Aquests últims
dies de final de juliol, com a societat, hem assistit impassibles al circ de les institucions polítiques per aprovar, d’una
banda, la reforma de les pensions al parlament espanyol i paral.lelament, el rescat del deute grec. En ambdós casos, sempre
perd el poble perquè guanyi la banca, els fons d’inversió, la gran patronal.
La llei de reforma de les Pensions Públiques aprovada el 21 de juliol i l’ajuda pública de 182.000 milions d’euros per
rescatar el deute grega, obeeixen als mateixos dictàmens ideològics del capital financer i ho fan amb total impunitat:
* Amb 5 milions de persones en atur, s’obliga a que tota la població treballem més temps (fins als 67 anys).
* Amb més del 70% de les persones pensionistes rebent pensions que no arriben al Salari Mínim i amb més d’11 milions de
persones assalariades amb un salari que no arriba als 1.000 € al mes, s’obliga a reduir la quantia de la pensió pública al
allargar el període de càlcul fins als 25 anys i s’obliga a cotitzar fins als 37 anys.
En definitiva, es recapta
per a la banca: treballarem més anys i cobrarem menys pensió en quantia i temps.
Per a la CGT, no podem
resignar-nos que se segueixi degradant el públic en benefici de la lògica capitalista dels mercats financers especulatius,
que se segueixi amb el robatori de les rendes socials cap a l’apropiació privada del capital, no podem acceptar el continu
engany de xifres tècniques falsejades per crear un estat de terror i alarma social sobre la sostenibilitat del sistema de la
seguretat social, no podem acceptar que les persones ens convertim i siguem tractats com un mer factor de despesa, induint a
transferir les nostres escasses rendes als fons privats de pensions, condemnant-nos a treballar fins als 70 anys, endurint
els requisits per a l’accessibilitat a ser pensionista o bé modificant la base de càlcul a tota la seva vida laboral.
Una vegada més, els «representants polítics», actuen amb criteris antisocials i antisolidària, seguint únicament i
exclusivament els criteris del capitalisme i neoliberalisme.
D’altra banda, les mesures aprovades pels caps de
Govern de la UE el 21 de juliol per al rescat del deute grec, no persegueixen el benestar del poble sinó garantir els
beneficis dels fons d’inversió, del capital, de l’especulació, de la usura.
El indignant d’aquestes polítiques es
troba en dues grans mentides. La primera, que l’austeritat i les retallades socials no estan contenint la crisi sinó
agravant. Els anomenats rescats en lloc de possibilitar que les economies dels països afectats generin recursos suficients
per a tota la població, el que fan és garantir el transvasament de riquesa social, és a dir, garantir els beneficis i
interessos del capital financer, bancs i asseguradores.
La segona mentida, és que les mesures adoptades sobre
retallades salarials, les retribucions de les i els empleats públics, la revaloració de les pensions, les contrareformes de
la legislació laboral, de les pensions, de la negociació, els anuncis de més contrareformes que afectin a la sanitat o la
protecció per desocupació, només alimenten les ànsies dels «mercats» i fan crònic l’empobriment i pauperització de les
persones, alhora que segueixen acorralant cada vegada més als països més febles de la UE.
En conclusió, no es
tracta de «salvar els països i els seus pobles», es tracta de salvar els bancs i que les persones assalariades i les classes
populars, paguem els seus excessos, els seus beneficis, el seu malbaratament, el seu model explotator.
Per a la
CGT, s’ha acorralat a la classe treballadora, s’està estrangulant als col.lectius socials més precaritzats, s’ha tret el
futur a la joventut, s’estan espletant els recursos naturals i, tot això, per beneficiar una minoria social enriquida,
privilegiada, a la qual hem d’exigir que rendeixi comptes davant la societat perquè torni a la societat el que està robant
impunement.
La CGT treballa per la construcció d’un espai de mobilització i lluita integrat per tot el moviment
sindical i social al marge dels signants del «pacte social» que sigui capaç de provocar una sortida social a la crisi.
La Tardor de 2011 és un extraordinari moment per continuar amb la mobilització i la recuperació de la dignitat del
poble.
SECRETARIAT PERMANENT DEL COMITÈ CONFEDERAL DE LA CGT
http://cgt.org.es/spip.php?article2188