La
mobilització de les PAH de València i Castelló ha aconseguit que els desnonaments previstos en aquest 1er de juliol siguen
aplaçats.
Cal destacar que, tant en el cas de
Castelló com en el de València, les víctimes de l’intent de desnonament són dones amb fills al seu càrrec.
La CGT ha participat activament en ambdues concentracions. Sí es
pot!
| En la imatge, moment de la concentració al carrer Illes Canàries de València. Pancarta portada per Juan Guilló,
desnonat per l’IVVSA. Autor: Enric Tarrida (Secretari General CGT-València) |
Ens
congratulem de comunicar que, després de personar un grup d’activistes de la PAH València i Horta Sud amb Raquel al jutjat
aquest matí dues hores abans de la data prevista per al llançament de Raquel i les seues dues filles, hem aconseguit parlar
amb el jutge i ajornar el desallotjament previst per avui a les 11.30h fins al 1 octubre -2 mesos hàbils més
agost-
Hem mantingut la concentració “stop desnonaments” convocada al domicili de Raquel amb la voluntat
d’informar i agrair a totes les persones i col·lectius que han acudit a la crida de la solidaritat i la defensa del dret a
sostre, i visibilitzar la potència de la organització i la lluita col·lectiva.
D’altra banda, s’ha aconseguit un
lloguer social per Raquel i la seua família. Efectivament, properament Raquel haurà de presentar una documentació perquè se
signe després el contracte de lloguer. Hem d’assenyalar que si aquest
contracte dóna cobertura a un lloguer social, quan el preu del mateix és inferior al 30% dels ingressos-que en aquest cas
eren de 426 € -, la peculiaritat del mateix rau a ser per a
una persona “inquilina “d’un expropietari a qui NovacaixaGalicia va subhastar el seu habitatge i que es troba en parador
desconegut.
Així, les PAHs de València i Horta Sud valorem positivament, en aquest
cas, l’actitud de NovacaixaGalicia, la qual, atenent a l’excepcionalitat de la situació, ha decidit que l’habitatge
constitueix la llar d’aquesta família, en lloc de deixar l’habitatge buit fins que finalitze tot el procediment
hipotecari.
Volem ressaltar el canvi percebut en els serveis públics -alguns- cal destacar la sensibilitat del
jutge, i del funcionariat del Jutjat, la xarxa solidària que es teixeix en les comunicacions entre activistes, i el
sentiment de pertinença dels integrants defensant drets humans irrenunciables com a persones i com a éssers socials. En
definitiva, hem actuat coordinadament i no de manera atomitzada com aquest sistema capitalista radical pretén.
Mentre el govern sigui incapaç de garantir el dret a l’habitatge, les PAH seguirem exigint el dret a
l’habitatge, tant als bancs i caixes, com a les administracions públiques, per aconseguir l’efectivitat d’aquest dret humà
inherent a la dignitat.
Per últim, agraïm a totes les persones i col·lectius ique heu fet possible
amb la vostra presència i treball que no es perpetrés un nou desnonament il·legal, així com als mitjans de comunicació que
han fet possible la visibilització front la societat.
¡SI ES POT!