Comunicat de la Secretaria de la Dona per l’avortament lliure i gratuït. Del 26 al 28 de setembre
accions reivindicatives.
26 setembre: Dia mundial de la contracepció 28
setembre: Dia internacional per la despenalització de l’avortament
Dissabte 26, de 18 a 21 hores, en la Plaça del
Museu Reina Sofia, a Madrid Convoca Dones davant del Congrés. Hi haurà taules informatives, activitats, batucades…
Dilluns 28, 19,00 hores, en la Plaça Sant Jaume en BCN Convoca Campanya pel Dret a l’Avortament
Dilluns 28,
18,30 hores, en la Plaça Santo Domingo, a Múrcia Convoca CGT
Dilluns 28, 20.30 hores, en la Plaça Font Daurada, a
Valladolid Convoca Dones per l’avortament lliure i gratuït
Comunicat
NO VOLEM QUE DECIDEIXIN PER
NOSALTRES
Nosaltres parim, nosaltres decidim!!
JPEG – 585.1 kB
És el mateix lema de fa 30
anys, 30 anys barallant pel mateix, açò demostra el poc en compte que ens té este sistema patriarcal i opressiu que seguix
veient-nos com a objectes d’usar i guardar. Amb el pèndol de la nova llei sobre els nostres caps, ens plou de tots els
estaments: jutges, metges, fiscals, església…. TOTS (que no TOTES) opinen: objecció de consciència i al·legacions a la vida
latent, tot els val per a seguir oprimint-nos i fer del nostre cos el seu viver, amb tot el que això comporta:
culpabilització de les dones que volem decidir lliurement si volem ser mares o no i perpetuació del seu sistema capitalista.
No cal oblidar que l’avortament és l’última opció a què ens acollim, amb tot el que això suposa. Qui no ho haja hagut de
fer-ho, mai sabrà el que se sent… Per això, continuarem dient que és el nostre cos i nosaltres decidim.
Des de CGT
considerem que la nova llei millora a penes la situació actual de la IVE:
– El termini de 14 setmanes és curt, al
mateix temps que continua posant límit a la lliure decisió de la dona, establint una forta tutela de l’estat.
– A
penes parla de finançament públic, no especificant els circuits d’atenció i burocratitzant determinats requisits per a la
intervenció.
– Tampoc regula l’objecció de consciència en els centres públics, deixant la porta oberta perquè la
IVE s’haja de continuar fent en centres privats.
– Quant al personal sanitari, seguix amb les mateixes
inseguretats, agreujades per algun supòsit més.
– Menciona genèricament, com solen ser les lleis, les bases sobre
les quals deuria sustentar-se esta llei: formació, tant per a professionals com per a ciutadans i anticoncepció.
–
No fa menció per a res a les dones migrants, col·lectiu molt important en les taxes d’avortament de l’estat, més ara amb la
reforma de la llei d’estrangeria en què se’ls van a restringir drets sanitaris.
Per tot açò, nosaltres continuarem
EXIGINT:
– lliure elecció, sense aturades ni períodes de reflexió
– igualtat territorial i gratuïtat en
tot l’estat
– anticoncepció finançada com qualsevol altre medicament
– educació afectiva sexual en els
currículums escolars
– formació específica per als professionales sanitaris
– seguretat jurídica tant
per a les dones que decidixen interrompre el seu embaràs com per als professional que el realitzen
NO DEIXES QUE
DECIDISQUEN PER TU EL DRET A NO AVORTAR JA EXISTIX, QUE EXISTISCA EL DRET A FER-HO.