Les empreses abusen de les pràctiques professionals per a rebaixar
salaris i condicions.
N’hi ha prou amb entrar a algun
dels portals més populars de recerca d’ocupació a internet. Una gran part de les “ofertes laborals” publicades amaguen
modalitats de contractació becada. Antonio Costa, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social en la Universitat
de Còrdova, creu que no només hem de parlar de becaris, sinó “en general de pràctiques professionals no laborals, doncs en
molts casos la beca no és imprescindible malgrat prestar-se serveis en règim de formació-pràctiques, la qual cosa és més
alarmant si cap, doncs ni tan sols s’abona una quantia econòmica”.
Després de l’alta taxa d’atur juvenil (57,2%) i la prevalença de la contractació temporal, l’altra aresta de la
precarietat juvenil és el suposat període de formació laboral. “Aquestes pràctiques en empreses acaben allargant-se i
encadenant-se, canviant d’empresa però en la majoria dels casos sense expectatives de contracte laboral futur i sense que
es rebi formació com contraprestació”, explica Eduardo Ocaña, activista de l’Oficina Precària.
Les modalitats d’aquest tipus de vinculació entre empleador i empleada són
molt variades. Una d’elles són les pràctiques no laborals del subsistema de Formació Professional per a l’Ocupació. Van
dirigides a persones aturades (general i principalment, joves), amb escassa o cap qualificació, que hagin superat el
corresponent curs de Formació Professional Específica (certificat de professionalitat). Aquesta modalitat exigeix que
existeixi un conveni entre el Servei Públic d’Ocupació corresponent i l’empresa on es desenvolupa. El programa, que
desenvolupa una administració (local o regional), també inclou el pagament a l’empresa per a compensar les despeses “de
formació”. Un exemple d’això serien les 30 beques que les tendes Leroy Merlin oferixen a Cantàbria. Dotades d’una “ajuda” de
350 euros mensuals, el suposat període formatiu transcorrerà entre el 1 de juliol i el 15 de setembre de 2013 en la seva
botiga de Santander, probablement en el període que la majoria de la plantilla gaudirà les seves vacances.
Una altra modalitat són les pràctiques no laborals en empreses per a
no titulats –acadèmiques universitàries externes, curriculars o extracurriculars, basades en un programa de formació i
pràctiques en FP reglada–, que requereixen d’un conveni entre l’empresa i la institució educativa. També requereixen d’un
conveni amb algun Servei de Pràctiques en Empresa (organisme pertanyent a les universitats) les pràctiques no laborals en
empreses, que inclouen una subvenció a l’empresa i un compromís de contractació mínima per part d’aquesta d’entre tres i nou
mesos posterior a la finalització de la beca. Aquesta situació porta a molts estudiants a deixar-se assignatures sense
aprovar per a seguir matriculats un any més i poder seguir optant a llocs becats que requereixen de conveni amb alguna
institució educativa.
“L’escandalós del tema és que
existeixen dues modalitats contractuals formatives –contracte en pràctiques i per a la formació i l’aprenentatge– que
serveixen als mateixos o similars objectius. En alguns casos és pràcticament impossible diferenciar si el que fa el becari
en pràctiques és com treballador amb tals contractes o com becari”, explica Antonio Costa.
Treballadors de segona
“Al no ser considerat treballador, el becari no té contracte laboral ni
s’acull al conveni col·lectiu del seu sector, deixant el seu salari i condicions a total discreció de l’empresa”, lamenta
Ocaña. Antonio Costa aclareix que en aquesta modalitat laboral “no existeix ni salari mínim, poc o gens de jornada màxima
–encara que sí algunes limitacions generals–, ni dret de vacances o permisos, ni causalitat en les extincions, ni drets de
conciliació, ni de representació sindical en l’empresa, vaga, etc. I pel que fa a la Seguretat Social, manca de dret a les
principals prestacions”.
A aquesta desprotecció i
absència de drets cal sumar la situació d’incertesa i pressió de les persones que estan en aquesta situació. “Assimilen que
fan pràctiques que són el seu futur treball –fins i tot en aquest mateix lloc–, perquè en definitiva és una cosa així com
una espècie de període de prova previ, i per tant, com a tal, implica treball que té poc de formació i sí molt de demostrar
com treballa”, lamenta Costa.
Les empreses es
beneficien en diversos aspectes a més de l’estalvi en salaris. “Permet modelar el tipus de treballador”, exposa Costa, per a
qui “el cas de les empreses de comunicació és paradigmàtic”. Les ofertes de pràctiques “” en mitjans de comunicació estan
omplint les redaccions de “becaris” que desenvolupen labors d’empleats. De fet, existeixen empreses en el sector que
després d’un ERO extintiu reforcen la seva plantilla amb treballadors vinculats a través d’alguna de les modalitats de
treball becari. Redaccions de mitjans com Público.es, Intereconomia o nombroses capçaleres locals o digitals són un bon
exemple d’això. Becaris que duen tot just uns mesos ocupen funcions i responsabilitats laborals. “Durant tot el període que
vaig passar de becari, vaig treballar com qualsevol altre. En la majoria de les ocasions, les jornades eren d’una mica més
de vuit hores i treballava entre un i dos caps de setmana al mes”, confessa una antiga becària de Público que prefereix
mantenir l’anonimat per temor a tancar-se portes professionals. No és l’única; una altra antiga becària del diari El País
denuncia que cobria “un lloc estructural, sense supervisió i treballava caps de setmana i més hores de les que expressa el
conveni”.
És legal substituir treballadors acomiadats
per becaris? El professor Costa afirma que “no és que sigui legal, és que no hi ha res que ho impedeixi, ja que legalment
un becari no és un treballador. Existeix una regulació excessivament ambigua i permissiva i, d’altra banda, una falta de
control i inspecció per part de l’Administració”.
No més beques per treball
La generalització d’aquest fenomen comporta també problemes per al conjunt de la societat, “com la destrucció
de llocs de treball amb contractes laborals, ja que les empreses prefereixen becaris amb poca o cap remuneració, el que, a
més, genera una pressió a la baixa dels salaris”, assenyala Ocaña. Per aquest motiu, des de l’Oficina Precària s’ha llançat
la campanya “No + becas x trabajo”, que compta amb una web ( http://www.nomasbecasportrabajo.org/ ) amb la qual
pretenen recopilar denúncies de becaris per a estudiar i visibilitzar el fenomen.
A més, pressionaran perquè es retirin o es modifiquin els Reials decrets
que permeten que les empreses substitueixin treballadors regulats per becaris, així com per a limitar la figura del becari
únicament a la formació pràctica obligatòria lligada als estudis. A França, on activistes de Génération Précaire duen temps
pressionant, l’Assemblea Nacional acaba de prohibir les pràctiques sense salari.
* Article de Tomás Muñoz publicat a la revista Diagonal.
http://www.diagonalperiodico.net/panorama/becarios-eslabon-mas-precario.html