En l’article anterior, d´una sèrie de tres, detallem «El Fantàstic negoci dels EROs amistosos». Bé, però exactament que és això dels EROs amistosos? I Com es pot garantir que les plantilles acceptin amb escàs soroll el seu destí?
La primera vegada que vam sentir aquesta expressió fou pronunciada pel secretari d’Acció Sindical d’una de les més importants federacions de CCOO fa uns anys. I, certament, resumeix molt bé el funcionament d´aquest tipus de processos. Tu fas com que apretes i jo faig com que cedeixo. Tu vens unes millores i jo acomiado a els que volia a un cost raonable i assumible.,
Queda fora d´aquest ’pacte entre cavallers’ plantejar la lluita fora del terreny de joc del mal menor i, òbviament, es renuncia a un paper basat en una estratègia de forta pressió i ocasiónar desgast a l´empresa per aconseguir objetius rellevants. Quan acaba el procés, l´empresa abona ’despesses jurídiques’ als sindicats pactistes. Win-win, excepte pels acomiadats.
Encara que és estrapolable a altres sectors, anem a posar la lupa en el sector TIC.
I com ho fan?
Basat en la nostra experiència directa, i sense ànim de ser exhaustius doncs en cadascun dels conflictes es produeix canvis menors, el workflow bàsic que segueixen els sindicats de concertació és aquest:
Les empreses que fan EROs són habitualment grans o multinacionals i recorren a un grapat de bufets especialistes en aquests processos (Garrigues, Sagardoy, Baker&McKenzie), que coneixen perfectament com aconseguir que el seu client tingui el mínim de problemes legals i sindicales. Els interlocutors d´aquestes empreses solen ser, també, els mateixos: Dirigents de les grans federacions de certs sindicats.
En un ERO típic, aquestes federacions reuneixen a la secció sindical de l´empresa en conflicte i s´ofereixen per a ajudar. Ràpidament passen a influir i tutelar tot el procés. Contra la presumpción que es pugui tindre, el paper d´aquests representants es basa en dilatar l´acció sindical i apostar pel que ells en diuen ’negociar’: És a dir, concretar ’cómo fer l´ERO’, en lloc de combatre´l, marginant o descartant la mobilització de la plantilla.
A vegades hi ha afiliats que se n´adonen de l´engany i s´enfronten a les seves fedeacions de ram, com el cas d´UGT o USO a Indra, però normalment la posició a l´empresa és controlada per simple inacció dels seus delegats.
Maleïts sindicats combatius, ¡Visca la unitat sindical!
Aquesta estratègia es basa en la infantilització i idiotització dels treballadors/es. Sel´s tracta des de una posició dominant, com experts que es dirigeixen a persones incapaces de comprendre el que hábils negociadors estan realitzant; tot pel seu bé. D´aquesta forma la plantilla queda en una posició passiva, com espectadors, fàcilment dominables i manipulables. L´assemblea es un tabú. I si s´ha de fer, que sigui informativa i des d´una posició de superioritat.
Si hi ha omertá, tot va sobre rodes. Pero si a l´empresa hi ha presència de la CGT, o altres sindicats que no comparteixen aquesta linia, ràpidament ens convertim en un element a neutralitzar. El mètode més habitual es la ’unitat sindical’: Si la CGT proposa una línia reivindicativa, trenca la unitat sindical. Si la CGT considera que sense pressió anem cap al desastre, està atacant la unitat sindical. Si la CGT convoca vaga, malgrat tot, es tracta d´un acte irresponsable que trenca la unitat sindical.
CCOO i UGT utilitzen la ’unitat sindical’ com a sinònim de dret a ’vetar sindicalment’. En la seva obsessió per evitar el conflicte exigeixen anar tots units cap al desastre. Qui no ho comparteixi és llavors estigmatitzat per treencar una línia decidida per les seves federacions, a la que ens tenim que sotmetre la resta. Aquesta actitud fa mal, conscientment, la capacitat i la força de la mobilització.
En el cas recent a Indra es va arribar a la paradoxa de deslegitimar una vaga convocada per CGT qualificant-la d´’il.legal’ (mostrant, de passada, un vergonyós desconeixement jurídic) per al cap d´uns dies després menjar-se les seves pròpies paraules i sumar-s´hi degut a la pressió dels treballadors/es.
Aquest mètode d´induir al dubte davant una vaga és utilitzat en altres ocasions, com recentment en el conflicte de Movistar.
Boicotear una vaga és l´acte més senzill del món per un sindicat contrari a la vaga: tan sols ha de llaurar la divisió al si de la plantilla. Mitjançant la falsa esperança, derrotisme cap al final i, sempre, dubtes i incerteses.
L´acte final
L´epíleg d´aquesta estratègia hem pogut comprovar-la arreu del sector TIC, 7 EROs a Cap gemini, afiliats de CCOO-USO salvats de la crema a un ERO de T-Systems mentre centenars passaven per l´adreçador , acomiadats indecents a Tecnocom , 205 acomiadaments en l´ERO d´HP (entre ells una prejubilació daurada amb 48 anys i un único trasllat amb excel.lents condicions per a dos delegats de CCOO), Alten, Indra i tants d´altres.
A Indra hem tingut que suportar escoltar a representants del sindicat STC justificar la seva firma perquè ’així estem a la comissió de seguiment i podrem salvar als nostres’ o de CCOO dir ’nosalres firmem i ja denunciareu vosaltres’.
Bé, és una excel.lent notícia que hagis arribat fins aquí sense tallar-te les venes o destruir el PC amb una destral davant la teva indignació. Recorda sempre que caure en l´individualisme seria la cirereta del pastís per a les empreses; la resposta és una altra i tenim notícies: És possible defensar la dignitat malgrat les dificultats i sortir victoriosos. Pero això ho explicarem en el següent artícle d´aquest especial sobre EROs «amistosos» i «col.laboracionisme».
25 d´agost de 2015
COORDINADORA D´INFORMÀTICA DE CGT
El fantàstic negoci dels EROs «amistosos»: Més de 250.000 acomiadats en 5 anys en EROs pactats, la gran majoria d’ells firmats per CCOO i UGT
Reforma laboral rere reforma laboral, els mecanismes de solució pacífica de conflictes laborals han estat laminats fins gairebé la seva desaparició. Fer avui un acomiadament col·lectiu, o una eliminació de condicions laborals, és un simple procediment on la llei no posa prou feines justificació o impediment als desitjos empresarials.
Quan la Llei està del costat d’una de les parts, és de pura lògica que només pugui equilibrar-la relació de forces en una taula de negociació mitjançant una major combativitat i contundència en les mobilitzacions i vagues. Simplement, perquè les eines legals han estat destrossades. I aquesta és l’aposta, a grans trets, de la CGT i altres sindicats.
No obstant això ens trobem una i altra vegada amb una actitud totalment oposada a la immensa majoria dels EROs amb presència del sindicalisme de concertació, especialment CCOO i UGT. Els representants de les federacions aterren immediatament, repartint consignes de contemporització i dilació en les mobilitzacions. A continuació comencen a negociar les condicions dels acomiadaments, cosa que ja és conegut accepten les empreses sense major problema. Finalment, es posa a votació l’acord quan no hi ha termini davant d’una plantilla esfondrada i resignada.
En un escenari de desequilibri de forces, frenen tota proposta de mobilització ferma, dividint la plantilla, boicotejant mobilitzacions d’altres i signant ERO després ERO gairebé sense soroll. Per què?
Rep diners CCOO i UGT per ERO pactat?
Que aquests dos sindicats rebien diners en metàl·lic de les empreses quan signaven un ERO era un secret a veus. A vegades alguns bufets cometien l’error d’incloure els ’honoraris’ als acords signats, així va poder la CGT denunciar-ho públicamenten diverses ocasions.
Encara que probablement no hi ha una tarifa estipulada,diverses informacions periodístiques el taxen en fins a un 10% del cost per acomiadament.
Òbviament una cosa així no és una cosa que s’assumeixi obertament pels dos sindicats. Va caldre esperar a l’escàndol dels ERO d’Andalusia, on es recollien diversos pagaments realitzats, perquè el secretari general de CCOO ho reconegués públicament: «Toxo va aclarir que es facturen serveis, no es cobren» comissions «, com entén la instrucció judicial, i va afegir que les despeses han de recaure sobre les empreses que presenten l’ERO i no sobre els treballadors i treballadores. «
I ja ho teníem: CCOO i UGT al·leguen facturar ’serveis jurídics’ a les empreses perquè no els paguin els treballadors acomiadats. En un ERO típic qualsevol sindicat mobilitza a un o diversos advocats, es realitzen auditories econòmiques de les dades proporcionades per l’empresa i, si no hi ha acord, s’inicia un procediment judicial.
És curiós que la CGT, un sindicat autofinançat gairebé íntegrament per les quotes dels seus afiliats, pugui fer front perfectament a aquestes despeses sense cobrar ni a empreses ni treballadors i els dos sindicats majoritaris d’aquest país amb múltiples vies de finançament no.
De quants diners estem parlant?
A la Coordinadora d’Informàtica de CGT hem patit fa pocl’acció d’aquests sindicats a INDRA, no ens estendrem massa sobre alguna cosa ja prou conegut.
En aquesta ocasió ni van posar el preacord a votació de la plantilla perquè, en paraules de l’advocada del bufet d’Indra a la taula de negociació «Res de referèndums vista l’experiència en processos anteriors». I és que la CGT va tombar feia poc un ERO de 672 acomiadaments a Atento per tupinada de CCOO i UGT. Fins a aquest nivell arriba la submissió.
Les indemnitzacions per acomiadament de personal informàtic amb bastants anys d’antiguitat i sous previs a la crisi / estafa solen ser bastant elevats. Una previsió conservadora podria estar en una mitjana d’entre 40-50000 € per cada un dels 1750 acomiadaments. Feu vosaltres mateixos els càlculs dels ’honoraris’ lliurats segons la informació periodística existent pels ’despeses’ en aquest ERO.
A continuació us indiquem un quadre obtingut a partir de dades públiques del Ministeri d’Ocupació. www.empleo.gob.es/estadisticas/reg/welcome.htm
Més de 250.000 acomiadaments en 5 anys a EROs pactats, la gran majoria d’ells signats per tots dos sindicats. Parlem d’una importantíssima via d’entrada de diners en uns moments en què és conegut el seu problema en la caiguda d’afiliació i retallada d’altres vies d’entrada financera com a presència en consells d’administració, fons de formació o subvencions diverses.
Ens agradaria poder detallar a quant ascendeixen les factures per EROs pactats, però aquesta informació no està disponible, esperem la publiquin al detall algun dia … Bé, en realitat no esperem que ho facin (la veritat.)
I què es pot fer?
Si has arribat fins aquí i pel teu cap es creua la idea «tots són uns venuts, millor pas de tot», tenim una notícia: el Sr. Emilio Botín Sanz de Satuola es retorça de plaer a l’infern en sentir-ho.
Els i les treballadores estem acabats si deixem que aquesta dinàmica perversa segueixi destrossant, no només els nostres drets laborals sinó també la vida de la qual depenen. A les empreses, al sector, a la societat, des de CGT i altres sindicats lliurem una doble batalla: contra l’habitual enemic que ens ho vol arrabassar tot i contra aquells estómacs agraïts que treballen per rebentar la teva oposició des de dins.
No és el missatge antisindical i aïllat la resposta, (què més voldrien els que manen!), Sinó anar al sindicat que planti cara amb el que més et sentis identificat per enfortir-lo. O els botem de totes les esferes de col·laboració o acabarem menjant misèria, sense sortir mai d’ella. És així de senzill, si no ens reagrupem anem a l’escorxador amb les mans lligades.
20 d´agost de 2015
COORDINADORA D’INFORMÀTICA DE CGT
Més informació:
TWITTER CGT INFORMÀTICA CATALUNYA
WEB ESTADISTIQUES ERO´S. MINISTERIO DE EMPLEO Y SEGURIDAD SOCIAL
– Infografia explicativa: