«Moda espanyola a Tànger: Treball i supervivència de les obreres de la confecció».

SETEM i

Campanya Roba Neta han publicat un informe de 60 pàgines que analitza l’impacte del desenvolupament de la indústria tèxtil

i de la confecció a la ciutat de Tànger (Marroc) sobre les condicions de vida de les treballadores i de les seves famílies.

L’informe ha comptat amb la col·laboració de l’Associació Attawassol.

La Campanya Roba Neta, coordinada per la ONGD SETEM, publica una investigació realitzada al Marroc: «La moda española en Tánger: trabajo y supervivencia de las obreras de la confección». En aquest informe

s’analitzen, a partir de les vivències de 118 treballadores del sector, les condicions de vida i treball de les obreres que

treballen en tallers tèxtils de Tànger, alguns d’ells proveïdors de grans firmes de moda espanyola.

L’informe descobreix les dures condicions de les obreres de confecció

marroquines: excés d’hores de treball, baixos salaris, abusos verbals i físics, arbitrarietat en la contractació i

l’acomiadament, mesures disciplinàries desproporcionades i obstacles a l’acció sindical. Les hores extres són obligatòries i

no se solen remunerar. Perllonguen la jornada fins a les 12 hores diàries, sis dies a la setmana per salaris que no superen

els 200 euros mensuals, i que, en ocasions, estan per sota dels 100 eur/mes. Les treballadores més joves, sovint menors de

16 anys, són considerades aprenentes i se’ls fa treballar sense contracte les mateixes hores que la resta, però cobrant

0,36 €/hora, tres vegades menys que les seves companyes.

En el Marroc hi

ha una forta presència de tallers proveïdors de Inditex (Zara, Bershka, Pull&Bear, Stradivarius, Oysho, Massimo Dutti).

La majoria de les obreres entrevistades que treballen confeccionant la roba d’aquestes marques manifesten que no es

respecta el límit d’hores, arribant fins a 65 hores setmanals i, encara que en general el salari arriba al Salari Mínim

Interprofessional Garantit (SMIG) del Marroc, tot just 178,72 euros mensuals, segueixen vivint en situació de

pobresa.

Molts dels tallers proveïdors de Inditex treballen també per a

Mango. Les obreres de les fàbriques proveïdores de Mango també revelen que en els seus centres de treball no es respecta el

límit d’hores i realitzen fins a 65 hores setmanals. La memòria anual de Mango de 2010 ja advertia que les seves auditories

havien detectat situacions no acceptables en alguns proveïdors de Tànger i que s’havia establert un termini de sis mesos

per a la correcció d’aquestes problemàtiques. També s’han recollit testimoniatges de treballadores de tallers proveïdors de

Mayoral, El Corte Inglés i Dolce&Gabanna amb condicions laborals semblants.

La deslocalització de la confecció en països com Marroc ha permès ampliar els beneficis de les grans marques

tèxtils. Segons l’autor de l’informe, Albert Sales, “aquestes empreses tenen en la seva mà la capacitat, tant de generar

situacions d’explotació laboral, com d’evitar-les”. Moltes han assumit codis de conducta i compromisos, però a pesar de les

mesures de Responsabilitat Social Empresarial, moltes treballadores marroquines segueixen vivint situacions de pobresa

alhora que compleixen amb una jornada laboral extremadament llarga.

Els

codis de conducta laborals adoptats per les empreses de moda recullen l’obligatorietat de passar auditories en els tallers.

Però les metodologies d’auditoria són molt diverses i en moltes ocasions no s’arriben a identificar els problemes laborals

reals. Això passa perquè quan hi ha auditoria, les fàbriques realitzen canvis temporals com donar d’alta a treballadores en

la Seguretat Social, incrementar la salubritat en l’espai de treball, complir els horaris laborals, acomiadar a les

treballadores sense contracte i ocultar a les treballadores menors. Una treballadora d’una fàbrica proveïdora d’una gran

empresa tèxtil assegurava que “quan apareixen auditors per sorpresa, els supervisors amaguen a les treballadores menors en

el terrat o en caixes de roba buides”.

Què poden fer les grans marques?

Si volen ser realment responsables amb l’impacte social de la seva activitat econòmica han d’adoptar pràctiques de màxima

transparència. Una de les més rellevants seria publicar la seva llista de proveïdors i compartir-la amb ONGs, sindicats i

col·lectius locals de treballadors/es, per a poder contrastar les denúncies sorgides d’aquesta i altres investigacions i

iniciar processos de millora. En aquest sentit, la Campanya Roba Neta celebra que Pispo ja comparteixi anualment la seva

llista de proveïdors amb alguns actors socials, el que permetrà analitzar els resultats d’aquesta investigació conjuntament

i emprendre accions per a resoldre aquests problemes amb la participació de representants de les treballadores.

Enfront de les llacunes dels processos d’auditoria, la Campanya Roba Neta convida

a les marques a incorporar-se a iniciatives multistakeholder com la Fair Wear Foundation, que inclouen en

els processos de millora de les condicions laborals la perspectiva de les persones treballadores i les seves

organitzacions. La Campanya Roba Neta recorda que aquesta investigació se centra al Marroc però que les situacions que es

descriuen són desgraciadament freqüents en molts altres països.

  • Descarregar l’informe a www.ropalimpia.org/documentos/publicaciones/Moda-espanola-en-Tanger.pdf
  • Més informació de la Campanya Roba Neta a www.ropalimpia.org/noticia.php?idc=19&idn=271&idi=es