En el que portem d’any prop de 2.800 persones han perdut la vida tractant d’aconseguir la protecció i seguretat a Europa. Moltes de les que ho aconsegueixen, no veuen garantida una adequada protecció als països d’acollida.
A causa de la gravíssima crisi humanitària per la qual passa actualment Europa, el món en general, conseqüència dels diferents conflictes bèl·lics que s’estenen pel món al costat de les profundes desigualtats socials i econòmiques produïdes per un sistema que enfronta el món del capital i el treball, aguditzat per totes les polítiques neoliberals que situen en l’extrema pobresa, genera conflictes bèl·lics amb l’únic objectiu d’apropiar-se territoris i riqueses que serveixen de manera particular als interessos de les grans corporacions financeres i econòmiques.
Davant de tot això són milers les persones que en aquestes setmanes fugint de la pobresa extrema i una mort segura per la guerra en els seus països intenten arribar a Europa…
La UE inverteix anualment milions d’euros a vigilar i blindar les seues fronteres, mentre desmantella les polítiques d’asil, endureix les polítiques migratòries fins al límit de l’horror i criminalitza les persones migrades.
De la mateixa manera, amb diners públics de l’Estat espanyol i de la Unió Europea, se sostenen i financen els centres d’internament d’estrangers, on es tanquen persones que no han comés cap delicte, només una falta administrativa (estar en situació irregular al territori de l’Estat espanyol), entre aquestes, possibles sol·licitants d’asil i menors d’edat. Els CIE són presons racistes on es violen els drets humans, on es tortura físicament i psicològicament les persones migrades.
Centenars de milers de persones són víctimes d’aquestes polítiques assassines que generen desesperació i són les causants últimes de la creació de xarxes il·legals de tràfic, a les quals es veuen obligades a recórrer per a exercir el seu dret a buscar una vida digna.
Mortes i assassinades doblement: primer per les guerres, repressió, violència, fam, dels seus països entre unes altres i segon per les polítiques migratòries d’asil i refugi de l’Europa capitalista, que violen tant legislacions internacionals com la pròpia legislació europea sobre drets humans, asil o refugi i drets dels migrants. Una macabra diàspora, una llarga marxa històrica de persones fugitives, desplaçades, gent obligada a deixar les seves llars i els seus països sota la mort armada.
Ara, des d’Afganistan, l’Iraq o Síria, Somàlia o Sudan, Senegal o Nigèria, entrant per Itàlia o Grècia i creuant els Alps o Macedònia i Sèrbia, entremesclant-se migrants que reclamen pa i treball amb persones que cerquen retrobar-se amb alguna cosa remotament semblat a la pau i fugint de la guerra.
Totes som migrants i totes som refugiades de guerres o crisis econòmiques. I és en aquests moments quan hem d’escollir entre mostrar el caràcter solidari que caracteritza a la classe treballadora o passar a formar part de la Bèstia racista que genera el feixisme.
Ens produeix fàstic l’hipòcrita actitud de les elits governants, pujant a l’onada emocional quan convé, mentre assetja a la població migrant com si es tractés d’un problema d’ordre públic més a eliminar. Denunciem els CIEs, denunciem les redades racistes de la policia a estacions de ferrocarrils o carrers dels nostres pobles i ciutats, i denunciem la llei d’estrangeria que no permet treballar sense papers ni tenir papers sense treballar.
Davant la situació actual d’emergència humanitària, des de la CGT creiem que s’han d’incrementar els esforços de forma individual i col·lectiva, i fem una crida a:
Donar suport a les organitzacions de solidaritat amb les migrants que ja treballen a casa nostra.
Contribuir a enfortir la resistència popular als cantons de Rojava o Kurdistan Occidental (Efrîn, Kobanê i Cîzîre), contra la barbàrie fanàtica de l’Estat Islàmic, l’imperialisme turc i el despotisme del règim de Baixar al-Àssad.
Obrir els cors de la classe treballadora, per cercar espais d’acollida i organitzar i fomentar la solidaritat amb les migrants, i les refugiades de guerra i de qualsevol altra mena (polítiques, econòmiques).
LA FI DEL LA GUERRA JA!
Des de la CGT, com a organització internacionalista i solidària que som, serem actius enfront d’aquestes crues realitats, cercant la coordinació d’esforços amb altres organitzacions i estenent la mà, com sempre hem fet, als nostres companys de classe, vinguin d’allà on vinguin. Davant la inacció de l’Estat espanyol i els altres estats de la Unió Europea, davant el drama de les persones migrants i refugiades, el poble s’organitza amb iniciatives solidàries com les “ciutats refugi”.
NATIVA O ESTRANGERA LA MATEIXA CLASSE OBRERA!
REFUGIADES, REFUGIATS, IMMIGRANTS, BENVINGUDES!!!
CGT-VALÈNCIA
+ INFO:
El vídeo “Qui dóna menys? La subhasta de refugiats de la Unió Europea” és una acció de la campanya #UErfanos, engegada per CEAR davant el creixent nombre de morts de persones que volen arribar a Europa, ja prop de 2.500 durant 2015 i més de 25 mil en els últims 15 anys.
A través d’una recollida de signatures, es demana a les autoritats europees que milloren el sistema de rescat per a evitar més morts en el Mediterrani.
Així mateix, es demana que es desenvolupe una nova política de migració i asil basada en els drets humans i es faciliten vies segures a les persones refugiades que els obliguen a posar-se en mans de les màfies i emprendre travessies mortals.
- -València reclama al carrer integrar-se a la xarxa de les ciutats refugi
- -La CGT denuncia el drama humà dels refugiats i la resposta insolidària dels Governs de la UE
- -Per una acollida real, digne, igualitària i suficient