Aquesta setmana pot ser crucial per a la resolució del conflicte que
es viu actualment en Ford, després de l’anunci de l’empresa de la presentació d’un ERO per a acomiadar 600 empleats aplicant
l’article 51 de l’Estatut dels Treballadors, que fixa unes indemnitzacions per a estos acomiadaments col·lectius de 20 dies
per any treballat, amb un màxim d’un any de salari.
Després de dos infructuoses
reunions dels sindicats amb la direcció, en les que l’empresa no admet cap tipus d’alternativa a la seua dràstica i exagerada
mesura, en els sindicats de la factoria s’ha començat a pensar en possibles mesures de pressió per a fer canviar a l’empresa
de postura, així com per a anunciar a la Generalitat la rotunda oposició de la plantilla de Ford a què la Direcció General de
Treball aprove un expedient amb 600 acomiadaments a una empresa que té beneficis i acaba de rebre diverses subvencions
milionàries de les distintes administracions (autonòmica, estatal i europea).
La primera mesura que es contempla
és la realització d’una assemblea general de tots els treballadors de Ford, per a la qual cosa els sindicats CGT, CC.OO. i
STM ja han demanat al Comité que es donen els passos per a la seua convocatòria. La data de l’assemblea es buscaria en el
termini més breu possible, donada la gravetat de la situació i si l’empresa manté la seua posició inamovible en la reunió que
s’ha de celebrar a mitjan setmana.
A continuació es valora la convocatòria d’un procés creixent de mobilitzacions:
una manifestació a València (per a sensibilitzar a l’opinió pública i pressionar a l’Administració) i una vaga de 24 hores en
la fàbrica, per a demostrar a Ford la voluntat de la plantilla de defendre l’ocupació.
Evidentment les mesures
anirien concretant-se segons es desenvolupe el procés de reunions entre la direcció de Ford i el Comité d’empresa
d’Almussafes, ja que per part dels sindicats hi ha una bona voluntat per negociar eixides alternatives que no suposen
acomiadaments en la factoria.
En concret, la mesura que millor ha sigut entesa pels treballadors és la que
inicialment va proposar este sindicat (i que posteriorment ha anat aglutinant a les altres organitzacions) que consistix en
un pla per a avançar les jubilacions dels treballadors que actualment tenen 58 o 59 anys, enviant-los a l’atur i
complementant els seus salaris fins que complisquen els 60 anys, i arribat eixe moment aplicar contractes de relleu fent
fixos als eventuals que actualment té contractats Ford.
Per a CGT és imprescindible en estos moments la unitat
d’acció de tots els sindicats (inclosa la UGT) i farem tots els esforços necessaris per a aconseguir eixe consens en la
lluita contra els acomiadaments en Ford i per evitar qualsevol retall de drets a la seua plantilla.