Dijous passat, a la primera reunió bipartida per abordar la reducció de la jornada que van mantenir la patronal (CEOE i Cepime) amb els sindicats representatius (UGT i CCOO) -els quatre magnífics-, es va acordar que qualsevol tipus de reducció de jornada que s’hi vulgui aplicar s’ha de plantejar en termes de reducció d’hores de jornada anual i no de reducció d’hores de jornada setmanal, tal com havia anunciat la ministra de Treball i Economia Social. És a dir, que el que es pretén és que la jornada setmanal segueixi sent de 40h i que la suposada reducció de jornada es computi en dies de permís i no pas en una reducció de les hores setmanals de treball.
Aquesta aplicació, si es porta a terme, ataca contra un dels principis fonamentals de la reivindicació sindical històrica sobre la reducció de jornada, el repartiment del treball (treballar menys per treballar totes) ja que així no es generaria treball estable i tan sols es generaria, en el millor dels casos, contractació precària/eventual per cobrir els suposats dies generats per aquesta reducció d’hores de treball anual.
Que això ho plantegin la CEOE i Cepime tindria tot el sentit del món ja que serien els majors beneficiats en no veure modificades les hores de jornades setmanals dels i les treballadores i només haver de preocupar-se de cobrir (si és que ho fessin) els pocs dies lliures que es generarien amb la reducció d’hores de treball sobre el còmput anual (el govern vol que siguin 37,5 hores a la setmana a partir del 2025).
Però, per altra banda, que això ho plategen CCOO i UGT, és a dir, aquells que suposadament representen les treballadores i treballadors en aquestes negociacions i que suposadament han de defensar els seus drets, resulta si més no, i per no definir-ho d’una manera més ordinària, poca cosa. Si ja ens sembla completament insuficient el plantejament del govern de reduir la jornada laboral a tan sols 37,5 setmanals, el fet que CCOO i UGT pretenguin que aquesta reducció s’apliqui d’una manera que beneficia poc la classe treballadora, posant com a excusa «el minvament de la productivitat de les empreses i dificultaria les seves condicions de producció, fent-les molt menys competitives» és una cosa que confirma com s’allunyen les cúpules sindicals de CCOO i UGT de les condicions laborals existents a les empreses de l’Estat espanyol.
Des de CGT tenim un plantejament clar i contundent en aquest sentit, la nostra lluita és avançar cap a una reducció de jornada que estableixi una jornada laboral setmanal que rebaixi de manera notòria l’actual, primer i per sobre de tot per recuperar la nostra vida, aquesta vida que durant les darreres dècades ens han pres per tal de produir sense miraments i de generar beneficis milionaris a uns quants, però també perquè les treballadores i treballadors puguem tenir més temps per a nosaltres i nosaltres, per conciliar millor la nostra vida personal i familiar, en definitiva , més temps per dedicar-ho al que ens plagui i no només a formar part de la maquinària productivista, perquè aquesta lluita no és només per recuperar drets, aquesta lluita és principalment per recuperar les nostres vides fent que sigui més sostenible i allunyada del consumisme capitalista.
La reducció de jornada que s’ha d’aplicar hauria de ser la més beneficiosa per als treballadors i les treballadores depenent de cada conveni i de com es faci el còmput d’hores treballades, però sempre enfocat que la reducció es concreti setmanalment per poder guanyar qualitat de vida.