Quatre milions de persones estan fent algun tipus d’ activitat laboral no declarada a Espanya,
segons conclou un informe sobre l’economia submergida que aglutina dades de diversos estudis realitzats al respecte elaborat
per la Fundació
d’Estudis Financers .Ull, no tots ells són persones que figuren com a desocupats en els registres oficials i que han optat per algun motiu
pel submergir la seva activitat. És a dir, que la seva regularització no tindria per què reduir en quatre milions de persones la llarguíssima
llista d’aturats que arrossega Espanya i que ha disparat la taxa d’ atur per sobre del 27%.Molts d’ells són treballadors
que figuren com a tal en els registres de la Seguretat Social , però que estan compatibilitzant el seu treball regulat amb
activitats complementàries ocultes als ulls del fisc o la Seguretat Social (contractes a temps parcial que encobreixen
jornada superiors, retribucions reflectides de forma incompleta en les nòmines …).
La
casuística de l’ocupació irregular a Espanya és, segons l’informe, ben àmplia. Estan, per descomptat, els assalariats o
autònoms que desenvolupant un activitat de forma regular en el temps no estan donats d’alta a la Seguretat Social, bé per
decisió pròpia o bé per imposició de l’ocupador amb el qual treballen.Però també hi ha treballadors donats d’alta que no
cotitzen, persones amb una feina assalariada que, però, paguen la cotització reduïda del règim d’autònoms, empleats amb
contracte a temps parcial que, en realitat, tenen un treball a jornada completa, treballadors a temps complet o parcial que
declaren una nòmina sensiblement inferior a la real perquè la completen amb una part ’en negre’ que no figura en el seu
contracte i fins i tot perceptors de la prestació per desocupació que «complementen ’els seus ingressos amb una ocupació en
l’economia submergida .
La conclusió de l’informe és que si sumem totes aquestes casuístiques, i
probablement algunes altres més sofisticades, quatre milions de treballadors estarien d’una manera o altra percebent
ingressos de forma irregular o no controlada a Espanya.L’informe assegura que si el focus es centrés únicament en les
persones sense activitat reconeguda que, però, estan treballant de manera irregular el volum de l’ocupació submergida es
reduiria a 1,3 milions de persones.
Factura milionària
Els investigadors del think tank Han
fet immersió en tots els informes que sobre el particular s’han realitzat en l’última dècada i han arribat a la conclusió
que el nivell de l’economia irregular a Espanya se situa entre el 18% i el 20% del PIB .
Amb
semblant volum d’economia submergida és fàcil deduir que la factura que l’ocupació irregular passa a les arques públiques es
compta per desenes de milers de milions d’euros.Per exemple, només en concepte d’IRPF l’ocultació de tot aquesta activitat
suposaria un cost anual d’uns 4.600 milions d’euros per a les arques del fisc, segons el estimat per la Fundació d’Estudis
Financers suposant, això sí, que les percepcions dels treballadors ’submergits’ són similars a les d’un assalariat
mig.
El fenomen també elevaria la despesa per a les arques públiques de pagar les prestacions per desocupació . Els
investigadors del think tank dedueixen, de manera potser una mica agosarada, que una quarta part d’aquests 1,3 milions de
persones que treballen declarant estar en atur a Espanya (és a dir, unes 325.000 persones) serien perceptors d’una
prestació pública.
Realitzen el càlcul a partir del percentatge d’inspeccions en matèria de
prestacions per atur que detecta efectivament una infracció (al voltant d’un 25%), però obvien que aquestes inspeccions es
dirigeixen a perfils en què s’ha observat algun comportament irregular, no es fan a la babalà.Donant per bona aquesta
metodologia, que elevaria la taxa de frau a les prestacions per desocupació al 10% des de la taxa inferior a l’1% en què
està en l’actualitat, el cost d’aquestes pràctiques il legals per al pressupost públic seria d’uns 3.500 milions d’ euros
anuals.La conclusió a què arriba l’informe és que si el nivell de l’economia submergida a Espanya convergís amb el que hi ha
als principals països d’Europa (França, Alemanya o el Regne Unit), només en l’àmbit laboral, és a dir, amb la recuperació
dels ingressos per rendes no declarades en l’IRPF, cotitzacions socials i frau en prestacions per desocupació es
recaptarien 21.000 milions d’euros més.
Per fer-nos una idea, la quantitat equival a gairebé dues terceres parts
dels recursos que es gastaran tots els ministeris en les seves polítiques aquest any 2013, pagaria el 72% de les prestacions
per desocupació o absorbiria de cop més de la meitat del dèficit que arrossega l’Estat.Perfil del treballador irregularEs
pot definir un perfil del treballador que submergeix la seva activitat a Espanya? La FEF ho intenta en el seu informe i
arriba a la conclusió que hi ha una sèrie de marcadors que eleven la probabilitat d’estar en l’ocupació submergida.Per
exemple, entre les persones que treballen de forma irregular a Espanya hi ha una major proporció de joves , el que és una
explicació alternativa a aquesta taxa de desocupació del 57% entre els menors de 25 anys que mostren les enquestes.També és
una via que és més utilitzat per les persones amb un menor nivell educatiu o un menor grau de qualificació
professional.
A mesura que algun d’aquests trets augmenta, la probabilitat de treballar al marge de la llei es
redueix.L’informe també conclou que hi ha un major índex d’irregularitat entre les dones , cosa que pot estar vinculat a un
altre dels factors que subratllen els investigadors de la Fundació d’Estudis Financers i és que hi ha una major tendència a
submergir l’activitat en els treballs a domicili, un sector en què s’enquadra un nínxol d’ocupació femenina tan important
com l’ocupació a la llar.Però hi ha altres característiques que serveixen per enquadrar l’ocupació irregular a Espanya:
gran rotació de la mà d’obra , salaris baixos, immigració, característiques que es donen particularment en una sèrie de
sectors que s’identifiquen com els de major incidència d’aquest fenomen: agricultura , construcció, hostaleria i
transport.
L’explotació laboral de treballadors serà castigada amb penes de presó
Els
empresaris que imposin als treballadors mitjançant violència o coacció condicions laborals o socials il · legals poden ser
castigats amb penes de presó que podrien arribar fins als sis anys. Així consta en una esmena del Partit Popular al
projecte de reforma de llei orgànica del Codi Penal en matèria de lluita contra el frau fiscal i en la Seguretat Social,
debatut avui a la Comissió de Justícia del Senat. La reforma d’establir, així mateix, sancions i penes que també podrien
arribar fins a la presó als empresaris que donin ocupació simultàniament a diversos treballadors sense comunicar la seva
alta en el règim de la Seguretat Social que els correspongui. També penarà als quals en les transmissions d’empreses
mantinguin aquestes condicions perjudicials per als treballadors, mentre que als que duguin a terme aquestes conductes amb
violència o intimidació se’ls imposaran les penes superiors en grau, informa Efe .
La
modificació del Codi Penal inclou un nou subtipus de delicte agreujat per les «conductes més greus» en l’àmbit fiscal i
contra la Seguretat Social, que passen a ser sancionades amb una pena màxima de sis anys de presó i que no prescriuran fins
que hagi transcorregut un termini de deu anys (davant dels cinc actuals). més, el projecte de l’Executiu introdueix una
«rebaixa important» de la pena per als que redueixin el perjudici causat a Hisenda regularitzant els actius ocults en el
termini de dos mesos després de rebre la citació judicial o col · laborant en la identificació d’altres
responsables.
FONT: LAINFORMACION.COM
Més informació:
Recordar les sancions que s´exposen els
empresaris amb treballadors en forma irregular, entre altres:
TEXT REFÓS DE LA LLEI SOBRE INFRACCIONS I
SANCIONS EN L´ORDRE SOCIAL
[slideshare id=24236102&style=border-width: 1px 1px 0; border: 1px solid
#CCC; margin-bottom: 5px;&sc=no]
l´ordre social 5/2000 4 Agost