i visibilitzar l’existència d’un moviment
global que proposa alternatives factibles. “No podem confiar que els nostres líders resoldran els nostres problemes,
hauríem de fer-lo nosaltres”, declara la web en la qual s’articula l’organització de la convocatòria.
El 12 de
maig és el dia triat per a les marxes i manifestacions i el 15 de maig es faran accions disruptives “que intervinguin en
els fluxos del capital i en la mobilitat”. Es parla de vaga, però no en termes laborals: és el moment de seguir
experimentant una vaga social (de consum, de cures, que incorpori a treballadores precàries…) com la que ja es va assajar
en l’Estat espanyol el passat 29 de març. Per als dies contigus també es planegen activitats, fins a 400 segons el mapa en
el qual s’estan registrant (http://squaresdatabase.crowdmap.com), però és difícil estimar quin desenvolupament tindran.
Un procés assembleari
La confluència es fa esperar des de la tardor, quan el moviment Occupy s’estenia des de
Wall Street a nombroses ciutats d’EE UU i va proposar el dia 11 de novembre com a data per a consolidar-se mundialment.
Encara que no va quallar — a l’Estat espanyol es van moure els nodes de DRY de Barcelona i Madrid, però va passar molt
desapercebuda—, va servir perquè les assemblees s’engeguessin.
“Fer-lo bé requereix mesos de treball, no es pot
pretendre fer una mani en un mes”, explica Aitor, de la comissió internacional de DRY, que va viure el procés de sis mesos
en el qual es va gestar el 15 de maig de 2011. Miguel, que participa en xarxes de coordinació del 15M també des de l’any
passat, opina que “s’està organitzant molt millor que la del 15 d’octubre, amb més gent involucrada i més anticipació; és
molt important la situació de OWS, que ja és un moviment madur”.
En el cas d’EE UU, finalment la jornada d’atur serà el
1 de maig. Allí no és festiu ni està legalment permès convocar una vaga general, pel que s’ha fet una crida a no acudir als
centres de treball o estudi sense comptar amb els sindicats. Les associacions pels drets de les persones migrants i
treballadors no regulats també són protagonistes en aquest particular May Day.
Amb la data triada al desembre, des de
gener es convoquen reunions en sales de xat a internet. Són espais de coordinació per a posar en comú les idees que
circulen per les assemblees de les places, que decidiran a nivell local a quin repertori d’accions s’adhereixen. A Madrid i
Barcelona, les ciutats més actives, hi
ha grups de treball amb assemblees setmanals des de febrer. Les xarxes generades en les acampades s’han tornat a reactivar
i en llocs com Màlaga, Valladolid, Vigo, Mallorca o Sevilla ja es van tenint plans clars per a maig.
Algunes
accions plantejades
Seguint la dispersió descentralitzada del 15M, les accions “no es cenyiran a una sola temàtica,
tocaran tots els problemes socials identificats”, explica T., que participa en la xarxa de comunicació estatal i
internacional. “Moltes es basen a oferir informació, crear consciència i empoderar”, així com presentar les alternatives que
ja s’han començant a construir en aquest últim any: cooperatives integrals, grups d’autoconsum o rehabilitació veïnal
d’espais abandonats. Entre les que més sonen: desobediència civil a l’estil “Jo no pago”, bloqueig de transports i nodes de
comunicacions, ocupacions d’edificis i espais públics, enviaments massius d’e-mails a autoritats, i retirada de diners de
bancs per a transferir-lo a entitats ètiques. Des de Ruraels Enredadxs, el col·lectiu que des del 15M opta per
l’autogestió fora de les ciutats, es proposa un èxode a ecoaldees.
A Madrid es parla de fer confluir en una sola
manifestació les diferents “marees” que s’han activat en els últims mesos (verda per l’educació, blanca per la sanitat,
blava per l’aigua pública, vermella dels desocupats, violeta feminista), a la qual s’unirien marxes que partirien hores
abans des de pobles i barris. El Maig Global començarà el dia 1, amb un probable bloc 15M en la manifestació de treballadors
i reprenent el punt d’informació i les assemblees de comissions i grups de treball en la Porta del Sol.
Les
convocatòries sobretot s’estan movent per Europa: Espanya, Itàlia, Grècia i Regne Unit, fonamentalment; en menor mesura,
Alemanya, Portugal i França.
(Des)coordinació de plans
Tota aquesta informació s’està bolcant per
xarxes socials a internet, però queda pendent en aquest últim mes intensificar la difusió a peu de carrer. “Per a arribar
al 99% de la població, s’està fent un gran treball en barris i pobles i hi ha molts col·lectius i associacions que ens
ajuden”, explica Aljuss, de DRY Màlaga. Resulta complicat combinar el treball virtual amb les assemblees locals i hi ha cert
caos pels molts continguts que circulen.
Des de gener, el debat ha girat entorn de consensuar una identitat unitària
que vagi lligada a un manifest comú o una taula de reivindicacions. Per a algunes persones és indispensable dotar-se de
contingut concret, unes altres neguen la possibilitat de reduir un moviment global tan divers a un llistat de punts. A
Barcelona, les assemblees populars han acordat cinc línies. “Hem sintetitzat, partint del treball fet, exigències dels
grups que més han treballat des que va començar el moviment”, explica Toret, de DRY Barcelona. Són un punt de partida per a
“vertebrar accions i campanyes que exigeixin aquests drets que ens semblen inalienables”. En altres ciutats encara no hi ha
manifests i és probable que no arribi a haver-los, més enllà de les línies generals consensuades globalment.
Un altre
debat recurrent: les acampades. En dues ciutats es planteja obertament tornar a instal·lar-se en les places, “en principi
amb temps limitat, però aquestes coses és difícil saber-les”, explica Julio, des de DRY Sevilla. L’altra és Londres, on es
tornarà a la plaça enfront de la Borsa. En altres llocs es prefereix no planificar-lo.
A Madrid, el passat 29 de març,
quan les manifestacions dels vaguistes van concloure en Sol, va circular el desig de quedar-se. Encara que no es
materialitzés, segons Miguel, “això indica que la gent té ganes de molt més que una manifestació i potser això sigui l’única
cosa important, independentment de les planificacions que es facin. La nostra força està en la nostra llibertat i, per
tant, en la nostra imprevisibilitat”.
Punts comuns
NO AL DEUTE: Ni un euro més per a
rescatar als bancs. Auditoria ciutadana del deute. No pagarem el deute il·legítim creada per aquells que van provocar la
crisi.
PELS SERVEIS PÚBLICS: Educació i
sanitat públiques, gratuïtes i de qualitat. No a les retallades de la despesa pública, no a la privatització dels serveis
públics.
TREBALL JUST: Repartiment del
treball, salari digne i no a la precarització. Retirada de la Reforma Laboral.
HABITATGE DIGNE: Dret garantit a
l’accés a un habitatge digne. Dació en pagament retroactiva. Parc d’habitatges de lloguer social. Promoció de cooperatives
d’habitatge.
REPARTIR RIQUESA: Reforma fiscal
que permeti distribuir de forma justa la riquesa que produïm entre tots i totes. Renda Bàsica universal per a totes les
ciutadanes i ciutadans.
Multitud de dates per a l’agitació
A l’abril va tenir lloc a Milà el segon
HubMeeting, trobada en la qual activistes de tot el món van posar en comú els seus plans per a un mes de maig molt calent.
A EE UU, el dia 1, a més de la vaga, s’iniciarà una acampada a Chicago que durarà un mes, per a coincidir amb la reunió del
G8 del 19 al 21. El col·lectiu Adbusters (el mateix que va convocar a Wall Street l’any passat) assegura l’assistència de
50.000 persones.
A Europa, del 5 al 15 el Ágora d’Atenes celebrarà l’arribada de les marxes que van emprendre camí a
Grècia a peu o amb bicicleta al novembre. Es defineix com “espai obert i horitzontal, sense partits polítics, basat en
principis d’inclusió, cooperació, respecte i noviolencia”. Després, del 17 al 19, Blockupy Frankfurt promet tres dies
d’acció: presa de places, bloqueig del Banc Central Europeu i manifestació massiva. En la Bienal d’Art Contemporani de
Berlín, del 29 d’abril al 1 de juliol, es reproduirà una plaça a l’estil Occupy i 15M. Algunes persones, a més de desplegar
les seves tendes, aprofitaran l’ocasió per a fer tallers i assemblees.
Webs per a participar en #el 12M15M:
Convocatòries i difusió: http://www.may12.net
Assemblees, actes i notícies: http://www.globalmay.org/blog
* Notícia
publicada al web de la revista Diagonal http://www.diagonalperiodico.net/12M15M-este-ano-la-plaza-de-mayo.html