Només fa un parell d’anys, des del 2008, que les persones
assalariades, les classes populars, despertem del “somni que tots érem rics”.
Va caure un
gegant financer, Lehman Brothers i el “baret mundial financer” denominat Sistema Financer Mundial, amb els grans Bancs
mundials al cap : J.P.Morgan, Morgan Stanley, CitiBank, Santander, UBS, HBCS, i les multinacionals del Segur, les quals
asseguraven “la merda” que els anteriors produïen i la feien circular pel món mundial, van començar a caure com a naips i
EUREKA, els Estats, els Governs de tots els països, el FMI, el BM, els països més poderosos (G-20, G-7, OCDE), van començar a
ROBAR diners públics (es creu que més de 7 bilions en EE.UU i fins a 5 bilions a Europa 27) i a omplir novament les arques
dels que havien comés una estafa mundial.
Van robar els diners públics dels salaris, de les pensions. Van robar
diners públics del gasto social : educació, sanitat, escoles infantils, guarderies, cures i dependència. Van robar diners
públics de les necessitats socials : transports, lluita contra el canvi climàtic, de les partides destinades als països
empobrits i miserabilizados, de les persones pobres.
Els assalariats, les classes populars, a la volta d’estos
dos anys, ens hem trobat que més de 30 milions de treballadors, s’han quedat en desocupació i sumem ja 210 milions de
treballadors en “oci forçós”, parades i parades. A Espanya, han sigut només en estos dos anys, 2,7 milions i ja sumem més de
4,7 milions. Els pobres en el món han augmentat en 110 milions com a conseqüència de la salvació del denominat “sistema
financer mundial” i ja arriben a 1.200 milions. La terra hi ha el dit basta i desastres “no-naturals”, arrasen vides,
collites, biodiversitat i fan més inviable cada vegada el forma de vida.
A Espanya, s’han retallat els salaris de
2,6 milions de treballadors/es públics. Les rendes salarials han caigut en picat i els beneficis de Bancs, Caixes i Empreses,
sobretot de les 35 grans que cotitzen en l’Ibex 35, s’han multiplicat pel 73% des del 99 fins al 2010. La pobresa ja situa
a més de 8,3 milions de persones en els marges de l’exclusió. Els pensionistes veuran congelades les seues pensions en el
2011. Els treballadors (tots) a partir del 2011 veurem incrementats els nostres anys de treball (cotització) per a tindre
dret al 100% d’una pensió clarament insuficient que tenim ara (la mitjana de les pensions se situen en 735€). A les Empreses
(totes) se’ls ha rebaixat l’Impost de Societats en 5 punts (del 35% al 30% en les grans i del 25% al 20% en les mitjanes
xicotetes) i el seu tipus efectiu, per la qual cosa realment paguen se situa en el 10%. Als rics se’ls ha llevat l’Impost
de Patrimoni. Empresaris, executius, declaren menys ingressos en el IRPF que els assalariats. I el frau fiscal ( dels rics,
dels empresaris) es calcula que pot situar-se entorn dels 83.000 milions d’euros.
A Espanya, tots, PSOE, PP, PNB,
CIU i altres menors, estan d’acord amb els mercats : cal ROBAR als treballadors, als pensionistes, a les classes populars,
per a donar-se’l als Empresaris, als rics, als poderosos i als Bancs i Caixes. Als treballadors se’ls fica la Reforma
Laboral : si l’acomiadament ja era lliure, ara és absolutament lliure i damunt amb 20 dies, dels quals 8 els paga l’erari
públic (FOGASA) i màxim una anualitat. Els economistes piròmans proposar apagar incendis amb gasolina i combatre la
desocupació, amb l’acomiadament lliure i amb 12 dies. I la jornada, els torns, els sistemes de retribució, les funcions,
l’horari, pot ser alterat a la carta per l’empresari.
Cal tindre dignitat i no rendir-se davant de la major
estafa social i ecològica de la història comesa per banquers, empresaris, governs i organismes internacionals i no amagar el
cap, com si no fóra amb cada un de nosaltres, i no engolir amb rodes de molí, davant de les polítiques que han implantat a
colp de Decret Llei : dos tasses més de la mateixa merda, de la mateixa barbàrie.
Els estats són canalles perquè
les seues polítiques de protecció davant de necessitats socials, són criminals i canalles. Els estats dicten les seues
polítiques no sols al so que toquen els “mercats” (financers, empresarials, etc.), sinó que les seues polítiques seguixen la
lògica d’un determinat model social, productiu i ecològic, perquè ells són beneficiaris directes. I les polítiques canalles,
són realitzades per polítics i empresaris canalles, als quals, les persones assalariades, les classes socials populars i
qualsevol persona amb una determinada consciència social i mode d’entendre la vida des de la solidaritat, la cooperació i el
respecte per tots els drets (inclosos els ecològics i mediambientals), hem de parar-los i impedir amb la nostra mobilització,
diària i el 29-S, que continuen sent uns canalles.
Per estes raons senzilles i per estos motius quotidians : dret
a una ocupació, dret a un salari, dret a una pensió, dret a una educació, dret a la salut, dret a viure en un planeta
vivible, milions d’assalariats i milions de persones de les classes populars, exercitarem el 29 de setembre un acte de
decència : PARAREM.
Desiderio Martín Corral, és secretari de Salut Laboral de la CGT