“Anarquismo y política. El «programa mínimo» de los libertarios del Tercer Milenio. Relectura antológica i biográfica de Camillo Berneri.”
- Dijous 28- Presentació del llibre “Anarquisme i Política” a les Jornades Anarcosindicalistes
- A càrrec d’Emili Cortavitarte 19:00 hores a la CGT-València
Llibre de Stéfano D’Errico sobre l’anarquista italià Camillo Berneri. Es tracta d’un exhaustiu i acadèmic estudi -768 pàgines!- sobre el llibertari que més i millor va actualitzar el pensament anàrquic en els decisius anys vint i trenta del passat segle. Berneri, perseguit per Mussolini, va acabar assassinat a Barcelona pels comunistes en les disputes de maig de 1937. A més d’un home implicat en les lluites del seu temps va ser un intel·lectual de primer ordre, capaç de compartir i confrontar des de jove amb personatges situats en altres esferes polítiques: l’historiador i el seu mestre Salvemini, el lliberal Gobetti, el comunista Gramsci, el socialista Rosselli o, en el seu camp, els llibertaris Luigi i Luce Fabbri. Producte d’aquestes trobades i controvèrsies i de les seves reflexions personals és un qüestionar-se profund de l’anarquisme com a eina d’intervenció al món i el temps que va viure.
Un intel·lectual convençut, incapaç d’assumir gens de la seva ideologia per mandra o per obediència deguda, i disposat a preguntar-se per tot el que afecta a la complexa vida d’un ésser humà, en la seva individualitat o en la seva condició social: la política, la lluita de classes, la religió, l’estratègia i tàctica, els valors, l’ètica, l’Estat, el federalisme…
Berneri sempre es va oposar als simplismes de l’anarquisme, a les seves ortodòxies i a les seves dreceres polítiques, però en paral·lel es va situar en posicions de radicalisme filosòfic i militant, animant als anarquistes a encarar sense prejudicis les preguntes contemporànies i a enfrontar sense artificis la competència d’altres forces polítiques del seu temps.
Stéfano D’Errico realitza un treball completíssim, repassant tant la seva trajectòria biogràfica com cadascun dels aspectes i temàtiques a les quals va dedicar una reflexió. A més, ho fa reivindicant aquests ensenyaments per a la perspectiva d’aplicació en aquest tercer mil·lenni, reinvindicant la naturalesa profundament contemporània, molt actual, del pensament d’aquell gran italià. Un llibre oportú i recomanable. Publicat pels sindicats de la CGT de Vitòria i Burgos, la Confederació d’Euskadi i la Fundació Salvador Seguí i de venda en llibreries.
Anarquismo y política:
Stefano d’Errico (Verona, 1953) participa en el movimiento del 1968. Es maestro y, desde 1990, secretario nacional de la Confederación Italiana de Base Unicobas. En los noventa contribuyó al desarrollo de la asociación cultural «l’Altrascuola», organizadora de congresos, cursos y estudios para los profesores.
Publica (con otros autores): La diversità dormía. Cultura della droga, integrazione e controllo nei servizi per tossicodipendenti (a cargo de R. De Angelis, Istituto «P. Martini» – Officina Ed., Roma 1987). En 2000, presenta un compendio de «supervivencia sindical»: Tutti i contratti. Manuale per l’uso (U Book – Rubbettino, Catanzaro). En 2007 (Mimesis, Milano), publica esta obra, ahora traducida al castellano. Posteriormente ha publicado // socialismo libertario ed umanista oggi fra política ed antipolítica. Attualitá della revisione berneriana del pensiero anarchico (Mimesis, 2011).
Esta obra rechaza todo intento de hacer compatibles la revolución y la ortodoxia. La continua verificación de los postulados y el estilo antidogmático del intelectual anarquista italiano Camillo Berneri (alumno de Gaetano Salvemini y estimado interlocutor de Piero Gobetti, Cario Rosselli y Antonio Gramsci) indican la preocupación de afirmar la primacía de la ética sobre la política.
Berneri se posiciona contra la autonomía de la política. A los liberales, les dice que no hay autodeterminación sin equidad. A los herederos de Marx, que no puede existir igualdad sin libertad. Los medios condicionan el fin.
Berneri luchó contra el capitalismo, el fascismo y todas las formas de la «razón de estado» (bolchevismo incluido). Perseguido por Mussolini desde 1926 hasta el exilio, fue asesinado en la Barcelona revolucionaria del 1937 por los sicarios de Stalin. Berneri se atrevió a escribir en defensa del POUM, perseguido por Moscú, mientras se desarrollaban «los hechos de mayo».
El rigor de Berneri le situó en colisión con todos los ideologismos. Se interesó por la psicología condenando la demagogia, la obrerolatria y el antisemitismo de la izquierda. No se hizo ilusiones sobre la palingenesia revolucionaria o la «espontanea» justicia de las masas. Subrayó la diferencia entre autoritarismo y autoridad. Denunció la codificación de los criterios tácticos elevados a principios dogmáticos. Berneri se posicionó contra el positivismo dominante y la religión de la ciencia. Se declaró experimentalista, humanista y agnóstico. Luchó para afirmar la libertad religiosa.
Berneri muestra a los anarquistas la necesidad de un proyecto, poniendo en guardia contra el paradójico «seguidismo», resultado de una falta de estrategia política (violación del principio ético de la responsabilidad). Señala la antítesis estado-sociedad, da valor al asociacionismo y a instituciones libres de la sociedad civil, al comunalismo, al federalismo y, como instrumentos, al anarcosindicalismo y a una organización libertaria con identidad colectiva. Fomenta el gradualismo adecuado a las batallas de opinión y las necesarias alianzas contra todo totalitarismo.