El 2017 les centenars de milers de persones que treballem en el sector TIC assistim al cinquantè capítol de negociació entre CCOO-UGT i la patronal. En aquests 7 anys sense conveni, els salaris mínims per categoria professional han caigut un 9,8% com a resultat de la congelació de taules. El que, podeu imaginar, no suposa cap problema per a una patronal que porta diversos anys de política de precarització. Si de la patronal depengués les taules no es revisarien mai.
Els treballadors que disposen de salaris dignes farien bé en no estar tranquils, mirant a un altre costat, com si aquest conveni no fora amb ells: a major diferència amb els mínims salarials, més apetitós és acomiadar per recontratar a baix cost i obtenir beneficis. I al revés.
El cost salarial en el sector TIC ha caigut en picat en els últims anys i no apunta a una recuperació malgrat els nous projectes. Sense dades disponibles històriques en l’INE, sí podem sospitar el seu comportament: Per posar un exemple, només en l’últim any, la remuneració mitjana del treballador en el sector TIC a Catalunya (incloent indemnitzacions per acomiadament) ha caigut un 13,7% mentre que la mitjana de tots els sectors pujava un 0,1%. Per comprendre una baixada així, hem de pensar com de baixos han de ser els salaris de noves entrades per afectar al conjunt. En un només any que, en teoria, no ha estat dels pitjors.
Perquè el problema no és la Crisi, sinó el potencial de beneficis que hi ha en la substitució de treballadors i condicions, mai perquè millorin els que entren, sinó perquè es mantinguin en sous cada vegada més baixos i amb tendència regressiva.
I com reaccionen davant aquest panorama els sindicats que, de moment, estan en la taula de negociació?
Doncs lamentablement amb el model de despatx, entreguista i de rendició social al que ens tenen acostumats. En aquests 7 anys no han fet ni una sola mesura de mobilització, ni cap intent, més enllà de tímides i educades concentracions de delegats fa ja uns 5 anys.
El resultat d’aquesta política de contenció és que la patronal es riu de les reivindicacions plantejades. Qui té por de qui ni ensenya les dents ni té la suficient credibilitat com per mossegar amb elles? Set anys de negociació sense pressió mostren sobradamente el fracàs d’una línia sense futur.
Amb aquest model, hem de ser tots conscients que és impossible que s’obtingui cap resultat sense fortes contraprestacions a canvi. Aquestes cessions exigides per la patronal TIC són drets dels treballadors: la teva voluntarietat, la flexibilitat en mans de les empreses, grups professionals ‘amplis’ que permetin que categories actuals es facin per preus menors, acabar o limitar garanties existents com l’antiguitat i un llarg etcètera que converteix una negociació per millores en un mercadeig de drets de treballadors.
Tots i totes sabem el nivell d’ètica que tenen les multinacionals i càrniques TIC: cada cessió de la nostra vida, serà un absolut i complet desastre una vegada lliurada a les mans de gent sense escrúpols.Sense mobilització és impossible que s’obtingui un altre resultat que aquest o l’eterna congelació de taules.
Com a Coordinadora d’Informàtica de CGT som clars sobre aquest tema: sabem les dificultats, i que requereix temps i preparació, però no tenim por d’iniciar el camí d’un escenari de conflicte general en el sector TIC. Un conflicte que s’estengui a clients i que prepari el camí de la Vaga General en les TIC.
Negar-ho, és enganyar a centenars de milers de treballadors o vendre els nostres drets al pes. Nosaltres tenim clara l’opció. De moment altres forces sindicals segueixen en els seus despatxos intercanviant papers, per setè any consecutiu, amb una patronal que fa esforços per mantenir les formes.
Coordinadora d’Informàtica de la CGT
http://www.cgtinformatica.org/
http://twitter.com/Informatica_CGT
https://www.facebook.com/Coordinadora.Informatica.CGT/