Els treballadors i treballadores no hem d’oblidar que els serveis públics i universals són una forma de salari indirecte que hem aconseguit arrencar a l’oligarquia amb un gran esforç i lluites, havent de ser considerats drets socials bàsics per a totes les persones.
BLOC COMBATIU I DE CLASSE (AST, Baladre, CGT, COBAS, CSC, Intersindical d’Aragó, SAS, Solidaritat Obrera).
Sense la pressió del moviment obrer i els moviments populars avui, aquí, no hi hauria ni educació bàsica gratuïta, ni sistema de salut algun, com passa en altres llocs del planeta. Tampoc, per descomptat, el més mínim equipament social a les barriades de la classe treballadora.
No obstant això, en els últims temps, els capitalistes, en aliança amb els polítics fidels seguidors de les trucades doctrines neoliberals, han procedit a la privatització de molts d’aquests serveis i la seva mercantilització. Cal assenyalar als manifestos culpables: al PP i al PSOE, així com a les directives de la Unió Europea (Bolkestein), l’Acord General de Serveis (AGCS) i les polítiques de l’FMI i el BCE recordant que els Acords sobre Tractats de Comerç (TTIP per exemple) persegueixen els mateixos objectius.
Ho fan perquè per als capitalistes i els polítics que els representen, consideren que la Sanitat, l’Educació, i qualsevol altre servei essencial, són un mercat de centenars de milers de milions, del qual volen obtenir beneficis particulars, a costa de «expropiar i espoliar «els recursos públics i amb les conseqüències tan nefastes que estem suportant la majoria de la societat.
Aquesta mercantilització dels serveis públics, ha comportat i comporta un empitjorament seriós i greu de les condicions de vida de la majoria de la societat: negació de la salut universal i gratuïta amb l’increment de morts i pèrdua de salut; expulsió de milers de joves del sistema educatiu per falta de recursos econòmics; centenars de milers de persones dependents, sense ser cuidades; abandonament criminal de qui més ho necessita; augment de la pobresa energètica, ciutats brutes i contaminades, etc.
En aquestes circumstàncies, les victòries electorals d’iniciatives que diuen voler defensar els interessos de la majoria de la població, posen sobre la taula la qüestió de qui ha de gestionar els serveis públics municipals: les contractes i subcontractes fundades pels amiguets dels polítics corruptes o la pròpia ciutadania i els treballadors i treballadores.
A hores d’ara, es ve calculant que el volum dels serveis públics municipals privatitzats, a l’Estat Espanyol, es troba al voltant dels 17.400 milions d’euros, amb unes oportunitats de creixement de 19.600 milions més. Hi ha estudis solvents que indiquen que aquests serveis privatitzats tenen un sobrecost que va del 22% a més del 90%, amb encariments mitjans, segons el mateix Tribunal de Comptes el 27% en recollida d’escombraries, al 71% en neteja.
Aquest sobre-cost, a més tots i totes ho estem veient, comporta afegida una prestació del servei de menor qualitat (les relacions salarials es regeixen pel menor cost de mà d’obra i unes plantilles escasses) alhora que no es fan inversions necessàries en els serveis, amb excepció del segment dels ricos.Finalmente, les repercussions de les polítiques privatitzadores redunden sobre la classe treballadora que ha de mantenir a veritables paràsits amb més feina i menys sou; així com el que significa de debilitament com a classe en individualitzar els problemes i aïllar a treballadores i treballadors.
Els serveis públics municipals privatitzats són cars, d’ínfima qualitat, es van degradant amb el temps, i al final, cal rescatar amb els diners de tots. Un gran negoci per a la classe dirigent, per a la gran patronal.
És per això que les organitzacions del Bloc Combatiu i de Classe continuarem lluitant per la remunicipalització dels serveis públics privatitzats, sota el més ampli control de la ciutadania i dels treballadors, amb una ferma defensa de l’ocupació i de les necessitats bàsiques de les classes populars. Els que prometen en les campanyes electorals tenen ara de veure obligats a complir, sota la pressió de les mobilitzacions socials. Reivindiquem doncs que la gestió dels serveis públics sigui realitzada directament pels ajuntaments; que s’articuli un pla de remunicipalització dels serveis públics i es paralitzin les licitacions existents; que no es pagui el deute municipal il·legítima; I que immediatament es retirin els ETS i ERTES aplicant-se a tot el personal que treballa en contractes les mateixes condicions laborals que té el personal contractat pels ajuntaments.
La classe treballadora ha de sortir als carrers per exigir la municipalització, la defensa dels llocs de treball, la democratització de la gestió. I fer veure que les necessitats bàsiques de la gent són una exigència irrenunciable.
ELS SERVEIS PÚBLICS SÓN DRETS BÀSICS ESSENCIALS PER A TOTS I TOTES NO PER ALS CORRUPTES.
LES PERSONES, ABANS QUE EL CAPITAL.
Municipalització I DEFENSA DELS SERVEIS PÚBLICS.
Al carrer ens trobarem.