Com és sabut el Kurdistan turc (Bakur en llengua kurda) porta vàries setmanes vivint sota un estat de guerra de baixa intensitat. Es tracta d’un conflicte que enfronta per una banda l’estat turc – dirigit pel partit nacionalista i islamista AKP de Recep Erdogan – i el poble kurd i l’esquerra turca per l’altra. El conflicte va començar sota el fals pretext de combatre l’Estat Islàmic, que como es conegut porta anys operant des de Turquia i que fins i tot ha comptat amb la complicitat del propi estat turc. Però les operacions contra el jihadisme han derivat en una guerra oberta contra tota l’oposició d’esquerres, tant turca com kurda.
Les organitzacions i col·lectius que signem aquest document condemnem rotundament la repressió contra aquells pobles, barris i comunitat que es neguen a viure sota un indigne règim opressiu. Ens inspira un profund respecte la capacitat del moviment popular kurd i turc per portar a terme una valent resistència que ha estat capaç no només de respondre cop per cop als atacs de les forces armades turques sinó també per instaurar autogoverns populars d’allà on han pogut fer-ho. En aquest sentit, són diverses les ciutats, pobles i barris els que han proclamat l’autogovern del poble com ara Varto, Silopi, Silvan, Cirze, Semdinli, Dogubayazit… i d’altres llocs que estan governats per un poble que es nega a reconèixer l’autoritat del govern de l’AKP, que pretén canviar la Constitució per donar tots els poders al president Erdogan.
Fem notar que no necessàriament són autogoverns pensats per durar en el temps, sinó que són ben conscients que el seu desafiament serà respòs amb molta duresa per l’estat turc. A alguns llocs són assemblees, a altres són els partits polítics kurds BDP i HDP, a altres les guerrilles del moviment d’alliberament kurd HPG o a altres, com al barri rebel d’Estambul, Gezi, el propi moviment popular revolucionari local els que impulsen el contrapoder en la mesura de les seves possibilitats. Tots aquests exemples i molts altres ens fan adonar-nos d’allò que implica ser un poble fort i organitzat a tots els nivells.
Creiem que el seu exemple de lluita i de dignitat ha de reivindicar-se de la mateixa forma en què ho fem amb altres esdeveniments històrics més conegudes pels moviments populars i l’esquerra europea. El conflicte ha derivat en una generalització de contrapoders locals que governen els territoris en resistència, amb el potencial que això implica.
La millor forma de solidaritzar-nos és donar a conèixer les massacres que està perpetrant el govern turc en connivència amb l’Estat Islàmic. En la mesura de les nostres possibilitats hem de protestar el més fort que puguem. Així mateix hem de recolzar els esforços humanitaris dirigits a aquella zona que és refugi de centenars de milers de persones que han fugit de les guerres d’Iraq i Síria i que ara estan creuant a Grècia, escandalitzant amb això a una Europa cega davant els greus problemes que la seva política imperialista ha provocat als últims anys. Finalment, hem de recolzar la situació de poder popular en marxa que desitgem que es pugui estendre a noves àrees, així com recolzem la vaga de fam dels presos polítics kurds a les presons turques.
Signen:
Embat (organització política, Catalunya)
Rojava Azadi (solidaritat internacionalista, Madrid)
Regeneración Libertaria (projecte de comunicació social, estat espanyol)
Federación Estudiantil Libertaria (organització estudiantil, estat español)
Assemblea Llibertària del Vallès Oriental (col·lectiu libertario, Catalunya)
Comitè de Suport al Kurdistan de Granollers i comarca (solidaritat internacionalista, Catalunya)
Can Tonal de Vallbona (projecte social i comunitari, Catalunya)
Col·lectiu A les Trinxeres (col·lectiu llibertari, Catalunya)
Col·lectiu Partisans Bohemis (col·lectiu llibertari, Catalunya)
Ateneu Llibertari de Reus (col·lectiu i espai llibertari)
Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya (sindicat)
Kurdiscat, CCSK (solidaritat internacionalista, Catalunya)