La classe treballadora tenia
més drets laborals l’any 1976 que actualment. Analitzem l’evolució de les retallades laborals durant els 30 anys de monarquia
parlamentària.
En els darrers mesos la majoria dels mitjans de comunicació, els
diferents governs i, sobretot, la patronal reclamen una nova Reforma Laboral. Les propostes maximalistes de la CEOE han
aplaçat temporalment la signatura d’un nou «acord social», i és un bon moment per a girar la vista enrere i fer balanç de les
reformes laborals que s’han dut a terme a l’Estat espanyol des de la mort del dictador Francisco Franco.
I el
resultat no pot ser més descoratjador: la classe treballadora tenia més drets laborals l’any 1976 que actualment, i els ha
perdut durant les tres dècades de monarquia parlamentària en cada una de les reformes laborals.
Les
indemnitzacions es redueixen a la meitat
Un repàs de la normativa de 1976 ens duu a observar com fruït de la
pressió d’un potent moviment obrer, existien drets laborals que actualment han desaparegut, fins i tot de qualsevol debat
públic en la matèria, realitat que ens podria fer pensar que mai haurien existit a l’Estat espanyol.
Però hem de
recordar que l’any 1976 un treballador acomiadat de manera «improcedent» tenia dret a triar entre quedar-se a l’empresa o una
indemnització de 60 dies per any treballat, amb un límit de 5 anualitats. Actualment, el mateix treballador acomiadat de
manera «improcedent» no pot triar si tornar a l’empresa o no, opció que està en mans de l’empresari, que haurà de pagar una
indemnització clarament inferior, de 45 dies, amb el límit de 3 anualitats i mitja, o de 33 dies, amb un límit de 2
anualitats (en la gran majoria de contractes). Per tant, la indemnització s’ha reduït a la meitat en només 30 anys de
monarquia constitucional.
A més a més, l’any 1976 l’empresari no podia acomiadar el treballador si estava de baixa
mèdica, ja que la normativa entenia que se l’estava discriminant pel seu estat de salut. Aquesta actuació empresarial va ser
legalitzada a partir de la Reforma Laboral de 1994, fet que ha «legalitzat» alguns dels darrers escàndols mediàtics dels
darrers mesos, com l’acomiadament d’un treballador amb diagnòstic de càncer de pulmó, o d’una treballadora en estat de
coma.
Altres comparacions odioses
Però aquestes diferències abismals no només es troben en les
indemnitzacions. L’any 1976 estava totalment prohibit qualsevol forma de prestamisme laboral, d’ETT, que van ser legalitzades
i es van estendre arreu els Països Catalans des de l’any 1994, passant a ser part del nostre paisatge urbà. El llistat de
retallades en els drets laborals i les prestacions continua amb els enduriments dels requisits per accedir a les prestacions
d’atur i jubilació, que ha vist minvar les quanties, la introducció lenta de múltiples formes de contractes temporals i
precaris, alguns d’ells sense ni tan sols obligació de cotització a la Seguretat Social, i un rosari de bonificacions a les
empreses en les cotitzacions.
Una simple lectura de les reformes laborals d’aquests 30 anys posa en evidència que
pràcticament s’ha retallat els drets dels treballadors en tots els àmbits, en la contractació, el control empresarial i
l’acomiadament. Aquestes retallades dels drets laborals han tingut lloc en paral·lel amb un augment de la capacitat de consum
d’àmplies capes de la població, que han vist augmentar els seus salaris mentre es precaritzava la seva situació en el mercat
laboral, amb un augment de la temporalitat i del poder efectiu dels empresaris.
La nova Reforma Laboral que
s’apropa
Segons les declaracions públiques, el govern de Rodríguez Zapatero, la patronal i els sindicats CCOO i
UGT estan d’acord en la necessitat d’una nova Reforma Laboral, és a dir, d’una nova retallada en els drets dels treballadors.
Aquests «agents socials» fins a data d’avui no s’han posat d’acord en l’abast i profunditat de les retallades socials, però
les principals propostes que estan sobre la taula són:
Nova reducció en les indemnitzacions per acomiadament
La patronal ha arribat a proposar un únic contracte fix aplicable a tots els treballadors amb una indemnització única
de 20 dies per any treballat, per a «igualar» treballadors temporals i fixes. La proposta oblida però que es calcula que prop
del 90% dels contractes temporals estan realitzats en frau de llei (ja que els casos on és aplicable un contracte temporal
són molt restrictius, només per a feines realment temporals), i per tant també tindrien també la indemnització de 45 o 33
dies per any treballat.
Reduccions en les cotitzacions empresarials a la Seguretat Social
La patronal
proposa una reducció de 5 punts, mentre que el govern del PSOE i els sindicats CCOO i UGT acceptarien una retallada d’1 punt
i mig. En tots dos casos l’estalvi empresarial seria milionari, reduiria considerablement la caixa de les prestacions. Aquest
debat s’estableix dos anys abans de la reforma de la Seguretat Social, que va reduir les pensions a l’empara de l’argument
que les cotitzacions no eren suficients per «garantir-ne la continuïtat».
Eliminar les restriccions a les ETT
La patronal proposa que les ETT no comptin amb cap de les restriccions actuals, com, per exemple, les de no poder
contractar certs treballs perillosos, o d’haver de garantir el salari de Conveni de l’empresa usuària, augmentant la
precarietat laboral i la dualització entre els treballadors.
CRONOLOGIES DE LA RETALLADA DE DRETS LABORALS
Principals regressions en els drets laborals
1984
S’incorporen nous tipus de contractes
eventuals i precaris.
1985
S’augmenta de 10 a 15 els anys mínims de cotització per tenir dret a la
jubilació.
1994
Legalització del prestamisme laboral, les ETT. Nova ampliació dels contractes
temporals, amb més tipus de contractes d’obra i eventuals.
Incorporació del contracte d’aprenentatge, sense
cotització a la Seguretat Social.
Legalització de l’acomiadament dels treballadors en situació de baixa mèdica.
1997
Els treballadors en situació de baixa que són acomiadats no continuaran rebent la prestació
d’incapacitat temporal, sinó la d’atur.
Augment de les bonificacions a la Seguretat Social per a les empreses.
2002
Enduriment de les condicions per a l’accés a les prestacions d’atur.
2007
Enduriment de les condicions per a l’accés a les prestacions de jubilació i reducció de les prestacions d’invalidesa.
Evolució de l’acomiadament improcedent
1977
Indemnització de 60 dies per any treballat, amb el
límit de 5 anualitats.
El treballador té l’opció d’incorporar-se de nou a l’empresa o d’optar per la
indemnització.
1980
Indemnització de 45 dies, amb el límit de 3,5 anualitats. El treballador ja no té
l’opció d’incorporar-se de nou a l’empresa.
1994
Ampliació dels casos d’aplicació de «l’acomiadament
objectiu», amb indemnització de 20 dies.
1997
Nou contracte «bonificat» (per col·lectius de dones,
aturats i majors de 45 anys) amb acomiadament de 33 dies, amb un límit de 2 anualitats.
Nova ampliació dels casos
d’aplicació de «l’acomiadament objectiu».
Propostes pel 2010
Nou contracte únic amb indemnització de 20
dies per any treballat.
>>> Article d’Àlex Tisminetzky extret de
L’Accent