Des del Decret Wert 14/2012, la precarització de les universitats públiques ha anat creixent a la vegada que les condicions laborals s’han anat deteriorant i afectant a tot el personal, tant a PDI com a PAS, de l’estat espanyol. La resposta de la Universitat de València a l’atac de Wert va ser empitjorar les condicions proposades pel maleït decret, aplicant-lo d’una forma tan estricta que va agreujar les diferències entre col·lectius laborals instal·lant-nos en l’actual situació d’enfrontament. Aquestes condicions s’han suavitzat lleugerament gràcies a què estem en període electoral. Ens trobem en una universitat on les retallades, l’encariment del costos de matrícula del nostres estudiants i on la safanòria de l’excel·lència i el pal de la precarització laboral caminen de la mà.
En aquest context la vaga convocada pel col·lectiu del professorat associat no és sinó un altre resultat d’aquesta situació. La lluita de CGT té com a objectiu el canvi estructural d’aquest model neoliberal de universitat pública i per això donem el nostre suport a aquesta mobilització com venim fent amb totes les mobilitzacions convocades per col·lectius precaritzats.
Dins del col·lectiu de personal laboral de la UVEG, la figura del personal laboral associat presenta una problemàtica pròpia que, a hores d’ara, la Universitat de València no ha abordat suficientment. Aquesta despreocupació ha portat a la vaga actual, les motivacions de la qual compartim majoritàriament.
Abans de tractar aquesta problemàtica, hem de recordar el sentit d’aquesta figura al sí de les universitats. Una persona contractada, segons la LOU (article 53), com a associada ha de ser “un/a especialista de reconeguda competència”, contractada per “desenvolupar tasques docents a través de les quals s’aporten els seus coneixements i experiència professionals a la Universitat”.
D’aquesta definició es desprèn que:
- El professorat associat ha d’impartir classe d’allò que destaca professionalment, i no d’altres temàtiques o disciplines.
- El professorat associat imparteix classe per aportar la seua experiència, no per cobrir dèficits docents estructurals de manera barata.
Malgrat la claredat normativa, la figura al llarg dels anys ha anat pervertint-se, fent-se un ús il·legítim d’aquesta figura, amb la connivència dels òrgans de govern de la Universitat; arribant a la situació actual, on la diversitat de situacions és quasi inabastable. La qual cosa, obliga a fer un esforç per ordenar la situació, que ha d’anar de la mà de la dignificació d’aquesta figura laboral.
A partir d’ací, respectant el sentit d’aquesta figura docent, considerem que el camí de la seua dignificació implica:
- Quant a les retribucions econòmiques:
– Cal dir que la nostra postura és que a “igual treball igual salari” Una vegada revisat el salari/hora del personal associat, ens trobem amb una remuneració de les més baixes de tot l’Estat. Però, si acceptem que són professionals de “reconeguda competència”, cal que aquesta competència també siga reconeguda salarialment, augmentant aquest salari, equiparant-lo d’entrada a la mitjana de salari/hora de la resta de figures amb tasques docents de la nostra Universitat.
- Quant a la docència a impartir per professorat associat:
– La docència que tinguen assignada ha d’estar relacionada obligatòriament amb la seua àrea de professionalització i la seua experiència. Per fer-ho, els departaments i la pròpia universitat han d’arbitrar mecanismes de control que asseguren el compliment d’aquest principi.
– Cal conèixer L’OCA de la Universitat amb temps suficient. Per assegurar-ho, exigim a la Universitat que tinga aprovada la seua OCA del curs següent per al començament del segon quadrimestre del curs anterior; la qual cosa permetrà racionalitzar la tria de docència, permetrà fer l’oferta pública de llocs de treball que cada departament necessite entre els mesos de febrer i març, així com l’organització del curs següent d’aquelles persones contractades com a professorat associat.
– La Universitat ha d’arbitrar els mecanismes de control que siguen necessaris per evitar que es seguisquen cobrint mancances estructurals als departaments amb personal associat. Les mancances estructurals s’han de cobrir amb places estables. Aquells departaments que mantinguen vacants cobertes a càrrec de professorat associat hauran de traure eixes vacants a concurs per a crear així places de plantilla: a eixos concursos, és clar, podran presentar-se els mateixos professors associats que cobrien les vacants. Pensem que la promoció del professorat associat ha de ser negociada dins del ventall de necessitats docents de la Universitat i de les figures legals existents; ara per ara caldrà tindre en compte les trajectòries dels distints col·lectius a la Universitat. Recordem que cal evitar la perversió definitiva de la figura de l’associat, certificant-la com a porta d’entrada precària a la carrera acadèmica.
– La figura de l’associat no està per a cobrir mancances no tan estructurals, degudes per exemple a baixes sobtades de personal a temps complet. A aquest respecte estem completament d’acord amb la demanda del col·lectiu sobre la creació d’una nova figura contractual de professorat substitut. Sabem que és un trema que està discutint-se a les negociacions del Conveni Col·lectiu, però amb una lentitud desesperant. La Universitat hauria de plantejar-se la possibilitat d’explorar la creació unilateral de figures semblants.
- Quant al procés d’incorporació: cal cuidar el procés d’incorporació d’aquest personal als seus llocs de treball (recursos materials, informació bàsica de gestions d’actes, de funcionament ordinari…). En aquest sentit, exigim a la Universitat l’elaboració d’una Guia d’Acollida del Personal Associat, amb informació bàsica per a aquest col·lectiu; i que articule els mecanismes necessaris per vetllar per l’adequació dels espais i recursos posats a l’abast del personal associat per part dels departaments i centres (sobretot en allò que té a veure amb l’assignació de despatxos i de recursos informàtics).
- Quant a les característiques dels contractes: donem tot el suport a les demandes del col·lectiu en quant a què el contracte temporal de Professor Associat tinga una duració mínima de tres anys i permeta així participar en els projectes d’investigació. Si això no és fa ja, és perquè es perverteix la figura gastant-la com a solució de dèficits docents a curt termini: dèficits que haurien d’estar coberts per la nova figura de professor substitut. I evidentment els professors associats han de veure reconeguda de manera plena la seua experiència laboral, docent i investigadora sense cap discriminació en la carrera professional. Això també s’aplica a les reduccions de crèdits docents que puguen aplicar-se a les figures docents a temps complet.
Com a CGT hem fet arribar aquestes propostes en diverses ocasions als òrgans corresponents de la Universitat (Mesa Negociadora, Comitè d’Empresa) , pressionant per a la seua aprovació, ja que les considerem legítimes i totalment assumibles per la Universitat. I sempre hem mantingut oberta la nostra organització a les legítimes propostes del personal associat de la UVEG.
CGT-UV