La Comissió Centenari Quico Sabaté edita «Quico Sabaté i la guerrilla anarquista», un conjunt d’articles sobre l’activitat guerrillera de postguerra.
Més de seixanta anys després de la intensa activitat guerrillera dels anys quaranta, cinquanta i inicis dels seixanta contra la dictadura franquista, encara no hi ha un llistat complet de combatents abatuts, torturats i empresonats, condemnats a mort i ajusticiats per les forces repressives. Tampoc una relació completa d’accions armades de total volada: explosions, segrestos, control de carreteres, paràlisi ferroviària, emboscades, ajusticiaments, atracaments, assalts, control momentani de poblacions…
Tot el que aproxima a reconstruir i a conèixer aquest combat, mereix el seu reconeixement. Quico Sabaté i la guerrilla anarquista, editat a iniciativa de la Comissió Centenari de Quico Sabaté, és una contribució a ordenar i revisar la informació disponible sovint influenciada per les vivències directes i indirectes dels escriptors involucrats en l’activisme. Altrament, la contribució estalinista a la lluita armada segueix segrestada per l’ocultació dels historiadors lligats al PSUC que consideren políticament incorrecte part de l’acció armada subvencionada per les autoritats de la Unió Soviètica.
Un combat que no va permetre donar vida a unes perspectives polítiques desitjades i que no es van fer realitat: les noves democràcies occidentals van entendre que la continuïtat del franquisme els interessava com control territorial i com càstig a unes classes populars que van intentar fer una revolució contra la burgesia i l’estalinisme. El desembarcament de l’exèrcit nord-americà i britànic (la propaganda parlava de forces d’alliberament) va impedir que les tropes russes arribessin a Lisboa (una intenció d’alliberament sinistre), com era la intenció i l’organització de les forces estalinistes controlades per Moscou a França, Catalunya, Espanya i Portugal. La resistència armada a l’interior va intentar ser la flama de l’esperança, facilitada per la frontera amb l’Estat francès, similar a la que va permetre a ETA colpejar dins de l’estat espanyol les dècades posteriors.
Quan encara hi ha persones vives capaces d’ajudar a completar el relat dels fets, els treballs de Ricard de Vargas Golarons, com autor i coordinador, i Argi Ferrero, historiador que ha sedassat tot el que sabem de l’activitat guerrillera d’aquells anys i contrastat què hi ha de cert i què de llegenda no contrastada, permeten entendre que aquest llibre no és la definitiva descripció dels esdeveniments, però una parada, un pas endavant.
Tot això és massa important per deixar-ho en mans d’historiadors acadèmics. Per aquest motiu, l’èxit de la venda i les presentacions d’aquest llibre són l’esperança per crear un llit de suport suficientment trenat com per motivar que «els que saben què va passar» facin la seva feina amb el suport social necessari. En cartera hi ha una segona edició en català (esperem que inclogui correccions) i una primera en castellà.
La lectura és engrescadora i fàcil per l’extensió de la trentena d’articles acompanyats de fotografies, algunes editades per primera vegada, i el DVD que l’acompanya amb quatre documentals sobre Els maquis, Homenatge a Quico Sabaté, Col·lectiu Penta i el cançoner de Jaume Arnella. Una dotzena d’autor aporten les seves contribucions a aquest llibre que, òbviament, recomanem als que han arribat fins aquí.
Quico Sabaté i la guerrilla anarquista
Comissió Centenari Quico Sabaté
Descontrol Editorial
281 pàgines, Inclou DVD