rebel·lia d’un grapat de dones i homes va fer que el món comencés a canviar de base
.Conscients que l’emancipaciódels treballadors i treballadores només podria realitzar-se per l’acció directa de la mateixa classe treballadora, gents
sotmeses de totes condicions i oficis van decidir organitzar-se autònomament com a persones lliures i assumir el destí de les
seves vides en comunitat al marge d’amos, governs i supersticions.
Treball i la Confederació Nacional del Treball, inspirat en els principis que van dinamitzar la Primera Internacional de
Treballadors, la més democràtica, humanista i revolucionària expressió d’autodeterminació política i social que han conegut
els temps moderns.
antiautoriaris han estat els que han promogut les transformacions socials més importants i ambicioses de la història.
Refutant la cultura de submissió que predicaven les classes dirigents, les oligarquies i l’església, combatent sobre el
terreny la intolerància de la burgesia depredadora, predicant amb l’exemple de la seva solidaritat i disputant pam a pam al
totalitarisme en armes les conquestes amb tant sacrifici assolides.
Avançats al seu temps i pioners en la denúncia
de les injustícies, van ser anarcosindicalistes els qui van arrencar de les grapes del capital la jornada laboral de 8 hores
i qui amb la seva lluita fraternal van aconseguir després de segles d’humiliacions l’equiparació social de les dones,
portant el seu ideari de revolució social plena, integral i llibertària per tot el món, i molt especialment a Amèrica
Llatina, convertida des de llavors en la segona llar d’aquest heroic proletariat militant.
També va ser la resistència
llibertària la que en un primer i crític moment va frenar en sec l’envestida criminal de les tropes mercenàries
nazifascistes cridades per la dictadura franquista per sotmetre al poble espanyol i castigar la seva insolència
revolucionària. Encara avui, la revolució espanyola de 1936-1939 sorprèn el món i és universal la valoració d’aquella
epopeia popular com a fita històrica. Mentre aquí, al propi escenari de la desigual contesa, el revengisme i la desmemòria
còmplice continuen escatimant el llegat ètic d’aquella gent que portava un món nou als seus cors.
Per això avui, en
complir-se el centenari d’aquell fulgor que encara il·lumina la fecunda senda de la llibertat i la solidaritat, desnonats ja
definitivament funestos miratges autocràtics i estatalistas de poder que s’han revelat vençuts companys de viatge de la
dominació i l’explotació, els anarcosindicalistes ens tornem a autoconvocar per denunciar les amenaces noves i insospitades
que estan posant en perill l’existència del planeta i la convivència en dignitat i afirmar la nostra fe en la humanitat
treballadora i en la derrota final de la barbàrie capitalista i els seus representants.
En despuntar el Segle XXI,
convençuts que la pàtria dels oprimits i oprimides és el món i la seva família la humanitat, nosaltres, homes i dones, joves
i grans, oriünds i forans, mestissos, enarborem la insubmissió, la pau i la paraula per cridar a trencar les recents i
invisibles cadenes de la servitud voluntària.
Quan tot en les altures conspira per a ofegar els crits contra la
injustícia establerta, anarcosindicalistes, sindicalistes revolucionaris, anarquistes, llibertaris, anticapitalistes i
antiautoritaris, com a dipositaris de l’autèntica democràcia d’acció directa, afirmem que nosaltres som el poble i la seva
rebel·lia infinita, i reconeixem l’immens deute contret amb les generacions que ens van precedir en la lluita per la
llibertat, la justícia i la dignitat.
Perquè l’afany que guia la nostra anarquia representa la més alta expressió de
l’ordre.
Perquè quan tot el poble governa, com pretén l’ideal de la verdadera democràcia, ningú no mana, com
persegueix l’anarquisme.
SALUT I LLIBERTAT!!