La salut mental és la tercera causa d’incapacitat temporal en freqüència i la més duradora. Efectivament, els trastorns de salut mental i el desequilibri emocional guanyen cada vegada més pes en l’ambient de treball i porten a nombrosos casos de baixa laboral per ansietat, estrès, angoixa o depressió. No obstant això, ens trobem amb una important barrera a l’hora de reconèixer-les com d’origen professional. És per això que es requereix que els treballadors sapiguem com actuar davant tals situacions.
Com funciona a Espanya la classificació de malalties professionals i normativa?
El Sistema de Comunicació de Malalties Professionals (CEPROSS) de la Seguretat Social, és el sistema destinat a la notificació i seguiment de les malalties que deriven de l’activitat laboral. Està regulat per l’Ordre TAS/1/2007, de 2 de gener, i exerceix un paper fonamental en la protecció dels drets dels treballadors i en la prevenció d’afeccions professionals. En el present article, analitzarem i t’explicarem l’estructura, funcionament i rellevància d’aquest sistema.
El facultatiu del Servei de Salut o d’un Servei de Prevenció avalua com a possible la relació causal entre un quadre clínic reconegut en els annexos I/II del *Rd 1299/2006 de malalties professionals, i el notifica.
L’ansietat o altres afectacions d’índole psicosocial es consideren malaltia professional segons la normativa espanyola actual?
L’ansietat o altres afectacions d’índole psicosocial, no estan en la llista de malalties professionals, per això quan es donen han de ser gestionades com a accident de treball.
L’art. 156.2 en el seu apartat e) Reial decret legislatiu 8/2015, de 30 d’octubre (TRLGSS), segons el qual es consideraran accident de treball: les malalties, no incloses en l’article següent relatiu a la malaltia professional, “que contregui el treballador amb motiu de la realització del seu treball, sempre que es provi que la malaltia va tenir per causa exclusiva l’execució d’aquest”.
Aquesta qüestió ha estat àmpliament debatuda per la jurisprudència. En concret, el punt de partida és l’article 115 de la Llei General de la Seguretat Social que qualifica d’accident de treball les malalties que, no tenint la consideració legal de malaltia professional, contregui la persona treballadora amb motiu de la realització del seu treball.
La jurisprudència ja ha configurat un criteri legal. Perquè l’estrès o l’ansietat d’una persona treballadora pugui ser qualificat d’accident laboral, s’ha de poder provar que aquesta malaltia porta causa exclusiva i excloent de l’acompliment del treball.
És causa exclusiva perquè no n’hi ha prou que el treball sigui l’element inicial que provoqui la malaltia, sinó que ha de ser l’únic factor causal d’aquesta. D’aquesta manera, quan són diverses les causes que desemboquin en aquesta malaltia, encara que una d’elles sigui el treball, no se sol classificar com un accident laboral. I, és causa excloent perquè s’ha de poder provar que no existeixen altres malalties mentals o causes anímiques que l’afectin.
Dit d’una altra forma, és imprescindible provar que el treball és l’únic factor causal de la malaltia.
Una vegada que hem corroborat que el treball és l’única causa, cal analitzar la postura que ha pres l’empresa davant aquesta situació. En primer lloc, si l’empresa va disposar de mesures de prevenció de riscos laborals per a reduir o minimitzar aquestes situacions (ansietat i/o estrès invalidant). I, en segon lloc, quina postura va prendre, una vegada desencadenada la situació, amb accions tendents a acabar amb aquesta; si va evitar reconèixer la situació per a no haver de prendre cartes en l’assumpte o, la situació més greu; si va promoure aquesta situació desencadenant finalment la malaltia del treballador.
Partint del criteri legal exposat, sembla fàcil saber quan estem davant un accident laboral causant de l’estrès i l’ansietat, però la veritat és que no és tan fàcil… si no ho sabem fer bé.
En la mesura en què els riscos psicosocials no estan expressament inclosos en l’Annex I del RD 1299/2006 (quadre de malalties professionals) ni en l’Annex II (llista complementària de malalties l’origen professional de les quals se sospita) les seqüeles psicològiques derivades d’un estrès laboral no podran ser considerades com a malalties professionals en sentit estricte del terme. Per tant, el mal psicològic en les seves múltiples manifestacions (fatiga mental, ansietat, insomni, depressió, trastorn de la personalitat, anorèxia, neurosi, obsessió, histèria…) ha de trobar cobertura a través de la seva consideració com a accident de treball ex art. 156.2.e) TRLGSS, sempre que concorri una relació de causalitat entre la patologia i l’activitat laboral desenvolupada.
Aspectes clau a tenir en compte perquè ens reconeguin l’estrès o l’ansietat com a malalties professionals
Interessa que la situació motivada per una perllongada situació de tensió viscuda en el treball, o puntal extrema, de caràcter objectiu… amb fets provats clars, contundents i reveladors que no permetin opció a què es valori com una mera visió subjectiva de la treballadora desvinculada de tota realitat, de manera que no consti que existeixen agents externs al treball que causin per exemple un estat depressiu, la qual cosa facilita a concloure que existeix un nexe causal directe i inequívoc entre el mal sobrevingut en l’execució del treball, i per això la situació de la treballadora és subsumible en l’art. 115.2 e) (actual art. 156.2 e) TRLGSS.
Baix tals premisses, si el treball és l’únic element que ha incidit causalment en la gènesi o aparició del trastorn psicosomàtic, ja tenim els requisits perquè sigui qualificable com a accident de treball.
És per això necessari que tots els informes mèdics recullin les alteracions psíquiques i d’altres derivades de l’exposició a successos, experiències traumàtiques o situacions agudes estressants susceptibles d’originar un menyscapte en la salut mental del treballador, indicant la sospita d’origen professional, atès que ajuda a donar a entendre a l’hora de la seva determinació que el treball és la causa immediata i directa de la lesió, com aquells altres en què l’acompliment de l’activitat professional actua com a factor que de manera mediata, indirecta o coadjuvant incideix en la producció de la lesió.
En cas que es denegui el seu reconeixement com a accident de treball per part de l’entitat gestora de contingències laborals, cal reclamar mitjançant procés i formulari de determinació de contingència davant l’INSS, aportant tots els informes mèdics així com una declaració escrita del treballador afectat on relati els “esdeveniments, successos o circumstàncies relacionades amb l’activitat professional que exerceix el treballador els que de manera exclusiva i excloent han originat la malaltia mental o patologia”, incloent-se dins d’aquests elements vinculats amb l’execució del seu treball desencadenants de l’alteració psiquiàtrica, no sols les situacions anòmales o perverses fruit d’un irregular exercici del poder de direcció empresarial o d’assetjament laboral en el seu sentit genèric i en les seves manifestacions singulars de tipologia sexual, moral o discriminatori si les hi ha, sinó també dels estressors, que en el desenvolupament normal i ordinari de la relació laboral, són objectivament susceptibles d’originar la patologia psiquiàtrica, per la incidència decisiva que una àmplia gamma de factors presents en l’àmbit laboral poden tenir en la deterioració de la salut mental del treballador, com els relacionats amb l’organització del treball, les condicions ambientals i l’entorn físic i psicosocial en què es desenvolupa, o el contingut funcional del lloc exercit”, acompanyant-lo de les proves que es disposin: documents, correus electrònics, etc.
És important incloure aquestes paraules en el redactat de la reclamació, verificant si es produeixen en el si de la situació, per tant adaptable a cada cas, pel qual ho posem a mode d’exemple com a guia:
Tal malaltia psicològica podria haver-se evitat si s’hagués dut a terme un adequat sistema de “recursos” preventius enfront de possibles deterioracions del benestar emocional capaces d’evitar negatives conseqüències somàtiques i neuronals en la salut del treballador: avaluació de llocs i mitjans a través de procediments tècnics rigorosos i estandarditzats, comptant amb l’opinió dels representants dels treballadors i amb la imprescindible col·laboració del mateix assalariat; programació de temps de dedicació; establiment de canals per a la gestió de dificultats; informació i comunicació (sobre els canvis i les noves tasques encomanades); formació organitzacional (a través de cursos específics); de participació (en la implantació i adaptacions posteriors); de redefinició del lloc (per a salvaguardar l’autonomia i incorporar tècniques de feedback); de lideratge a l’hora de rebre instruccions clares sobre les tasques i responsabilitats; i de disseny de les aplicacions a manejar (des dels punts de vista d’“usabilitat” aprofitant tot el potencial i de “*amigabilidad” quant a facilitat del maneig); així com una adequada política de reconeixements mèdics per a un diagnòstic precoç.
No us oblideu d’això!!
No són subsumibles en el tipus legal els casos en què el trastorn mental té un origen multifactorial, havent estat els elements externs relacionats amb el treball només un dels múltiples agents causals que han provocat el seu desencadenament, perquè no es donaria el requisit legalment exigit de la causalitat laboral exclusiva.
I tampoc aquells altres en què la malaltia és originada per factors interns o elements endògens de la mateixa personalitat, caràcter o manera de ser del treballador que li facin vivenciar subjectivament de manera patològica o malaltissa situacions i esdeveniments que normalment i ordinàriament no són detonants de l’aparició d’un trastorn psíquic.
En cas d’existir estats psiquiàtrics previs de la treballadora, cal deixar clar en els informes mèdics que us tramitin, que això no ha tingut incidència, perquè ha estat el desenvolupament del treball l’únic factor desencadenant del detriment de salut sofert.