Cada cop que puja l’SMI es queden per sota del mateix moltes taules salarials de convenis col·lectius que CC.OO. i UGT van signar. Fins i tot en convenis aplicables a empreses amb milers de treballadors i centres de treball per tot Espanya. Empreses amb beneficis milionaris que es podrien gastar a pagar millors salaris, però sembla que consideren millor per a elles gastar-s’ho a pagar altres coses.
No signar noves taules salarials. Això ho porten fent tota la vida, per la qual cosa és fàcil trobar convenis en què han passat molts anys, fins i tot més de 10, en què no s’han signat noves taules. Convenis en què no només no s’ha aplicat la darrera pujada del salari mínim, sinó tampoc les pujades de diversos anys anteriors.
Per exemple, el conveni estatal que s’aplica a les empreses d’informàtica (conveni TIC) del 2017 tenia taules signades amb antelació fins a les de l’any 2019 inclusivament. A les taules del 2019 hi havia ni més ni menys que 7 salaris que es van quedar per sota del mínim del 2019, per la qual cosa es van quedar més encara per sota del mínim els anys següents. Però no van actualitzar aquestes taules fins que van signar el conveni TIC següent l’abril del 2023. Més de 4 anys amb taules per sota del mínim.
Des de l’any 2019 hi ha hagut unes pujades del salari mínim, que lògicament s’anuncien fins i tot amb anticipació, perquè el Govern que en fa vol que els treballadors sàpiguen que les han fet. A què s’aprovi la pujada del salari mínim de l’any, CC.OO. i la UGT signen taules salarials d’aquell any amb salaris que seran inferiors al nou salari mínim d’aquell any. Un exemple és el conveni estatal de les empreses d’assegurances i mútues, en què van signar les taules del 2022 i del 2023 de pressa i corrent a principis d’any, abans que el Govern aprovés els salaris mínims d’aquells anys.
Un dels exemples més destacats és el conveni de neteja d’edificis i locals de València. Les seves últimes taules van ser signades per UGT el 17/10/22, quan ja estaven vigents els salaris mínims de 2021 i 2022, però això no els va impedir posar salaris inferiors a aquests mínims en 4 categories diferents de les taules de 2021 i 2022. A més , aquest mateix dia van aprofitar per signar també les taules del 2023 al 2025, per la qual cosa cada any hi haurà més categories amb salaris inferiors al mínim; concretament 6 categories el 2023, 8 categories el 2024 i probablement 9 el 2025. No creieu que aquest és un sector sense importància, perquè hi ha empreses «càrniques» amb centenars o milers de netejadores que s’emporten les contractes de neteja de les administracions i empreses públiques, bancs, cadenes hoteleres…
Si a la vostra nòmina teniu un concepte que es digui “complement SMI”, o similar, és que teniu un conveni en què el salari de la vostra categoria és inferior al salari mínim legal de l’any de què es tracti. I molt probablement estarà signat per CCOO i UGT. Cas com aquest el tenim al conveni de missatgeria, anys sense signar-se i amb un salari que mai supera l’SMI.
El més divertit és quan CC.OO. i UGT posen una clàusula perdonavides al conveni que signen amb salaris inferiors al mínim. Per exemple, l’acord en què signen les taules del conveni de neteges esmentats de València conté aquest text prodigiós: “Com a CC.00. bé diu hi ha una frase que garanteix que cap treballador cobri per sota de l’SMI i totes les parts tenen clar que ha de respectar-se sempre l’SMI vigent.” O sigui que firmen salaris inferiors a l’SMI sabent que són inferiors a l’SMI, però no passa res perquè diuen que “tenen clar” que l’SMI s’ha de respectar perquè al conveni “hi ha una frase” que ho diu…
La finalitat de tot això i el més probable, és que la patronal sap que amb un govern de dretes més al seu servei, no s’aplicaria la pujada de l’SMI, aleshores el que no quedi d’augment de salaris al conveni pactat no pujarà. Pel que li va molt bé a la patronal que no quedin registrats per conveni el percentatge de pujada de l’SMI. De totes maneres això no és res de nou, UGT i CCOO fa anys que estan signat conveni per sota de l’IPC i fins i tot sense les noves millores de l’estatut dels treballadors.
El que fa falta són polítiques valentes que protegeixin a la majoria treballadora, fa falta una classe treballadora organitzada que pugui pressionar a governs i patronals perquè aquesta deriva de pèrdua de drets i poder adquisitiu que estem patint fa dècades s’aturi d’una vegada per totes.
Sabem que les patronals posaran el crit al cel, com cada cop que s’apuja una mica l’SMI. Sabem que amenaçaran que això generarà pèrdua de llocs de treball, deslocalització d’empreses i «estancament econòmic». Però ja no ens creiem les seves mentides ni les dels seus «experts» en economia ni les dels seus mitjans de comunicació.
La Comissió Europea, poc sospitosa d’anar en contra dels mercats, ja ha avisat que la principal clau de la inflació són els beneficis empresarials. Els empresaris han traslladat els sobrecostos de la producció als preus finals i això ha aguditzat la crisi inflacionària i ha fet augmentar els beneficis i dividends empresarials. Mentre la majoria treballadora ens costa arribar a final de mes les empreses han augmentat un 25% els seus beneficis.
Estem fartes de veure com cada dia ens empobrim. Necessitem sindicats valents que pressionin i negociïn salaris a l’alça per a contrarestar la pujada generalitzada dels preus. I nosaltres, la CGT posarem les eines que calguin perquè així sigui.