8 hores de treball, 8 hores de descans i 8 hores d’oci. Demanda històrica del moviment obrer. És un reclam per la sobirania del temps, la riquesa i els recursos. La recuperació dels salaris respecte al cost de la vida i la reducció de la jornada laboral tornen a ser les demandes més desitjades per a la classe treballadora, i nosaltres la CGT sabem que sense conflicte, no podrem aconseguir aquestes victòries.
La reducció de la jornada sense reducció del salari ha de ser l’eix central de la nostra lluita. Perquè mentre la productivitat i els avenços tecnològics han fet augmentar la riquesa de les grans empreses i dels capitalistes, la gent treballadora es troba en despossessió del seu salari, del seu temps i de la seva salut. Treballem més per menys. Estar més temps amb el teu cap que amb les teves filles, companyes o amigues no és vida.
L’automatització i l’avenç de la tecnologia permet alliberar temps. Ara per ara, aquest temps està enfocat perquè el treball cada cop sigui més escàs i comporti una competència ferotge entre les treballadores, i acceptin unes pitjors condicions. Des del sindicat hem de lluitar perquè les noves tecnologies estiguin al servei de tota la població. El seu avenç és inevitable, i nosaltres hem de garantir que sigui una arma alliberadora en favor de la nostra classe. La reducció de jornada és igual a recuperar les nostres vides.
Quanta vida costa el nostre salari?
Per posar la vida al centre, necessitem una reducció de la jornada. Treballar menys hores suposa reduir l’estrès i la sinistralitat laboral. Suposa un millor repartiment de les tasques de cures, és fer valdre feines invisibilitzades però indispensable pel manteniment de la vida. Vol dir augmentar l’ocupació, reduir l’atur i la parcialitat involuntària que recau sobre les dones. I també ens atansa a la igualtat de les condicions de treball i la desaparició de la bretxa salarial.
Fa 100 anys, els grans empresaris i el poder polític es negaven i confrontaven aquestes demandes argumentant que l’economia s’enfonsaria i que era insostenible. Era irreal i utòpic, fins que l’anarcosindicalisme i el moviment obrer organitzat ho van fer possible. En l’actualitat els arguments són els mateixos, som conscients que a les treballadores no se’ns regala res. No aconseguirem res des del parlamentarisme burgès, ni des del sindicalisme groc que actua de corretja de transmissió del capital. Ho assolirem des del conflicte, les lluites, l’organització, la solidaritat i el suport mutu. Lluitarem per a TREBALLAR MENYS, TREBALLAR TOTES i SOCIALITZAR-HO TOT.
El primer de maig exigim el que és nostre, la vida. Lluitem per la reducció de la jornada, per la jubilació anticipada, per l’aplicació dels coeficients reductors. Per acabar amb la bretxa salarial, les desigualtats de gènere, i de les persones migrants. Per acabar amb la barbàrie capitalista que propicia guerres i genocidis contra Gaza per beneficiar-se dels seus recursos.
Recuperem la paraula SINDICAT.