Durant l’últim mes, tres persones sense sostre han mort com a conseqüència de les baixes temperatures a la ciutat de València. El 2014, un 26% de les llars valencianes patien pobresa energètica, el doble que a 2007.
Ens trobem al barri del Cabanyal, un lloc ferit per la desocupació i l’obstinació de l’alcaldessa Rita Barberá a derruir-ne una part per dur a terme un altre dels projectes faraònics que han arruïnat econòmicament a la ciutat. Al voltant de les 6 del matí del divendres 6 de febrer, en els baixos d’una obra inacabada d’aquest barri, va morir Julio Martínez Giménez, una persona sense llar. Mancant el resultat de l’autòpsia, tot indica que la seva mort ha vingut condicionada per les baixes temperatures. Era la segona mort a València en menys de 48 hores per motius semblants. El dimecres apareixia mort dins d’un caixer automàtic, afligit d’una pulmonia, una altra persona sense sostre, Santiago Luján.
Durant els últims moments de la seva vida, Julio Martínez era auxiliat per una altra persona que viu al carrer. José Jiménez li prestava la seva única cadira i una manta. Entre els cotxes que fan servir els baixos de l’obra com a aparcament improvisat, José dorm des de fa mesos. Fins a aquest lloc ens apropem per parlar amb ell, però la propietària del bar del davant ens dóna una mala notícia. “M’ha dit un amic seu que li han donat una pallissa i està a l’hospital”. En la matinada del dilluns quatre homes van colpejar a José, al costat d’una foguera en un solar d’Aldaia, en la perifèria de la ciutat. Fa poc ha sortit de la Unitat de Vigilància intensiva de l’Hospital Clínic Universitari de València, on ha estat dos dies en estat greu.
/ Pedro González
La simple relació d’aquests fets ens portaria a revisar les pàgines de successos de la premsa local. Per contextualitzar molt sintèticament, citem les paraules de Toni Carrión, qui tots els dilluns, des de fa mesos seu en una cadira davant de l’Ajuntament de València reclamant una ocupació digna o una renda bàsica: “Avui feia fred, però mes fred ha d’haver-hi en els cors que tenen a la seva mà evitar que les persones morin, com ha ocorregut aquesta setmana passada amb dues persones mortes, literalment, de fred. Quantes morts porten a les seves esquenes? Morts de fred, morts per suïcidi en ser desnonats, morts per no rebre la medicació adequada quan ja existeix”, comenta referint-se al col·lectiu que pateix hepatitis C.
L’exclusió i la pobresa energètica al País Valencià
En aquest context la Fundació Foessa (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada), presentava al novembre del 2014, l’Informe sobre exclusió i desenvolupament social a la Comunitat Valenciana. En l’informe es revelava que el País Valencià registra una taxa de pobresa i exclusió del 31,7%. L’estudi conclou, a més, que el 49,5% de la població sofreix l’exclusió de l’ocupació; que una de cada tres persones està afectada per factors de “exclusió residencial (accessibilitat, adequació, habitabilitat i estabilitat de l’habitatge)”; i que el 19% es troba afectat per l’exclusió de la salut, agreujant-se en situacions de privació i dependència. De la mateixa manera, en l’estudi s’afirma que en el 16% de les llars existeixen problemes seriosos per seguir els tractaments mèdics i per assegurar-se una alimentació suficient i equilibrada en termes nutricionals. Deixant de costat els fenòmens meteorològics, en molts casos la pobresa també arriba dins de les llars valencianes.
/ Pedro González
Aquest concepte ve definit per l’Associació de Ciències Ambientals, en el seu Estudi sobre Pobresa Energètica en l’Estat espanyol com “la incapacitat d’una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l’energia per a les seves necessitats bàsiques”. Apunta aquest estudi que “les causes que generen aquesta precarietat energètica són diverses: baixos ingressos de la llar, qualitat insuficient de l’habitatge, preus elevats de l’energia, preus elevats de l’habitatge, etc”. I afegeix entre les seves conseqüències, “incidències sobre la salut física i mental (incloent mortalitat prematura d’ancians)”, que s’estima en 800 persones a l’any al País Valencià.
Victoria Pellicer és integrant de Som Energia -Plataforma per un nou model energètic, i està investigant el tema de la pobresa energètica a la Universitat Politècnica de València. En l’entrevista que mantenim amb ella ens assenyala que en el citat estudi s’apunta que actualment un 26% de les llars valencianes sofreixen pobresa energètica, mentre en el 2007 era del 13%. Aquestes llars estan destinant més d’un 10% dels seus ingressos a saldar les factures d’electricitat, tot i que en molts dels casos no poden pagar. Segons Victòria aquest concepte de pobresa és una “nova etiqueta” d’una “vella realitat”. Continua: “una realitat no gaire coneguda, un problema que sempre ha existit, però que està creixent pel cada vegada més baix poder adquisitiu de la població i a la vegada més alta facturació dels rebuts de la llum i gas”.
Per a Victoria, el Govern espanyol “no està reconeixent aquest tipus de pobresa com a tal, i això hauria de ser el primer pas a adoptar, a més d’impulsar un pla per combatre-la”. Un dels aspectes que apunta seria el de promoure les energies renovables, que abaratirien els costos i per tant les factures. No obstant això, s’adopten mesures que caminen en altra direcció, en clara connivència amb un oligopoli format per les grans empreses d’energia de l’Estat espanyol: Endesa, Iberdrola, Gas Natural i Unión Fenosa, basades en la generació d’energia combustible fòssil i el manteniment de centrals nuclears i tèrmiques. Victoria pensa que “l’energia hauria de ser un dret i no un bé de mercat”, i conclou que la pobresa energètica “està derivant en causes mortals i afectant a la salut de les persones, és un problema d’injustícia i manca d’equitat”.