Les treballadores es troben immerses en un conflicte amb el Govern valencià per millorar les seves condicions i alhora, garantir un servei transparent i accessible per a tothom.
- La CGT reivindica també un servei transparent i accessible.
L’antic govern del Partit Popular al País Valencià va iniciar, mitjançant un expedient de regulació d’ocupació (ERO), un conflicte obert amb la plantilla de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV), que agrupa les treballadores de Metrovalència i TRAM. En el marc de l’ofensiva des de la crisi econòmica contra els drets laborals, van forçar i arribar a un acord amb la direcció que va suposar la pèrdua de més del 20% del poder adquisitiu respecte els salaris, i l’empitjorament del clima i de les condicions laborals.
Amb l’arribada del canvi polític al govern de la Generalitat valenciana, les treballadores esperaven la reversió del conflicte, a més d’un nou diàleg i un acord que respectés i millorés els seus drets. Però la situació, segons la CGT, no ha canviat. En un comunicat de premsa expliquen que el Govern valencià, format pel Partit Socialista del País Valencià (PSPV) i Compromís, va signar un Conveni que encara no s’ha complert.
Concretament, denuncien la imposició de l’article 41.4, que naix de la Reforma laboral del Partit Popular i permet la modificació de les condicions de treball per raons econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, sota els principis de competitivitat i productivitat. “Des del sindicalisme estem fent propostes. Però clar, suposen diners i personal, i la solució que apliquen és fer més amb el mateix, pressionant més a la classe treballadora”, expliquen des de la CGT. A més, afegeixen que les estacions es troben sense personal, i que el poc que queda assumeix funcions imposades que no li corresponen a la seua categoria.
La Llei de Seguretat Ferroviària, altre punt de tensió
Un altre dels punts de tensió i conflicte entre les treballadores i l’actual Govern és la Llei de Seguretat Ferroviària de la Comunitat Valenciana. La normativa, que va començar a redactar-se en octubre de l’any 2015, i que ha sigut una de les demandes de l’Associació de Víctimes del Metro (AVM3J), ha provocat discrepàncies en el tram final de la seua aprovació.
El dilluns 11 de setembre, els sindicats SIF, UGT, CCOO i SCF van convocar vaga, i la primera de les disset jornades d’aturades parcials i de 24 hores anunciades com a protesta. Critiquen la manca de diàleg i negociació per arribar a un acord sobre les modificacions de les condicions de treball que planteja el text legal. Principalment, una de les qüestions que rebutgen és el règim sancionador previst a l’avantprojecte de llei, amb multes que van des dels 7.500 euros, les més lleus, els 38.000 euros, les greus, i fins als 380.000 euros, les més greus. A més, consideren que aquesta normativa duplica el reglament sancionador que ja existeix en FGV, afirmacions que neguen des de la Conselleria d’Obres Públiques, que assegura que la nova llei ja recull aquestes al·legacions i impedeix la doble sanció.
No obstant això, des dels sindicats reclamen que siga FGV qui responga al pagament de les multes que es pogueren imposar per infraccions comeses pel seu personal, i demanen que s’adapte el reglament disciplinari a la nova normativa i, a més, que el nou text legal no contemple sancions per als treballadors de les entitats ferroviàries.
El procés de privatització avança
Més enllà, la privatització del sector a les àrees d’Instal·lacions Fixes (vies, electrificació, senyalització…) i Tallers continua avançant “gradual i silenciosament”, detallen des de la CGT. Per al sindicat hi ha una trampa en les paraules: “Li diuen externalització, però és privatització. Ja hi ha empreses privades fregant-se les mans”, i denuncien que “la privatització agreujarà la qualitat, garantia i seguretat del servei”. Tot això, mentre s’incrementen les inversions en tecnologies, en plans d’accessibilitat amb els quals es pretén substituir l’atenció personal, a la vegada que els ascensors i escales continuen fallant durant setmanes.
Malgrat aquesta situació, que s’ha arrossegat en el temps, des de la CGT assenyalen la contradicció que suposa que els organigrames, que canvien cada tres mesos de mitjana, no paren d’engreixar en les escales superiors. “Ascendeixen a persones d’una forma molt dubtosa, sense donar-nos explicacions malgrat el mantra de la transparència. No apliquen els principis de mèrits, capacitat, igualtat ni paritat”, detallen.
Actualment, les treballadores organitzades sindicalment es troben en lluita pels seus drets i per la defensa d’aquest servei públic que des de la CGT qualifiquen d’un dret que s’ha guanyat amb lluites socials, com tants altres, i que no estan disposades que es pose en venda. Com a síntesi, manifesten que volen “més plantilla, treball públic digne i un servei que siga, de veritat, transparent i accessible per a totes, no sols per a uns pocs privilegiats”. Al Govern de la Generalitat valenciana, per la seua part, li reclamen assumir les seues responsabilitats.