Parlament i govern espanyols en els pròxims quatre anys. Un cop més, la classe política ens demana que siguem còmplices amb
el seu servitud als interessos del capitalisme i, amb això, acatem l’injust règim social i polític vigent.
polítiques i governs de diferents pelatges, el resultat per a la classe treballadora no ha vingut sent un altre que la
pèrdua constant de drets i conquestes socials, una i altra vegada retallades per les successives reformes laborals, decrets
i ajustaments: acomiadament lliure i barat, precarietat i temporalitat en l’ocupació, submissió de les i els treballadors a
la voluntat empresarial, retallades de pensions, legislació laboral al servei dels interessos de la patronal …
sindicalisme institucionalitzat, ens han portat a la realitat actual: més de cinc milions de persones en atur, gairebé dos
milions de famílies amb tots els seus membres sense feina i condemnades a la misèria i exclusió social; centenars de milers
de persones han perdut els seus habitatges, 13 milions de treballadors i treballadores tenen ingressos anuals inferiors als
12.000 euros; congelació de les pensions; posada en mans privades i espoli del patrimoni de tots i totes; retallada dels
serveis públics essencials com sanitat i educació, i agressió salvatge a la natura i medi ambient i a la salut de les
persones.
partícip de la farsa programada per al 20 de novembre. Propugna l’abstenció activa enfront de les eleccions polítiques i la
mobilització social enfront de les injustícies.
últim Congrés celebrat a Màlaga deia en els seus acords que les arrels d’aquesta injusta situació són «… l’autoritarisme
(en l’actualitat bàsicament representat per l’organització estatal) i la usurpació privada de la riquesa socialment
produïda (actualment representada pel capitalisme). Tots dos factors -l’organització estatal i el capitalisme- apareixen
cada vegada més com la mateixa cosa. Governs i capital són ja el mateix. Els governs gestionen localment els interessos del
capital en els seus àmbits respectius i el capitalisme es val de l’estructura dels estats per a perpetuar-se, és a dir, per
sobreviure com injustícia i desastre globals. Sense la supressió d’aquestes dues poderoses forces, ambdues antagòniques de
la humanitat, no és possible un altre món que el de la injustícia totalitzadora i l’explotació global. «
compliment de la seva funció servil, no té intenció ni la més mínima possibilitat de fer alguna cosa que valgui la pena a
favor de la justícia i la igualtat social, de fer cosa que no sigui el que li està manat fer, la CGT defensa que és la
mobilització social i, en particular, la de la classe treballadora l’únic agent capaç de transformar aquesta societat en
alguna cosa mereixedora de ser viscuda amb dignitat.
Congrés de la CGT a Màlaga que «El dret i les lleis de l’Estat no són una eina efectiva de llibertat i emancipació social,
que les i els treballadors i la societat puguin utilitzar a conveniència. Al contrari, són eines en mans del poder per
imposar la seva llei». Pel que, enfrontats avui a la necessitat de fer alguna cosa per canviar la situació, hi ha moltes
coses millors i més productives que fer que anar a votar: sostenir la lluita a favor d’una societat en la qual no càpiguen
«l’explotació de l’home per l’home», la devastació de la naturalesa o la injustícia social.
la ciutadania en general perquè manifestin la seva desafecció i rebuig al sistema imperant i a la insostenible situació
actual mitjançant la abstenció conscient i activa en les eleccions generals del 20 de novembre.
+ INFO: http://abstencion2011.cgtvalencia.org/