L’organització torna a manifestar, amb motiu del Dia Internacional contra les Violències Masclistes 25-N, el seu malestar amb l’augment de les xifres de morts i agressions a la nostra societat.
És l’hora d’alçar la veu! Ens estan matant, violant, vexant i menyspreant, i tot i això, la vergonya social continua recaient sobre nosaltres quan succeeix, malgrat les fredes i esgarrifoses dades estadístiques.
La violència masclista ha augmentat un 22,5% respecte a l’any anterior, amb 99.644 casos actius a VIOGEN. El 47,7% d’aquestes dones víctimes de violència masclista, tenen menors a càrrec seu, sumant 1.684 nenes i nens sota protecció oficial. Els delictes contra la llibertat sexual han crescut un 14,8%, arribant a 21.825 casos segons el Ministeri de l’Interior. A escala mundial, més de 370 milions de nenes i dones han patit violacions o abusos sexualsabans dels 18 anys (1 de cada 8). En contextos de conflictes aquesta xifra es duplica, 1 de cada 4, segons exposa UNICEF.
És hora d’actuar. Hem d’aprendre a identificar la violència des del primer indici i armar-nos de les eines necessàries per a prevenir-la. Reclamem que les institucions s’involucrin de manera real i efectiva en la detecció precoç, la prevenció, l’acompanyament i la restitució. És hora que la vergonya canviï de costat i sigui la violència masclista la injuriada per la societat, no les víctimes.
Les violències masclistes interseccionals ataquen la diversitat, colpejant-nos doblement per ser migrants, racialitzades, lesbianes, trans, per tenir cossos no normatius, per la nostra edat, discapacitat o precarietat. La violència econòmica patriarcal perpetua la nostra dependència, impedint la nostra emancipació.
EXIGIM que les violències masclistes i patriarcals, en qualsevol de les seves formes, deixin de ser invisibles. EXIGIM que la societat reaccioni i que siguin les persones maltractadores les que carreguin amb la vergonya. És hora de llevar-los la màscara, exposant la toxicitat i el dany de les seves accions. QUE LA VERGONYA CANVIÏ DE COSTAT.
No podem permetre que aquells que neguen la violència de gènere continuïn guanyant espai. CONTRA LA NEGACIÓ: REACCIÓ, EDUCACIÓ, FORMACIÓ I EVOLUCIÓ.
EXIGIM I ACTUAREM PER A ERRADICAR:
* La violència laboral: Prou d’assetjament, discriminació salarial, sostres de vidre i precarització en els sectors feminitzats. Equiparació real ja!
* La violència institucional: Exigim recursos adequats per a polítiques d’igualtat i la fi de la discriminació en les institucions públiques.
* Els protocols ineficaços contra la violència masclista: Prou de revictimitzar-nos, avergonyir-nos i deixar-nos exposades i a la mercè de la mateixa violència de la qual haurien de protegir-nos. Els nostres cossos no són sacs de boxa!
* La violència psicològica: Prou de degradar-nos, menysprear-nos i fer-nos sentir que no som ningú.
* La violència vicària: No més violència contra nosaltres a través dels nostres fills i filles. Un maltractador no pot ser un bon pare!
* La violència sanitària: Exigim que es cuidi la nostra salut amb perspectiva de gènere.
* La violència judicial: No més criminalització de les víctimes mentre els agressors gaudeixen d’impunitat.
* La violència sexual: Prou d’agressions i violacions, prou de comentaris i actes sexuals sense el nostre consentiment, prou de cosificar-nos i denigrar-nos. Prou de submissió química!
Lluitem contra la cultura estructural de violència capitalista i masclista que provoca guerres i massacres. No a la guerra! Ni a Palestina, ni al Líban, ni a Ucraïna, ni en cap de les 56 guerres actuals. Les dones violades en aquests conflictes són víctimes d’una violència constant, justificada per raons polítiques, religioses o patriarcals.
Des de la CGT, continuarem lluitant per a erradicar la violència masclista en totes les seves formes.
