Divendres passat el Consell de Ministres ha sotmès a la classe treballadora a
una nova agressió que completa els plans de la reforma de les pensions del 2011, amb un enduriment de l’accés a aquest
dret i una baixada generalitzada de les quanties a percebre.
En el conjunt de la societat i en el si de la CGT estem fastiguejats
d’un govern que solament sap gestionar l’estat des de la contínua agressió a les persones que ací vivim i treballem amb
una sèrie de mesures econòmiques i socials que ens han conduït a una situació insostenible.
Les últimes decisions en l’àmbit de les
pensions ens deixen una sèrie de retallades que acaben de tancar el cercle d’empobriment gradual de totes les persones
treballadores.
Aquesta vegada es tracta d’una normativa crua i definitiva amb més edat per a cobrar-les, més
anys de cotització i menys diners de pensió. I amb dificultats afegides per als treballadors de més de 50 anys, tot açò
sense conèixer-se el factor de sostenibilitat del sistema que ja s’encarregaran de dir-nos-ho quan els vinga en
gana.
Entre
les mesures cal destacar les següents:
L’edat legal de jubilació de 67 anys manté la seua entrada en vigor per a 2027.
Per a calcular la pensió es tindran en compte els últims 25
anys, no 15 com fins ara, fet ja anunciat. Així, des de 2013 fins a 2023 s’exigirà haver cotitzat un any més fins a
aconseguir eixos 25 últims anys.
En 2027 s’exigirà haver cotitzat 37 anys per a obtenir el 100% de la pensió, la qual cosa suposarà una retallada de la
mateixa de fins al 8%.
S’endureix encara més l’accés a la jubilació anticipada, on es donen dos casos:
Jubilació anticipada forçosa –la que resulta d’un
acomiadament– on en 2027 serà de 63 anys, exigint un mínim de 33 anys cotitzats i amb una retallada de la pensió a cobrar
que pot arribar a més del 7%.
Jubilació anticipada voluntària, on l’edat de jubilació serà de 65 anys en 2027, augmentant a 35 els anys cotitzats i
amb una retallada de la pensions a cobrar de fins a un 8%.
La jubilació parcial també es veu penalitzada; ja no serà
necessari el relleu d’un treballador per un altre i s’allargarà el temps de treball del jubilat parcialment fins a un 75%
de la jornada, sent abans del 25%.
S’impossibilita l’accés dels joves a les ocupacions, ja que s’incentiva allargar la vida laboral amb un 2% més de
pensió cada any que es treballe després de l’edat de jubilació, es permet compaginar un treball amb la pensió i s’eximeix
als empresaris de cotitzar per aquests treballadors.
Així les coses ens preguntem qui va a cotitzar a partir d’ara i qui va a poder
accedir a un treball. Per aquest camí mai es corregirà el major problema social que té l’estat espanyol, que és el de les 6
milions de persones que han sigut expulsades del món del treball i els quasi 2 milions de famílies sense cap tipus
d’ingressos econòmics.
Des de la CGT ja no esperem dels governants que facen marxa enrere en els processos regressius
dels drets socials i laborals que han imposat a colp de decret sense justificació cap més enllà de la de complir amb els
dictats de la Troika (BCE-FMI-UE).
Ja no ens serveixen les seues solucions. Hem de trobar camins col·lectius que ens conduïsquen a
exercir la nostra sobirania amb solucions com l’autogestió de les empreses que tanquen amb assessorament i finançament
públiques, el repartiment de la riquesa a través d’una fiscalitat justa -que paguen molt més els qui més tenen- i el
repartiment del treball, treballant menys sense minvament salarial, per a treballar totes i tots.
Eixe és l’únic
camí.
Secretariat
Permanent del Comitè Confederal CGT