Ningú fa vagues per plaer. La vaga és una de les eines que la classe treballadora ha tingut per lluitar contra l’explotació que sempre ha patit per part de les classes dominants. Aquestes classes dominants ens tenen declarada una guerra, i com a tal hem de respondre, perquè sols a partir de la consciència de l’existencia d’aquesta guerra de classes podrem organitzar-nos i respondre en conseqüència. Les classes dominants no ens regalen cap dret, si fos per elles ens moririem de gana mentre ens obliguen a seguir treballant. És la resistencia que presentem la que marca els límits de la seva opressió i explotació.
Cada guerra i cada lluita té unes característiques i en cada moment i context poden funcionar unes estratègies o unes altres. Hem d’estar molt atentes a quina és la correlació de forces entre els nostres adversaris (la patronal) i nosaltres. Saber quins objectius podem assolir, quins són els seus punts débils i quins els nostres punts forts… Hem d’actuar i lluitar estratègicament i sense dogmes.
Tot i que la vaga no sigui l’única eina al nostre abast per combatre la precarietat i l’explotació, sí que hem de remarcar que és de les més potents. Evidentment, convocar una vaga no fa màgia, però amb una suficient quantitat de pressió, seguiment i en combinació altres eines, podem doblegar les posicions de la patronal i assolir les nostres reivindicacions.
Aquesta guia no pretén ser sols una eina útil per facilitar la realització tècnica de les vagues (com convocar-la, plaços, etcètera), sinó que també busca fer reflexionar i donar eines sobre com posar-la al mig dels conflictes per obtenir el màxim rendiment d’aquestes.
Anirem barrejant, amb la informació més o menys habitual que podeu trobar a qualsevol guia jurídica, consells sindicals basats en l’experiència col·lectiva i el marc dels acords congressuals de referència, amb especial atenció pel que fa a la visió de la seva socialització.